Rialto

155.27

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Us volers outracuidatz

s’es inz e mon cor aders, 

pero no·m ditz mos espers

ja puosc’esser acabatz,

5

tan aut s’es enpens; 

ni no m’autreia mos sens 

qu’eu sia desesperatz,

e son aissi mitadatz

que no·m desesper

10

ni aus esperansa aver.

 

Car trop me sui aut pujatz

vas qu’es petitz mos poders,

pero·m chastia temers,

car aital ardimens fatz

15

notz a maintas gens; 

mas d’un conort sui jauzens

que·m ven devas autre latz

e mostra·m c’umelitatz 

l’a tan en poder

20

que bes m’en pot eschazer.

 

Tant i es mos cors pausatz 

que·l mensonja·m sembla vers:

c’aitals maltraitz es lezers;

pero si sai qu’es vertatz

25

que bons aturs vens; 

per qu’e·us prec, dompna valens,

que sol d’aitan mi sofratz –

e pois serai jen pagatz –

que·m laisses voler

30

lo gaug qu’eu desir vezer.

 

Be·m parec nesietatz

e trop sobrarditz volers,

quan solamen us vezers

m’ac desebut tan viatz

35

qu’escondudamens

mi venc al cor us talens

tals don fui enamoratz:

mas puois s’es tan fort doblatz

que maitin e ser

40

mi fai doussamen doler.

 

[De re no·m sent malmenatz

vas vos, mas quar mos sabers

me sofranh a dir plazers;

e quar soi desmezuratz

45

d’amar leialmens, 

cre que·m faill mos essiens;

pero si·n fos dreitz jutgatz,

ja non degr’esser blasmatz,

c’aital no-saber

50

deuriatz en grat tener.]

 

Car aissi cantar no·m platz,

si m’en valgues esteners!

pero laissars, non-calers

m’en fora jois e solatz,

55

oimais, puois n’es mens

l’emperaritz cui jovens

a pujat’els ausors gratz;

e si·l cors non fos forsatz

eu fera saber

60

c’om fols si sap decazer.

 

A! dousa res covinens,

venca vos humelitatz,

puois nuls autre jois no·m platz 

ni d’autre voler

65

non ai engien ni saber.

 

Que tans sospirs n’ai gitatz

per que·l jorn e·l ser

pert sospiran mon poder.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (X). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (66v), B (45v), C (4r), D (42r-v), E (6-7), G (7r-v), I (65r), K (49v-50r), M (28v-29v), N (61v-62r), O (59-60), Q (22r), R (43r), T (229r-230r), V (88r-v), c (14r), ls (n. 19); incipit cit. in N2 (22v; n. 19).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 23 (IV); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 263.

Metrica: a7 b7 b7 a7 c5 c7 a7 a7 d5 d7 (Frank 551:2). Sei coblas unissonans di dieci versi (la quinta cobla è tràdita solo da C E M R V) e due tornadas di cinque e tre versi.

Melodia (G R): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiama R. 71 sup., Torino 1942, p. 128 (n. 12; solo G); Gennrich, III, p. 92 (n. 89; cfr. IV, p. 59); Fernández de la Cuesta, p. 226; Van der Werf, p. 107*.

Ed. 1999: 57 e·ls.

Nota: Canzone; composta nei primi mesi del 1187.

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński