Rialto

154.3

 

Folquet de Lunel

 

 

 

 

No pot aver sen natural
selh que non a retenensa
sobre sa ira de far mal,
4 que·l savis fai per sufrensa
semblar de son gran tort gran dreg,
e·l fol de son bon dreg naleg,
quan malamens, outra mezura,
8 vol trop demandar sa drechura.
 
Per me·us o dic qu’amor lial
port a midons ses fallensa,
si tot a lieys de mi no·l cal
12 ni·m mostr’en re bevolensa;
ges per tan yraisser no·m deg,
e pus amors li m’a eleg,
merces, en cuy mos cors s’atura,
16 metra·s en lieys per aventura.
 
Res no monta ni res no val
pus hom a, lay on l’agensa,
meza sa fin’amor coral;
20 si tot fai long’atendensa
‹no›·s n’irasca ni·s ne maleg,
ni que·l ne trop hom desadreg,
que ben leu, si tot l’es escura,
24 sidons li port’amor segura.
 
Donas hi a qu’ab venassal
semblan porton bevolensa,
que non auzan traire venal
28 lor amor ni lor parvensa
tro qu’an proat si de bon pleg
son be, e d’amor el destreg,
selhs en cuy volon, ses falsura,
32 metre lur amor e lur cura.
 
Qui vol amar dona cabal
pus a bona captenensa,
ges non la deu gardar engal
36 si meteys; de far fallensa
mas d’us folhs fenhedors hi veg,
qu’amor non an ni fe ni leg,
que manta dona cast’e pura
40 fan encolpar ses forfachura.
 
Del pro comte de Rodes deg
ben dir e vuelh et ay ne dreg,
quar valors e pretz e drechura
44 son en luy, e sens e mezura.
A Lunelh remanc e m’espleg
ab senhor lial et adreg,
e quar ma Genser s’asegura
48 valor, mos chans d’est vers melhura.

 

 

 

Ed. Federica Bianchi, Rialto 15.ii.2003.


Mss.: C 324r-v, R 97rB 821.

Edizione critica: Franz Eichelkraut, Der Troubadour Folquet de Lunel, Berlin 1872 (rist. anast. Gèneve 1975), p. 19 (IV).

Altra edizione: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1873, vol. III, n. 1074.

Metrica: a8 b7’ a8 b7’ c8 c8 d8’ d8’ (Frank 382:91). Cinque coblas unissonans di otto versi più due tornadas di quattro versi.

Note: Canzone. Il componimento potrebbe risalire agli anni attorno al 1284, data della stesura del Roman de mondana vida scritto dall’autore a Lunel, sua città natale (a meno che non si voglia dar credito alla II tavola del manoscritto C che attribuisce un suo componimento, BdT 154.6, ad un non altrimenti identificato Folquet de Limos, con Limos individuabile come Limoux nell’Aude), dove Folquet dichiara di trovarsi anche al momento della composizione di questa canzone (v. 45). Il pro comte de Rodes al quale è dedicata la prima tornada potrebbe verisimilmente essere Enrico II (successo al padre nel 1274) e il senhor lial et adreg del v. 46 Rousselin, ultimo signore di Lunel, morto senza eredi nel 1295 e che nel 1284 doveva aver probabilmente già preso il posto di suo padre Raimond Gaucelin, del quale (secondo l’Histoire générale de Languedoc avec des notes et les pièces justificatives par Dom Cl. Devic & Dom J. Vaissete, 16 voll., Toulouse 1872-1904, vol. VI, p. 869, an 1260) si hanno notizie certe fino al 1269.

[FBi]


Premessa

BdT    Folquet de Lunel    Ed. Tavani