155.8 |
Folquet de Marselha
|
||
En chantan m’aven a membrar |
||
so qu’ieu cug chantan oblidar, |
||
mas per so chant qu’oblides la dolor |
||
e·l mal d’amor, |
||
5 |
et on plus chan plus m’en sove, |
|
que la boca en al re non ave |
||
mas en: merce! |
||
perqu’es vertatz e sembla be |
||
qu’ins e·l cor port, dona, vostra faisso |
||
10 |
que·m chastia qu’ieu no vir ma razo. |
|
|
||
E pos Amors mi vol honrar |
||
tant qu’e·l Cor vos mi fai portar, |
||
per merce·us prec que·l gardetz de l’ardor, |
||
qu’ieu ai paor |
||
15 |
de vos mout major que de me, |
|
e pos mos Cor, dona, vos a dinz se, |
||
si mals li·n ve, |
||
pos dinz etz, sufrir lo·us cove; |
||
empero faitz del Cors so que·us er bo |
||
20 |
e·l Cor gardatz si qom vostra maizo. |
|
|
||
Qu’el guarda vos e·us ten tan car |
||
que·l Cors en fai nesci semblar, |
||
que·l sen hi met, l’engienh e la valor, |
||
si qu’en error |
||
25 |
laissa·l Cors pe·l sen qu’el rete; |
|
qu’om mi parla, manthas vetz s’esdeve, |
||
qu’ieu no sai que, |
||
e·m saluda qu’ieu no·n aug re; |
||
e ja per so nuls hom no m’ochaizo |
||
30 |
si·m saluda et ieu mot non li so. |
|
|
||
Pero lo Cors no·s deu blasmar |
||
del Cor, per mal que·il sapcha far, |
||
que tornat l’a al plus honrat senhor |
||
e tolt d’alhor |
||
35 |
on trobav’enjan e no fe; |
|
mas dregz torna vas so senhor ancse; |
||
pero no cre |
||
que·m denh, si Merces no·m mante, |
||
que·lh intr’e·l cor tan qu’en luec d’un ric do |
||
40 |
denh escoutar ma veraia chanso. |
|
|
||
E si la denhatz escoutar, |
||
dona, merce·i deurai trobar; |
||
pero ops m’es qu’oblides sa ricor |
||
e la lauzor |
||
45 |
qu’ieu n’ai dig e dirai jasse, |
|
mas autre pro mos lauzars noca·m te |
||
com que·m malme; |
||
que l’ardors mi creis e·m reve, |
||
e·l fuex, qui·l mou, sai que creis a bando, |
||
50 |
e qui no·l mou, mor en pauc de sazo. |
|
|
||
Murir puesc be, |
||
N’Azimanz, qu’ieu no·m planh de re, |
||
neis si·m doblava·l mals d’aital faisso |
||
com dobla·l pointz del taulier per razo. |
||
|
||
55 |
Chansos, desse |
|
vas Monpeslier vai de part me |
||
a don Guillem dir, si tot no·il sap bo, |
||
sos pretz, car creis, li·m fai querre perdo. |
Testo: Stroński 1910
(V). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.