155.17 |
Folquet de Marselha
|
||
Pos entremes me suy de far chansos |
||
ben dey guardar que fals motz no·y entenda, |
||
e, s’ieu dic re que midons en grat prenda, |
||
be m’en sera rendutz bos guazardos. |
||
5 |
Et er gran tort si mos chans non es bos; |
|
per que? quar ylh m’a donat l’art e·l genh |
||
e so qu’ieu fatz non dei metre en desdenh. |
||
|
||
E sitot m’es de semblant orgulhos |
||
non ai poder que ves autra m’atenda, |
||
10 |
qu’el cor e·il huel me mostron que·il me renda |
|
tan m’agradi de sas bellas faissos; |
||
e quan m’en cug partir, no m’es nulhs pros, |
||
que s’amors es denan mi qui m’atenh, |
||
que·m fai tornar vas lieys, tan mi destrenh. |
||
|
||
15 |
Luenh m’es dels huelhs mas del cor m’es tan pres |
|
selha per cui soven planc e sospire |
||
que, on plus n’ai d’afan e de martire, |
||
dobla l’amors e nays e creys ades; |
||
e quar suy sieus no cug que m’enguanes, |
||
20 |
e fi me tant el sieu ensenhamen |
|
per qu’ai respeyt que n’aura chauzimen. |
||
|
||
Ben fera sens si de lieys me lunhes |
||
ans que·m laisses a la dolor aucire, |
||
mas Amors vol qu’ieu sia francs suffrire |
||
25 |
e ja per ren no n’aia·l cor engres; |
|
anc Dieus no fetz nulh hom qui ben ames |
||
que non crezes mais Amor que son sen, |
||
per que m’aven a far son mandamen. |
||
|
||
Anc nuls amans per sidons no sufri |
||
30 |
tan gran dolor ni tan gran malanansa; |
|
per merce·l prec que·m digu’a tal pessansa |
||
si·l cor non a que·s melhur enves mi, |
||
per que vengues plus viatz a la fi, |
||
qu’assatz val mais morir, al mieu semblan, |
||
35 |
que totztemps viur’ab pena ez ab afan. |
|
|
||
Chansoneta, vai t’en tot dreyt cami |
||
lay a midons en cuy ai m’esperansa |
||
e diguas li qu’aya qualque membransa |
||
de me quar l’am ses enjan ab cor fi, |
||
40 |
qu’anc per ma fe des l’ora qu’ieu la vi, |
|
non ai mudat ni camjat mon talan, |
||
ans l’am ades e la dupt e la blan. |
||
|
||
[Seingn’en [H]eral[h] de Polinac, montan |
||
vai vostre prez a chascun jor de l’an.] |
||
|
||
45 |
[Bella-Guarda, de vos dauri mon chan |
|
quar negus hom non pot mentir lausan.] |
Testo: Squillacioti 1999 (XVI). – Rialto 20.ii.2002.
Mss.: A (65v), Ab (88v), C (227v-228r), D (43v-44r), Db (170r-v), E (6), G (44v-45r) (Peirol), M (33r-v), O (75-76), R (89v-90r), S (82-83), T (225v-226r), a (112), c (17v-18r), f (71v-72r).
Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 98 (XXV); Stanley Collin Aston, Peirol. Troubadour of Auvergne, Cambridge 1953, p. 117 (XXI); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 342.
Altra edizione: Nicolaus Delius, Ungedruckte provenzalische Lieder von Peire Vidal, Bernart von Ventadorn, Folquet von Marseille und Peirol von Auvergne, Bonn 1853, p. 41 (basata su S).
Metrica: a10 b10’ b10’ a10 a10 c10 c10 (Frank 495:9). Sei coblas doblas di sette versi e due tornadas di due versi, tràdite la prima da Da, la seconda da Da G.
Nota: Canzone di attribuzione controversa (Peirol Da G R S, Falquet de Romans C, folchet c).
[PS]