Rialto

155.11

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Ja no·s cuig hom qu’ieu camje mas chansos
puois no·s camja mos cors ni ma razos:
car, si·m gauzis d’Amor, ieu m’en lauzera,
4 mas qu’ie·n mentis no·m seria nuills pros;
c’atressi·m ten cum se sol en balansa,
desesperat ab alques d’esperanssa;
pero no·m vol del tot laissar morir
8 per so que·m puosca plus soven aucir.
 
Mas er es so c’anc non cujei que fos:
qu’ie·m sui tornatz de mi meteus jelos
contra midonz qu’ieu non la corteiera;
12 mas tot cosseill c’az amor sia bos
n’ai essaiat e, pois ren no m’enanssa,
tot li farai de desamar semblanssa;
ailas! qu’ai dig? ja·m cujav’ieu cobrir
16 e doncs oimais ja sap tot mon albir.
 
Dompna, ben vei que no·m val ochaisos,
c’Amors non vol qu’ieu ja·n sia gignos;
merce vos clam, que no m’en lais enquera,
20 tant es mos cors de vostr’amor coitos;
volcsetz, si·us platz, complir la devinanssa,
c’om ditz qu’ieu ai d’autr’amor benananssa,
e que·us pogues cobertamen jauzir,
24 e·l bruitz vengues de lai on sol venir.
 
Dompn’, esperanssa e paor ai de vos,
qu’er m’en conort et era·n sui doptos,
pero·l paors tem c’o apoderera;
28 mas un conort ai d’Amor a sazos,
c’ab tal poder mi mostra sa coindanssa
qu’anc plus no·m pot donar de malestanssa;
e fai esfortz qui pot essems sofrir
32 ira e poder de cel qui·l vol delir.
 
Mas si non fos que grans meillurazos
es de tort faich quand hom n’es oblidos,
jamais Amors a tal tort no·m menera
36 s’ieu ja pogues tornar desamoros;
pero leus cors tol mainta benananssa,
qu’ie·n vei faillir mains, per que n’ai doptanssa
qu’el faillimen d’autrui taing c’om se mir
40 per so c’om gart si meteus de faillir.
 
Ai! Na Ponssa, cal esfortz fatz per vos
car aras chant e n’ai nuilla alegranssa,
que·il mortz de mon seignor me desenanssa,
44 car vos sabetz qu’el solia chausir
cui devia hom honrar ni enantir.
 
Vas N’Aziman ten, Palais, e t’enanssa
pois a·N Totztemps, e di lor ses doptanssa
48 que totz aitals sui cum ieu eis m’albir
e no m’en pot nuills fatz enfadezir.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (XIII). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (63v), B (41v-42r), C (5r-v), D (42r), Dc (245v), E (4-5), Fa (44-45), G (6v-7r), I (64v), K (49v), M (32r-v), N (60r-61r), O (58-59), P (7r-v), Q (22r-v), R (42r-v), T (228v-229r), U (33v-34v), V (88v-89r), c (16r-v), f (50v-51r), ls (n. 23); α 31081-31082 (= vv. 39-40).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 63 (XIV); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 309.

Metrica: a10 a10 b10’ a10 c10’ c10’ d10 d10 (Frank 129:1). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di cinque e quattro versi. 

Melodia (G): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiama R. 71 sup., Torino 1942, p. 126 (n. 11); Gennrich, III, p. 85 (n. 82; cfr. IV, p. 57); Fernández de la Cuesta, p. 202; Van der Werf, p. 90*.

Nota: Canzone; databile dopo la fine del 1192 (forse ante 1195).

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński