155.4 |
Folquet de Marselha
|
||
A vos, midontç, voill rettrair’en cantan | ||
cosi·m destreign Amors e men’a fre | ||
vas l’arguogll gran, e no·m aguda re, | ||
qe·m mostras on plu merce vos deman, | ||
5 | mas tan mi son li consir e l’afan | |
que viu quant muer per amor finamen. | ||
Donc muer e viu? Non, mas mos cors cocios | ||
mor e reviu de cosir amoros | ||
a vos, dompna, c’ieu am tan coralmen; | ||
10 | sufretç ab gioi sa vid’al mort cuisen, | |
per qe mal vi la gran beutat de vos. | ||
Parer non pot per dig ni per semblan | ||
lo bens ce vos vogll ab [. . .] fe | ||
mas niens es so ce vos dic: si·m te | ||
15 | al cor us fiocs que no·s [. . .] | |
Per cals raisons no·m ausi consuman? | ||
Savi dion e·l autor veramen | ||
qe longincs us, segon drec e raisos | ||
si convertis e natura, don vos | ||
20 | deves saber car eu n’ai eissamen | |
per longinc us en fioc d’amor plaisen | ||
[. . .] |
Testo: Stroński 1910 (XII). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.