Rialto

155.2

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

A pauc de chantar no·m recre
per enueg dels lauzenjadors,
mas forssa d’Amor m’en rete
que no·m laissa virar alhors:
5 tant sui dels benamans la flors;
aissi·m te
Amors pres e·l fre
que de nulh alre no·m sove
mas de lieis servir a jornal:
10 qu’aissi·m pes qu’o fasso·ll lial.
 
Doncs sui ben folhs quar no·m refre
d’amar lieis que be·m par folhors,
pus qu’autre bes no·m n’esdeve
ans vey qu’ades creys ma dolors,
15 qu’en mi sol a fag tot son cors;
per ma fe
[vos dic] mielhs m’ave
que per lieis sofìeira jasse
mon dan, si tot a lieis no·n cal,
20 qu’autra·m des s’amor per cabal.
 
E doncs, s’ieu fas so que·s cove,
be m’en deu eschazer honors,
quar qui pot amar mielhs de be
per dreg l’en eschai la lauzors;
25 e sap be midons et Amors
qu’ieu en re
vas lieis no·m malme
mas car li clam, humils, merce
que·m des so que m’es plus coral:
30 pot esser qu’ilh so teng’a mal?
 
E quan mi paraula ni·m ve,
mi salh al cor la resplandors
dels bela huelhs, e del douz ale
mi ven mesclamens la sabors,
35 si qu’en la boca·m nais doussors,
per qu’ieu cre
e conosc que·l be
qu’ieu dic de lieys non ai de me,
ans m’ieis de s’amor natural
40 que m’a ins e·l cor pres ostal.
 
E pus aquest jois mi mante,
si·m fezes aitant de socors
que·m denhes retener ab se,
guardatz s’ieu fora dels aussors!
45 que sos ricx pretz e sa valors
mi reve
del tot e·m soste,
e sol qu’ilh agues lo mile
do la dolor fer’e mortal,
50 nos agram partit per egual.
 
Pero si·l clamarai merce
del dan qu’ilh me fai e del mal,
pus vey qu’autr’amor no mi val.

 

 

 

Testo: Stroński 1910 (XX). – Rialto 3.iv.2002.


Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.


BdT  Folquet de Marselha    Ed. Squillacioti