155.2 |
Folquet de Marselha
|
||
A pauc de chantar no·m recre | ||
per enueg dels lauzenjadors, | ||
mas forssa d’Amor m’en rete | ||
que no·m laissa virar alhors: | ||
5 | tant sui dels benamans la flors; | |
aissi·m te | ||
Amors pres e·l fre | ||
que de nulh alre no·m sove | ||
mas de lieis servir a jornal: | ||
10 | qu’aissi·m pes qu’o fasso·ll lial. | |
Doncs sui ben folhs quar no·m refre | ||
d’amar lieis que be·m par folhors, | ||
pus qu’autre bes no·m n’esdeve | ||
ans vey qu’ades creys ma dolors, | ||
15 | qu’en mi sol a fag tot son cors; | |
per ma fe | ||
[vos dic] mielhs m’ave | ||
que per lieis sofìeira jasse | ||
mon dan, si tot a lieis no·n cal, | ||
20 | qu’autra·m des s’amor per cabal. | |
E doncs, s’ieu fas so que·s cove, | ||
be m’en deu eschazer honors, | ||
quar qui pot amar mielhs de be | ||
per dreg l’en eschai la lauzors; | ||
25 | e sap be midons et Amors | |
qu’ieu en re | ||
vas lieis no·m malme | ||
mas car li clam, humils, merce | ||
que·m des so que m’es plus coral: | ||
30 | pot esser qu’ilh so teng’a mal? | |
E quan mi paraula ni·m ve, | ||
mi salh al cor la resplandors | ||
dels bela huelhs, e del douz ale | ||
mi ven mesclamens la sabors, | ||
35 | si qu’en la boca·m nais doussors, | |
per qu’ieu cre | ||
e conosc que·l be | ||
qu’ieu dic de lieys non ai de me, | ||
ans m’ieis de s’amor natural | ||
40 | que m’a ins e·l cor pres ostal. | |
E pus aquest jois mi mante, | ||
si·m fezes aitant de socors | ||
que·m denhes retener ab se, | ||
guardatz s’ieu fora dels aussors! | ||
45 | que sos ricx pretz e sa valors | |
mi reve | ||
del tot e·m soste, | ||
e sol qu’ilh agues lo mile | ||
do la dolor fer’e mortal, | ||
50 | nos agram partit per egual. | |
Pero si·l clamarai merce | ||
del dan qu’ilh me fai e del mal, | ||
pus vey qu’autr’amor no mi val. |
Testo: Stroński 1910 (XX). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.