443.4 |
Garin d’Apchier
|
||
Mos Cominals fai ben parer | ||
que, si el pogues dir ni far | ||
cauza que·m degues enuiar, | ||
elh en faria son poder: | ||
5 | mas paubreir’e vilenc l’assalh | |
e poders e jovens li falh, | ||
per c’als guerriers non fai paor; | ||
e non a amic ni senhor | ||
que no·l tenha per enoios, | ||
10 | mas tan can ditz nostras tensos. | |
E s’ieu lo voill ben dechazer, | ||
que·l voilla tolre mon chantar, | ||
ja non er qui·lh don a manjar | ||
ni·l voilla albergar un ser: | ||
15 | mas metrai lo chan dins serralh | |
per qu’el soven trembl’e badalh. | ||
Que la verchiera de s’oisor | ||
vendet, don son gai mant pastor, | ||
car lai vivi’ ab sos lairos | ||
20 | emblan las fedas e·ls motos. | |
Anc ab armas no saup valer | ||
hom mens, tan se·n volgues lauzar, | ||
ni als guerriers, mas ab parlar, | ||
no saup hom mens de dan tener: | ||
25 | mas soven mou guerr’e assalh | |
a sels que an croz e sonalh, | ||
don mil monge dins refeitor | ||
preian, ploran, nostre Senhor, | ||
qu’en Pons Tortz e’n San Laurens fos, | ||
30 | si com es, vielhs e sofraitos. | |
Lialtat sol mot mantener | ||
e falsedat tostems blasmar, | ||
mas al Tornel la·i vim laissar | ||
e del tot metr’en non chaler; | ||
35 | per que ditz lo paire n’Eralh | |
que home qui nafre e talh | ||
e prenda son lige senhor | ||
ni·l removia castel ni tor | ||
no·l deu mantener nuls homs bos, | ||
40 | per qu’el no·l manten ni·n Randos. | |
Ja nulh marit non cal temer | ||
de lui ni sa molher gardar, | ||
ans lo pot laissar domneiar | ||
et estar ab leis a lezer; | ||
45 | que cal que·l debois ni l’entalh, | |
deboissar lo pot d’aital talh: | ||
ses pel, ses carn e ses color | ||
e ses joven e ses vigor; | ||
e d’ome qu’es d’aital faisos | ||
50 | non deu esser maritz gelos. |
Testo: Latella 1994 (I). – Rialto 23.xi.2002.
Mss.: D (139r); I (192r); K (177v); R (23r).
Edizioni critiche: Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie», Revue des langues romanes, 34, 1890, pp. 5-35, a p. 15; Friedrich Witthoeft, Sirventes Joglaresc, Marburg 1891, p. 58; Fortunata Latella: I sirventesi di Garin d’Apchier e di Torcafol, edizione critica a cura di F. L., Modena 1994, p. 104.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 d8 e8 e8 (Frank 592:33). Cinque coblas unissonans di dieci versi ciascuna.
Note: Il componimento contiene un elemento utile alla sua collocazione temporale: al v. 40 appare infatti nominato un en Randos risoluto a negare il proprio sostegno ad uno dei due interlocutori. Un personaggio dello stesso nome, additato come mecenate e protettore di trovatori, compare in altri due testi poetici occitanici: nella tenzone fittizia L’autrier fuy en paradis (v. 14) del Monaco di Montaudon composta nel 1194, e nella canzone Belhs Guazanhs, s’a vos plazia (stesa prima del 1191) di Elias de Barjols, che lo include nell’elenco dei cavalier soisseubut (I, 19) quale modello di liberalità. Tutto porta a credere che il signore con specifici tratti onomastici e di coincidente levatura sociale citato nei tre componimenti sia sempre il medesimo e vada identificato col nobile Randon, membro dell’omonima famiglia di Castelnou nel Gévaudan (circondario di Mende), nipote del trovatore Garin lo Brun e fratello di Raimond de Barjac, successo quale capo del casato a Guilhem de Randon dopo il 1176 ma già scomparso nel 1219.
[FL]
Premessa ai sirventesi di Garin d’Apchier e Torcafol Garin d’Apchier Torcafol