155.23 |
Folquet de Marselha
|
||
Tan mou de corteza razo |
||
mos chantars qu’ieu no·i puesc faillir; |
||
enans hi dei miels avenir |
||
4 |
qu’anc mais no fis; e sabetz quo? |
|
que l’emperairitz m’en somo; |
||
e plagra·m fort qu’ieu m’en gequis, |
||
s’il m’o sofris; |
||
8 |
mas, car ylh es sim’e razis |
|
d’enssenhamen, |
||
no s’eschai qu’al sieu mandamen |
||
sia mos sabers flax ni lens, |
||
12 |
anz tanh que·s doble mos engens. |
|
|
||
E s’anc parliei e ma chanso |
||
de lauzengiers, cui Dieus azir, |
||
aissi los vuelh del tot maldir, |
||
16 |
e ja Dieus noqua lor perdo |
|
quar an dig so qu’anc vers no fo, |
||
per que sella cui obedis |
||
me relinquis |
||
20 |
e cuja qu’aillors ai’assis |
|
mon pessamen; |
||
be muer doncx per gran fallimen |
||
s’ieu pert so qu’ieu am finamens |
||
24 |
per so qu’il dizo qu’es niens. |
|
|
||
Mas ges per tal no m’abando, |
||
qu’ieu ai anc sempres auzit dir |
||
que messonja no·s pot cobrir |
||
28 |
que no mueira qualque sazo; |
|
e pos dregz vens fals’ocaizo, |
||
encar er proat e devis |
||
com ie·l sui fis; |
||
32 |
qu’aissi·l sui subjetz et aclis |
|
de bon talen |
||
qu’en lieis amar an pres conten |
||
mos ferms Coratges e mos Sens, |
||
36 |
c’usquecx cuj’amar plus fortmens. |
|
|
||
E si Merces no m’i ten pro |
||
que farai? poirai m’en partir? |
||
ieu no, qu’apres ai a murir, |
||
40 |
de guisa que m’er sobrebo: |
|
qu’ins e·l cor remir sa faisso, |
||
e remiran – et ieu languis, |
||
quar ela·m dis |
||
44 |
que no·m dara so qu’ieu l’ai quis |
|
tan lonjamen – |
||
e ges per aisso no m’alen, |
||
ans dobl’ades mos pessamens – |
||
48 |
e muer aissi mescladamens. |
|
|
||
Amarai la doncs a lairo, |
||
pos vei que no·m denha sofrir? |
||
oc ieu, qu’ins e·l cor la remir |
||
52 |
e sai qu’a far m’er, vuelh’o no; |
|
que·l Cor ten lo Cors em preiso |
||
et a·l si destreg e conquis |
||
que no m’es vis |
||
56 |
que·lh des poder que s’en partis; |
|
enans aten |
||
quom la puesca vencer suffren, |
||
car loncx sufrirs e merces vens |
||
60 |
lai on no val forsa ni giens. |
|
|
||
N’Aziman, mout m’estara gen |
||
s’ieu muer per midons doussamens, |
||
pos a murir m’er eissamens. |
Testo: Stroński 1910 (III). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.