Rialto

155.17

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Pos entremes me suy de far chansos

ben dey guardar que fals motz no·y entenda,

e, s’ieu dic re que midons en grat prenda,

be m’en sera rendutz bos guazardos.

5

Et er gran tort si mos chans non es bos;

per que? quar ylh m’a donat l’art e·l genh

e so qu’ieu fatz non dei metre en desdenh.

 

E sitot m’es de semblant orgulhos

non ai poder que ves autra m’atenda,

10

qu’el cor e·il huel me mostron que·il me renda

tan m’agradi de sas bellas faissos;

e quan m’en cug partir, no m’es nulhs pros,

que s’amors es denan mi qui m’atenh,

que·m fai tornar vas lieys, tan mi destrenh.

 

15

Luenh m’es dels huelhs mas del cor m’es tan pres

selha per cui soven planc e sospire

que, on plus n’ai d’afan e de martire,

dobla l’amors e nays e creys ades;

e quar suy sieus no cug que m’enguanes,

20

e fi me tant el sieu ensenhamen

per qu’ai respeyt que n’aura chauzimen.

 

Ben fera sens si de lieys me lunhes

ans que·m laisses a la dolor aucire,

mas Amors vol qu’ieu sia francs suffrire

25

e ja per ren no n’aia·l cor engres;

anc Dieus no fetz nulh hom qui ben ames

que non crezes mais Amor que son sen,

per que m’aven a far son mandamen.

 

Anc nuls amans per sidons no sufri

30

tan gran dolor ni tan gran malanansa;

per merce·l prec que·m digu’a tal pessansa

si·l cor non a que·s melhur enves mi,

per que vengues plus viatz a la fi,

qu’assatz val mais morir, al mieu semblan,

35

que totztemps viur’ab pena ez ab afan.

 

Chansoneta, vai t’en tot dreyt cami

lay a midons en cuy ai m’esperansa

e diguas li qu’aya qualque membransa

de me quar l’am ses enjan ab cor fi,

40

qu’anc per ma fe des l’ora qu’ieu la vi,

non ai mudat ni camjat mon talan,

ans l’am ades e la dupt e la blan.

 

[Seingn’en [H]eral[h] de Polinac, montan

vai vostre prez a chascun jor de l’an.]

 

45

[Bella-Guarda, de vos dauri mon chan

quar negus hom non pot mentir lausan.]

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (XVI). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (65v), Ab (88v), C (227v-228r), D (43v-44r), Db (170r-v), E (6), G (44v-45r) (Peirol), M (33r-v), O (75-76), R (89v-90r), S (82-83), T (225v-226r), a (112), c (17v-18r), f (71v-72r).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 98 (XXV); Stanley Collin Aston, Peirol. Troubadour of Auvergne, Cambridge 1953, p. 117 (XXI); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 342.

Altra edizione: Nicolaus Delius, Ungedruckte provenzalische Lieder von Peire Vidal, Bernart von Ventadorn, Folquet von Marseille und Peirol von Auvergne, Bonn 1853, p. 41 (basata su S).

Metrica: a10 b10’ b10’ a10 a10 c10 c10 (Frank 495:9). Sei coblas doblas di sette versi e due tornadas di due versi, tràdite la prima da Da, la seconda da Da G.

Nota: Canzone di attribuzione controversa (Peirol Da G R S, Falquet de Romans C, folchet c).

[PS]


BdT    Folquet de Marselha   Ed. Stroński