155.16 |
Folquet de Marselha
|
||
Per Dieu, Amors, ben sabetz veramen |
||
qu’on plus deissen plus poi’Humilitatz |
||
et Orguoills chai on plus aut es poiatz; |
||
4 |
don dei aver gaug e vos espaven |
|
c’ancse·m mostretz orguoill contra mesura |
||
e brau respos a mas humils chanssos, |
||
per qu’es semblans que l’Orguoills chaia jos, |
||
8 |
qu’apres bel jorn ai vist far nuoich escura. |
|
|
||
Mas vos non par poscatz far faillimen; |
||
pero, qan faill cel qu’es pros ni prezatz, |
||
tant cant val mais tant n’es plus encolpatz, |
||
12 |
qu’en la valor poia·il colp’e deissen, |
|
e qand hom tot perdona·l forfaitura |
||
ja del blasme no·il sera faitz perdos, |
||
car cel reman e·il mala sospeissos |
||
16 |
qu’a mainz met cel qui vas un desmesura. |
|
|
||
Blasme n’a hom, e chascus cel asen, |
||
per qu’es l’enganz, e n’es plus galiatz |
||
aicel que·l fai que cel qu’es enganatz; |
||
20 |
e doncs, Amors, per qu’o faitz tan soven |
|
qu’on plus vos serv chascus plus s’en rancura? |
||
E de servir taing calque guizerdos, |
||
pretz o amics, meilluramens o dos: |
||
24 |
meins d’un d’aquestz par fols qui s’i atura. |
|
|
||
Fols fui ieu ben, qe·i mis lo cor e·l sen: |
||
sens no fo jes, anceis fo grans foldatz, |
||
car cel es fols qui cuj’esser senatz |
||
28 |
e sap hom meins ades on plus apren; |
|
qu’anc, pos Merces que val mais que Dreichura |
||
no valc a mi ni ac poder en vos, |
||
pauc mi sembla m’agues valgut Razos; |
||
32 |
per qu’ieu fui fols car anc de vos aic cura. |
|
|
||
Mas er sui rics, car en vos no m’enten, |
||
qu’en cujar es riquess’o paubretatz, |
||
car cel es rics qui s’en ten per pagatz |
||
36 |
e cel paubres qu’en trop ricor enten; |
|
per qu’ieu sui rics: tant grans jois m’asegura |
||
qan pens cum soi tornatz desamoros, |
||
qu’adoncs era marritz, er soi joios; |
||
40 |
per qu’ieu m’o teing a gran bonaventura. |
|
|
||
Cortesia non es als mas mesura, |
||
mas vos, Amors, no saubetz anc que fos; |
||
per qu’ieu serai tant plus cortes de vos |
||
44 |
qu’al major briu calarai ma rancura. |
|
|
||
A N’Aziman et a·N Totztemps t’atura, |
||
chansos, car lor es, e de lor razos, |
||
c’atressi s’es chascus pauc amoros, |
||
48 |
mas semblan fan de so don non an cura. |
Testo: Stroński 1910 (XII). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.