Rialto

155.23

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Tan mou de cortesa razo
mos chantars que no·i puosc faillir,
enans i dei miels avenir
qu’anc mais non fi; e sabetz co?
5 quar l’emperaritz m’en somo,
e plagra·m fort qu’eu m’en giquis
s’il m’o sofris;
mas car ill es sim’e raitz
d’enseingnamen,
10 non s’eschai qu’al sieu mandamen
sia mos sabers flacs ni lenz,
anz taing que·s doble mos engenz.
 
E s’anc parlei e ma chanso
de lausengiers, cui Dieus adir,
15 aras los voill del tot maldir,
e ja Dieus nonca lor perdo;
quar an dich so qu’anc vers non fo,
per que sella cui obedis
me relinquis
20 que·s cuja c’aillors aia assis
mon pensamen;
ben muer doncs per gran faillimen
s’ieu pert so que am finamenz,
per so qu’il dison, qu’es nienz.
 
25 Mas jes per tan no m’abando,
que anc sempres ai auzit dir
que mesonja no·s pot cobrir
que no moira calque sazo;
e pois dreitz ventz fals’ochaiso,
30 ancar er proat e devis
com ie·l sui fis;
c’aisi·l sui sobjetz et aclis
de bon talen,
qu’en lei amar an pres conten
35 mos ferms corajes e mos senz,
q’usquecs cuid’amar plus fortmenz.
 
E si Merces no m’i ten pro
que farai? porrai m’en partir?
non eu, c’apres ai a morir
40 de guisa que·m sap sobrebo;
qu’inz el cor remir sa faisso
e remiran et eu languis,
car ella·m dis
que no·m dara so qu’eu l’ai quis
45 tan longamen;
e jes per aisso no m’alen
anz dobl’ades mos pessamenz
e muer aissi mescladamenz.
 
Amarai la doncs a lairo,
50 puois vei que no·m deigna sofrir;
que inz en mon cor la desir
e sai qu’a far m’er, voill’o no:
que·l cors ten lo cor en preiso
et a·l si destreg e conquis
55 que no m’es vis
que·l des poder que s’en partis;
enans aten
que Merces la·m venca sofren,
car merces e loncs sofrirs venz
60 lai on no val forsa ni genz.
 
E ja·n morai, mas mout m’es gen
s’ieu muor per leis c’am finamenz,
pois a morir m’er eissamenz.
 
[N’Aziman, molt m’estara gen
65 s’ieu mor per midons dousamens,
car a morir m’er eisamens.]

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (IX). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (66r-v), B (45r-v), C (4r-v), D (43v), Dc (245v), E (2-3), Fa (46-47), G (5v-6v), I (63r), K (48r), M (30v-31r), N (57r-v), O (79), P (9r), R (42v-43r), S (37-39), T (227r-228r), V (86v-87r), W (188v-189r), b (6r), c (13r), ls (n. 17); incipit cit. in N2 (22r, n. 1); κ 32 (cobla I); µ 297-99, 302, 303 (vv. 1-3, 13, 25-28).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 19 (III); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 244.

Altre edizioni: H. P. de Rochegude, Le Parnasse occitanien ou choix de poésies originales des troubadours, tirées des manuscrits nationaux, Toulouse 1819, p. 62; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 320 (riproduce Rochegude); Oskar Schultz-Gora, Altprovenzalisches Elementarbuch, Fünfte unveränderte Auflage, Heidelberg 1936, p. 158 (riproduce, con un emendamento e interventi grafici, Stroński).

Metrica: a8 b8 b8 a8 a8 c8 c4 c8 d4 d8 e8 e8 (Frank 501:1). Cinque coblas unissonans di dodici versi e una tornada in doppia redazione (A B I K P; C E T V) di tre versi. 

Melodia (G R W): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiama R. 71 sup., Torino 1942, p. 124 (n. 10; solo G); Gennrich, III, p. 91 (n. 88; cfr. IV, p. 59); Fernández de la Cuesta, p. 222; Van der Werf, p. 103*.

Nota: Canzone; composta probabilmente nel 1186 (comunque precede 155.27).

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński