Rialto

155.16

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Per Dieu, Amors, ben sabetz veramen

c’on plus deisen plus poja Humilitatz

et Orgoills chai on plus aut es pojatz;

4

don dei aver gauch e vos espaven

qu’ancse·m mostres orgoill contra mesura

e brau respos a mas humils chansos:

per qu’es semblanz que l’Orgoills chaia jos,

8

c’apres bel jorn ai vist far nueg escura.

 

Mas vos no par poscatz far faillimen;

pero, can faill cel qu’es pros ni prezatz,

tan com val mais tan n’es plus encolpatz,

12

qu’en la valor poja·l colpa e deisen;

e quant hom tot perdona·l forfaitura

ja del blasme no·ill sera fatz perdos,

c’aicel reman en mala sospeisos

16

qu’a manz met cel qui vas un desmesura.

 

Blasme n’a hom, e chascus cela s’en,

per que n’es plus en l’engan galiatz

aicel que·l fai c’aisel qu’es enganatz;

20

e vos, Amors, per que·l fatz tan soven

c’on plus vos serv chascus plus s’en rancura?

E de servir taing qualque guiardos,

pretz o amics, meilluramenz o dos:

24

menz d’un d’aquestz par fols qui s’i atura.

 

Ben fui eu fols, que·i mis lo cor e·l sen:

senz no fo ges, enans fo granz foudatz,

car sel es fols qui cuj’esser senatz

28

e sap hom menz ades on plus apren;

e, pois Merces que val mais que Dreitura

non valc a mi ni ac poder en vos,

pauc mi sembla m’agues valgut Rasos;

32

per qu’eu fui fols car anc de vos ac cura.

 

Mas ar sui rics, car en vos no m’enten,

qu’en cujar es riquesa e paubertatz,

car sel es rics qui s’en ten per pagatz

36

e sel paubres qu’en trop ricor enten;

per qu’eu sui rics: tan grans jois m’asegura

quan pes qu’eu sui tornatz desamoros,

c’adoncs era marritz, ar sui joios;

40

per qu’eu m’o tenc a gran bonaventura.

 

Cortesia non es als mas mesura,

mas vos, Amors, non saubes anc que·s fos;

per qu’eu serai tan plus cortes de vos

44

c’al major briu calarai ma rancura.

 

A N’Aziman et a·N Totztemps t’atura,

chansos, car lor es e de lor rasos,

c’aitressi s’es cascus pauc amoros,

48

mais semblan fan de so don non an cura.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (VIII). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (63r-v), B (41v), C (1r), D (41v-42r), Dc (246r), E (1), Fa (42-43), G (1r-v), H (49r), I (62v-63r), J (67r-v = 8r-v), K (47v-48r), Kp (105r-v), L (12v-13r), M (25r-v), N (55v-56r), O (6-7), P (22r-v), G (17r), R (51v), S (23-24), U (29v-30v), V (82v-83r), VeAg (71-72), c (8r-v), f (23v-24r), ls (n. 8); incipit cit. in N2 (22r, n. 9); α 28217-28224 (= cobla II), 32316-32323 (= cobla I), 31888-31889 (= vv. 10-11); β1 (LNRr) 407-410 (= tornada I); ι 39r (= vv. 1-3 e 8), 62r (= vv. 27-28), 63r (= vv. 41 e 1-3).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 55 (XII); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 229.

Altra edizione: Nicolaus Delius, Ungedruckte provenzalische Lieder von Peire Vidal, Bernart von Ventadorn, Folquet von Marseille und Peirol von Auvergne, Bonn 1853, p. 26 (basata su S).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ d10 d10 c10’ (Frank 624:20). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di quattro versi.

Melodia (G R): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiama R. 71 sup., Torino 1942, p. 106 (n. 1; solo G); Gennrich, III, p. 87 (n. 84; cfr. IV, p. 58); Fernández de la Cuesta, p. 208; Van der Werf, p. 94*.

Nota: Canzone.

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński