Rialto

443.4

 

Garin d’Apchier

 

 

 

 

Mos Cominals fai ben parer
que, si el pogues dir ni far
cauza que·m degues enuiar,
elh en faria son poder:
5 mas paubreir’e vilenc l’assalh
e poders e jovens li falh,
per c’als guerriers non fai paor;
e non a amic ni senhor
que no·l tenha per enoios,
10 mas tan can ditz nostras tensos.
 
E s’ieu lo voill ben dechazer,
que·l voilla tolre mon chantar,
ja non er qui·lh don a manjar
ni·l voilla albergar un ser:
15 mas metrai lo chan dins serralh
per qu’el soven trembl’e badalh.
Que la verchiera de s’oisor
vendet, don son gai mant pastor,
car lai vivi’ ab sos lairos
20 emblan las fedas e·ls motos.
 
Anc ab armas no saup valer
hom mens, tan se·n volgues lauzar,
ni als guerriers, mas ab parlar,
no saup hom mens de dan tener:
25 mas soven mou guerr’e assalh
a sels que an croz e sonalh,
don mil monge dins refeitor
preian, ploran, nostre Senhor,
qu’en Pons Tortz e’n San Laurens fos,
30 si com es, vielhs e sofraitos.
 
Lialtat sol mot mantener
e falsedat tostems blasmar,
mas al Tornel la·i vim laissar
e del tot metr’en non chaler;
35 per que ditz lo paire n’Eralh
que home qui nafre e talh
e prenda son lige senhor
ni·l removia castel ni tor
no·l deu mantener nuls homs bos,
40 per qu’el no·l manten ni·n Randos.
 
Ja nulh marit non cal temer
de lui ni sa molher gardar,
ans lo pot laissar domneiar
et estar ab leis a lezer;
45 que cal que·l debois ni l’entalh,
deboissar lo pot d’aital talh:
ses pel, ses carn e ses color
e ses joven e ses vigor;
e d’ome qu’es d’aital faisos
50 non deu esser maritz gelos.

 

 

 

Testo: Latella 1994 (I). – Rialto 23.xi.2002.


Mss.: D (139r); I (192r); K (177v); R (23r).

Edizioni critiche: Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie», Revue des langues romanes, 34, 1890, pp. 5-35, a p. 15; Friedrich Witthoeft, Sirventes Joglaresc, Marburg 1891, p. 58; Fortunata Latella: I sirventesi di Garin d’Apchier e di Torcafol, edizione critica a cura di F. L., Modena 1994, p. 104.

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 d8 e8 e8 (Frank 592:33). Cinque coblas unissonans di dieci versi ciascuna.

Note: Il componimento contiene un elemento utile alla sua collocazione temporale: al v. 40 appare infatti nominato un en Randos risoluto a negare il proprio sostegno ad uno dei due interlocutori. Un personaggio dello stesso nome, additato come mecenate e protettore di trovatori, compare in altri due testi poetici occitanici: nella tenzone fittizia L’autrier fuy en paradis (v. 14) del Monaco di Montaudon composta nel 1194, e nella canzone Belhs Guazanhs, s’a vos plazia (stesa prima del 1191) di Elias de Barjols, che lo include nell’elenco dei cavalier soisseubut (I, 19) quale modello di liberalità. Tutto porta a credere che il signore con specifici tratti onomastici e di coincidente levatura sociale citato nei tre componimenti sia sempre il medesimo e vada identificato col nobile Randon, membro dell’omonima famiglia di Castelnou nel Gévaudan (circondario di Mende), nipote del trovatore Garin lo Brun e fratello di Raimond de Barjac, successo quale capo del casato a Guilhem de Randon dopo il 1176 ma già scomparso nel 1219.

[FL]


Premessa ai sirventesi di Garin d’Apchier e Torcafol

BdT    Garin d’Apchier    Torcafol