155.5 |
Folquet de Marselha
|
||
Ben an mort mi e lor |
||
mei huel galiador, |
||
per que·s tanh qu’ab els plor, |
||
pos ylh so an merit, |
||
5 |
qu’en tal don’an chausit |
|
dont han fach fallimen, |
||
e qui n’aut pueia bas deissen; |
||
pero, en sa merce m’aten, |
||
car ieu no cre que merces aus faillir |
||
10 |
lai on Dieus volc totz autres bes assir. |
|
|
||
E si, conosc d’Amor |
||
que mos dans li’a sabor, |
||
que so don ai largor |
||
mi fai prezar petit |
||
15 |
e ponhar ad estrit, |
|
en tal que si·m defen: |
||
so que m’encaussa vau fugen |
||
e so que·m fugh ieu vau seguen; |
||
d’aisso no sai cossi·m posca garir |
||
20 |
qu’ensems m’aven encaussar e fugir. |
|
|
||
Ar aujatz gran folhor: |
||
qu’arditz sui per paor, |
||
mas tan tem la dolor |
||
d’amor que m’a saizit |
||
25 |
qu’aisso·m fai plus ardit |
|
de mostrar mon talen |
||
a lieis que·m fai vellar durmen; |
||
doncs, ai per paor ardimen, |
||
aissi com sel qu’estiers no pot gandir |
||
30 |
que vai totz sols entre cinc cens ferir. |
|
|
||
Pros dona cui ador, |
||
restauratz en valor |
||
mi e vostra lausor! |
||
qu’amdui n’em afreulit |
||
35 |
car metetz en oblit |
|
mi que·us am finamen; |
||
que cylh qu’o sabon van dizen |
||
que croi servir fai manta gen, |
||
et eu que·us am tan que d’als non cossir |
||
40 |
pert mi e vos: gardatz si·m dei marrir! |
|
|
||
Eu oc! c’ogan per flor |
||
no·m viratz chantador, |
||
mas prec de mo seinhor |
||
lo bon rei, cui Dieus guit, |
||
45 |
d’Arago, m’an partit |
|
d’ir’e de marrimen; |
||
e si, chan tot forsadamen, |
||
mas al sieu plazen mandamen |
||
no devon ges sei amic contradir, |
||
50 |
qu’als enemix vem que·s fai obezir. |
|
|
||
Sai, a la dolor de la den |
||
vir la leng’, a lieis cui mi ren, |
||
et er merces s’ill me denh’aculhir, |
||
qu’en maint bon loc faz son ric pretz auzir. |
||
|
||
55 |
Marsan, vas Trez vai t’en corren, |
|
lai a·N Raimon Berengier cui desir, |
||
e car li’er bo, fatz li mon chan auzir. |
||
|
||
Bels N’Azimans, Dieus mi gart de falhir |
||
vas lieis que faill vas mi, s’o auzes dir. |
Testo: Stroński 1910 (I). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.