Rialto

155.6

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Chantan volgra mon fin cor descobrir

lai on m’agr’ops que fos saubutz mos vers;

mas per dreich gaug m’es faillitz mos sabers,

per qu’ai paor que no·i puosca avenir:

5

c’us novels jois en cui ai m’esperansa

vol que mos chans sia per lieis enders,

e car li platz qu’ieu enans sa lauzor

en mon chantar, don ai gaug e paor,

car sos pretz vol trop savi lauzador.

 

10

Per que no·m par qu’ieu pogues devezir

son cortes pretz que tant aut es aders

c’om no·n ditz ver que non semble plazers,

e trob aitan en lieis de ben a dir

que sofraitos m’en fai trop d’aondanssa;

15

per qu’ieu m’en lais, que no·m ditz mos espers

com ja pogues retraire sa valor,

que de bon pretz a triat lo meillor

e dels amans lo plus fin amador.

 

Pero ren als no·n ai mas lo desir: 

20

no·n ai doncs pro? Mout es grans mos poders

si neis d’aitan m’en es donatz lezers!

E doncs per que·m vuoill de plus enantir,

car sos bels ris ab sa gaia semblanssa

mi pais mos huoills, tant m’agrada·l vezers?

25

Mas un conort n’ai que·m mou de follor:

qu’ades m’es vis que·m vuoilla dar s’amor

quan volv vas mi sos huoills plens de doussor.

 

E doncs, dompna, puois mais non puosc sofrir

los mals qu’ieu trac per vos matins e sers,

30

merce n’aiatz! qu’el mon non es avers

que, senes vos, mi pogues enriquir;

e car no·us vei soven, ai gran doptanssa

que vos mi fassa oblidar non-calers;

mas ieu que sent la pena e la dolor 

35

no·us oblit jes, anz i tenc nuoich e jor

los huoills del cor, si que no·ls vir aillor.

 

Anc ren non dis don non temses faillir

vas lieis, tant l’es aturatz mos volers;

mas derenan no m’o tolra temers,

40

qu’eu sai que·l fuocs s’abrasa per cobrir,

e·l dieus d’amor m’a nafrat de tal lanssa

don no·m ten pro sojornars ni jazers,

anz desampar, per midonz cui ador,

tal que m’a fait gran ben e gran honor,

45

mas ben deu hom camjar bon per meillor.

 

[A vos mi ren, pros dona cui ador,

e prendetz me que segon dreit d’amor

eit l’om egar fin corag’e ricor.]

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (XVII). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (64v-65r),  Ab (88r), B (43v-44r), Da (165r), Dc (246r), E (3-4), G (7v-8v), I (62v), K (47v), L (117v-118r), M (31r-v), N (62v-63r), O (80-81), P (8v-9r), Q (23v), R (42r), S (33-35), T (232r-233r), V (89r-v), c (14r-v), ls (n. 20); incipit cit. in N2 (22r, n. 8); Berenguer de Noya, Mirall de trobar, 381, 383-86 (= vv. 1, 28-31) e 600, 602-607 (= vv. 1, 19-20, 22-24: Berenguer de Noya, Mirall de trobar, ed. Pietro Palumbo, Palermo 1955).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 31 (VI); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 353.

Altra edizione: Nicolaus Delius, Ungedruckte provenzalische Lieder von Peire Vidal, Bernart von Ventadorn, Folquet von Marseille und Peirol von Auvergne, Bonn 1853, p. 31 (basata su S).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ b10 d10 d10 d10 (Frank 546:1). Cinque coblas unissonans di nove versi e una tornada di tre versi, trŕdita da G L S V.

Ed. 1999: 30 qu’e·l.

Nota: Canzone.

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński