Rialto

155.5

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Ben an mort mi e lor

miei huoill galiador,

per que·s taing c’ab els plor

pois ill so an merit,

5

qu’en tal dompn’an chausit

don an faich faillimen,

e qui trop poja bas dissen;

pero en sa merce mi ren,

qu’ieu non cre jes que merces aus faillir

10

lai on Dieus volc totz autres bes aizir.

 

E si conosc d’Amor

que mos dans l’a sabor,

que so don ai largor

mi fai prezar petit,

15

e poignar ad estrit

en tal que si·m defen:

so que m’encaussa vau fugen

e so que·m fuig ieu vauc seguen;

aissi non sai cossi·m posca garir,

20

qu’ensems non puosc encaussar e fugir.

 

Ar aujatz gran follor:

qu’arditz sui per paor,

mas tant tem la dolor

d’amor que m’a sazit

25

qu’aisso·m fai plus ardit

de mostrar mon talen

a lieis que·m fai veillar dormen;

doncs, ai per paor ardimen,

aissi cum cel qu’estiers non pot gandir

30

que vai totz sols entre cinc cens ferir.

 

Pros dompna cui ador,

restauratz en valor

mi e vostra lauzor,

c’amdui n’em aflebit

35

car metetz en oblit

mi que·us am finamen;

que cill c’o sabon van dizen

que mal servir fai mainta gen,

et eu que·us am tant que d’als non cossir

40

pert mi e vos: gardatz si·m dei marrir.

 

E ja ogan per flor

no·m viratz chantador,

mas prec de mon seignor,

lo bon rei, cui Dieus guit,

45

d’Aragon, m’an partit

d’ira e de marrimen,

per qu’ieu chan tot forsadamen;

mas al sieu plazen mandamen

no devon ges sei amic contradir,

50

qu’alz enemics vei que·s fai obezir.

 

Sai a la dolor de la den

vir la leng’, a lieis cui mi ren,

et er merces s’ill me deigna acuillir,

qu’e maint bon luoc fatz son ric pretz auzir.

 

51’

[Marsan, vas Trez vai t’en corren,

52’

lai a·N Raimon Berengier cui dezir

53’

e car li er bo fatz li mon chan auzir.]

 

55

Bels N’Azimans, Dieus mi gart de faillir

vas lieis que faill vas me, s’o auses dir.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (I). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (64r-v), B (42r-43r), C (3v), D (40v-41r), Dc (245r), E (7-8), G (4v-5r), I (61v-62r), K (47r), L (24r-v), M (25v-26r), N (55r-v), O (78-79), P (24r), Q (19r-v), R (43v), S (32-33), T (228r-v), V (83v-84r), c (9v-10r), ls (n. 11); incipit cit. in N2 (22r; n. 5); α 29453-29462 (= cobla I); Jordi de Sant Jordi, Cant vey li temps camgar e·mbrunusir, vv. 95-96 (= vv. 1-2; Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV,  València 1984).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 11 (I); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia, edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 121.

Altra edizione: István Frank, Trouvères et Minnesänger, Saarbrücken 1952, p. 73 (basata su A).

Metrica: a6 a6 a6 b6 b6 c6 c8 c8 d10 d10 (Frank 77:1). Cinque coblas unissonans di dieci versi e due tornadas di quattro e due versi; una tornada di tre versi alternativa alla prima (vv. 51’-53’) è tràdita da Ols e costituisce un invio d’occasione.

Melodia (G R): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiama R. 71 sup., Torino 1942, p. 120 (n. 8; solo G); Gennrich, III, p. 82 (n. 79; cfr. IV, p. 56); Fernández de la Cuesta, p. 193; van der Werf, p. 84*.

Ed. 1999: 34 afleblit.

Nota: Data di composizione: 1179-80.

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński