Rialto

155.9

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Fin’amors a cui me soi datz
e·l gens terminis amoros,
cascuns d’aquetz m’es ochaizos
don dei esser enamoratz;
5 per qu’es dreitz c’ab lo lur aon
fassa conoiser en chantan
com ieu soi faitz ab lur coman.
 
Quar meils sai sufertar em patz
si que mos volers no·s descos;
10 e par be ja per als non fos
mas quar am e non soi amatz;
e ja sill don chan no m’aon
s’a totz jorns no·m vau meilluran
de leis ben amar ses enguan.
 
15 Per que·us prec que merce n’aiatz
ses tort qu’ieu anc non aic vas vos;
e si·l dreiz, qu’es tan cabalos,
no·m pot valer, humelitatz
mi vaill’ab vos, don’, e m’aon,
20 quar nuills dreitz non a valor gran
lai on forsa fai son talan.
 
C’aisi m’es el cor sagelatz
vostre rics pretz verais e bos
per qu’ieu non soi ges poderos
25 que·m biaise vas autre latz,
ni no vueill ja c’autra m’aon
mas vos, dona, per cui ieu chan
et am e dezir e reblan.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (XV). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: C (192r), E (8), M (34r), Q (23v-24r), T (226v), a (113).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 96 (XXIV); William P. Shepard, Les poésies de Jausbert de Puycibot, troubadour du XIIIe siècle, Paris 1924 (Les classiques français du moyen âge, 46), p. 55 (XVII); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 338.

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 d8 d8 (Frank 621:5). Quattro coblas unissonans di sette versi; la parola-rima del quinto verso di ogni cobla è aon (sostantivo al v. 5, 3a pers. sing. del congiuntivo presente di aondar ai vv. 12, 19, 26).

Ed. 1999: 22 e·l.

Nota: Canzone di attribuzione controversa (Gausbert de Poycibot C).

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński