155.17 |
Folquet de Marselha
|
||
Pos entremes me suy de far chansos | ||
ben dey guardar que fals motz no·i s’entenda, | ||
e s’ieu dic re que midons en grat prenda | ||
be m’en sera rendutz bos guazardos. | ||
5 | Et agra·n tort si mos chans non l’es bos. | |
Per que? Quar ylh m’a donat l’art e·l genh | ||
e so qu’ieu fatz non dei metr’en desdenh. | ||
E sitot m’es de semblant orgulhos | ||
non ai poder que ves autra m’entenda,, | ||
10 | que·l cor e·ill huoill me mostron que·il me renda | |
tant m’agradi de sas bellas faissos; | ||
e quan m’en cug partir no m’es nulhs pros, | ||
que·l sieu’amors m’es denan qui m’atenh, | ||
que·m fai tornar vas lieys, tan mi destrenh. | ||
15 | Luenh m’es dels huelhs mas del cor m’es tan pres | |
selha per cui soven plaing e sospire | ||
que, on plus n’ai d’afan e de martire, | ||
dobla l’amors e nays e creys ades, | ||
e quar suy sieus no cug que m’enguanes, | ||
20 | e fi me tant e·l sieu ensenhamen | |
per qu’ai respeyt que n’aura chauzimen. | ||
Ben fora sens si de lieys me lunhes | ||
ans que·m laisses a la dolor aucire, | ||
mas Amors vol qu’ieu sia francs suffrire | ||
25 | e ja per ren non aia·l cor engres: | |
anc Dieus no fetz nulh hom qui ben ames | ||
que non crezes mieils Amor que son sen, | ||
per que m’aven a far son mandamen. | ||
Anc nuls amans per sidons no sufri | ||
30 | tan greu dolor ni tan gran malanansa; | |
per merce·l prec que·m digu’a tal pessansa | ||
si·l cor non a que·s melhur enves mi, | ||
per que vengues plus viatz a la fi, | ||
qu’assatz val mais morir al mieu semblan | ||
35 | que totstemps viur’ab pen’ez ab afan. | |
Chansoneta, vai t’en tot dreyt cami | ||
lay a midons en cuy ai m’esperansa | ||
e diguas li qu’aya qualque membransa | ||
de me quar l’am ses enjan ab cor fi, | ||
40 | qu’anc per ma fe des l’ora qu’ieu la vi | |
non ai mudat ni camjat mon talan, | ||
ans l’am ades e la dupt e la blan. | ||
Seign’En Heralh de Polinac, montan | ||
vai vostre prez a chascun jor del an. | ||
45 | Bella-Guarda, de vos dauri mon chan | |
que negus hom no pot mentir lausan. |
Testo: Stroński 1910 (XXV). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.