174.3 |
Gavaudan
|
||
Crezens, fis, verays et entiers |
||
fui vas midons tostemps, senhor, |
||
et ylh portava·m tan d’onor |
||
4 |
qu’anc un jorn son joy no m’estrays. |
|
Desaventur’ – ailas! – lo·m trays, |
||
que sap tot lo mon escarnir: |
||
falsa mortz que·ns a faitz partir |
||
8 |
mi e midons! Dieus lieys ampar! |
|
Mielhs fora qu’ieu muris premiers |
||
que ses joy visques ab dolor; |
||
que perdud’ay la bellazor |
||
12 |
dona qu’anc fos ni er jamais: |
|
per qu’ay ira, dols e pantays. |
||
Mortz, cum pogues midons aussir, |
||
que totz lo mons degra jauzir |
||
16 |
sas beutatz e·l joys remirar? |
|
Dona, per vos mos deziriers |
||
m’aportava de joy sabor; |
||
aras no·m val joys ni·m socor, |
||
20 |
qu’ira·m met al cor tan gran fays, |
|
quan suy em pes, cazer mi lays |
||
e no·m puesc nafrar ni delir. |
||
Dona, mais volgr’ab vos murir |
||
24 |
ab joy qu’ab ira forsenar! |
|
Tant estranhs es mos cossiriers, |
||
nuech e jorn planc, sospir e plor, |
||
caytius, desheretatz d’amor, |
||
28 |
ses joy, dolens, que d’ira·m pays, |
|
e par ben al fron et al cays: |
||
jov’e saur, vielh encanezir, |
||
cazer, levar e trassalhir |
||
32 |
me fay ira, viu mort anar. |
|
Jamais no seray prezentiers |
||
que perdut ey pretz e valor; |
||
estar ses joy a deshonor, |
||
36 |
ja Dombredieus viure no·m lays! |
|
Quec jorn afenisc et abays, |
||
qu’ira no·m pot del cor yssir; |
||
quan pes de joy per esbaudir, |
||
40 |
tot lo sen perc e·m dezampar. |
|
Totz autres joys m’es encombriers, |
||
tant ay lo cor plen de tristor; |
||
perdud’ay vergonha e paor: |
||
44 |
ybres, auras vau, ybriays. |
|
Ja Dieus no·m do per qu’ieu engrays, |
||
ni·m lays mais ad amor servir; |
||
mais vuelh mon cor pessan blezir: |
||
48 |
tostemps serei tortre ses par. |
|
Dompna, grans joys, grans alegriers, |
||
vos met’el renc del cel aussor |
||
ab los angils que fan lauzor, |
||
52 |
aissi cum Sans Johans retrays, |
|
qu’anc fals lauzengiers, brus ni says, |
||
non poc un sol de vos mal dir; |
||
n’ieu no sabria yssernir |
||
56 |
los vostres bos ayps ni comtar. |
|
Jhesus vos fass’al sieu servir |
||
el clar paradis resplandir |
||
entre las verjes coronar. |
||
60 |
Quar Gavaudan no pot fenir |
|
lo planch ni·l dol que·l fa martir, |
||
jamais res no·l pot conortar. |
Gavaudan
Testo: Guida 1979 (III). – Rialto 15.xi.2002.
Mss.: C 318; R 98.
Edizioni critiche: Alfred Jeanroy, «Poésies du troubadour Gavaudan», Romania, 34, 1905, pp. 497-539, a p. 507; Saverio Guida, Il trovatore Gavaudan, Modena 1979 (Subsidia al Corpus des Troubadours, VI), p. 209.
Metrica: a8 b8 b8 c8 c8 d8 d8 e8 (Frank 714:1). Sette strofe unisonanti di otto versi più due tornate di tre.
Ed. 1979: 8 mi dons, 14 mi dons.
Nota: Planh per la morte della donna amata, che si muove entro le maglie della tradizione e della ‘convenienza’, aderendo in pieno alle regole del ‘genere’. Data di composizione: fine del secolo XII .
[SG]