Rialto

174.3

 

Gavaudan

 

 

 

 

Crezens, fis, verays et entiers

fui vas midons tostemps, senhor,

et ylh portava·m tan d’onor

4

qu’anc un jorn son joy no m’estrays.

Desaventur’ – ailas! – lo·m trays,

que sap tot lo mon escarnir:

falsa mortz que·ns a faitz partir

8

mi e midons! Dieus lieys ampar!

 

Mielhs fora qu’ieu muris premiers

que ses joy visques ab dolor;

que perdud’ay la bellazor

12

dona qu’anc fos ni er jamais:

per qu’ay ira, dols e pantays.

Mortz, cum pogues midons aussir,

que totz lo mons degra jauzir

16

sas beutatz e·l joys remirar?

 

Dona, per vos mos deziriers

m’aportava de joy sabor;

aras no·m val joys ni·m socor,

20

qu’ira·m met al cor tan gran fays,

quan suy em pes, cazer mi lays

e no·m puesc nafrar ni delir.

Dona, mais volgr’ab vos murir

24

ab joy qu’ab ira forsenar!

 

Tant estranhs es mos cossiriers,

nuech e jorn planc, sospir e plor,

caytius, desheretatz d’amor,

28

ses joy, dolens, que d’ira·m pays,

e par ben al fron et al cays:

jov’e saur, vielh encanezir,

cazer, levar e trassalhir

32

me fay ira, viu mort anar.

 

Jamais no seray prezentiers

que perdut ey pretz e valor;

estar ses joy a deshonor,

36

ja Dombredieus viure no·m lays!

Quec jorn afenisc et abays,

qu’ira no·m pot del cor yssir;

quan pes de joy per esbaudir,

40

tot lo sen perc e·m dezampar.

 

Totz autres joys m’es encombriers,

tant ay lo cor plen de tristor;

perdud’ay vergonha e paor:

44

ybres, auras vau, ybriays.

Ja Dieus no·m do per qu’ieu engrays,

ni·m lays mais ad amor servir;

mais vuelh mon cor pessan blezir:

48

tostemps serei tortre ses par.

 

Dompna, grans joys, grans alegriers,

vos met’el renc del cel aussor

ab los angils que fan lauzor,

52

aissi cum Sans Johans retrays,

qu’anc fals lauzengiers, brus ni says,

non poc un sol de vos mal dir;

n’ieu no sabria yssernir

56

los vostres bos ayps ni comtar.

 

Jhesus vos fass’al sieu servir

el clar paradis resplandir

entre las verjes coronar.

 
60

Quar Gavaudan no pot fenir

lo planch ni·l dol que·l fa martir,

jamais res no·l pot conortar.

 

 

 

Testo: Guida 1979 (III). – Rialto 15.xi.2002.


Mss.: C 318; R 98.

Edizioni critiche: Alfred Jeanroy, «Poésies du troubadour Gavaudan», Romania, 34, 1905, pp. 497-539, a p. 507; Saverio Guida, Il trovatore Gavaudan, Modena 1979 (Subsidia al Corpus des Troubadours, VI), p. 209.

Metrica: a8 b8 b8 c8 c8 d8 d8 e8 (Frank 714:1). Sette strofe unisonanti di otto versi  più due tornate di tre.

Ed. 1979: 8 mi dons, 14 mi dons.

Nota: Planh per la morte della donna amata, che si muove entro le maglie della tradizione e della ‘convenienza’, aderendo in pieno alle regole del ‘genere’. Data di composizione: fine del secolo XII .

[SG]


Premessa

BdT    Gavaudan