Rialto

174.5

 

Gavaudan

 

 

 

 

Ieu no suy pars    als autres trobadors,
ans suy trop durs    a selh que·m ten per fraire;
e mos trobars    es blasmes e lauzors:
enueitz plazers    fas als savis retraire
5 et als nescis dir quo suy quetz;
per que mos vers deu mais valer,
qu’entre mil non cug n’aya detz
que del tot puescon retener
so que mos sens ampara.
 
10 Mos sens es clars    als bos entendedors,
trop es escurs    a selh que no sap gaire;
per que cujars,    lai on no val valors,
non es sabers    ni sens, a mo vejaire,
qu’ieu vey e sey selhs qu’entendetz.
15 Quecx cujatz bon’amig’aver,
sol so qu’en veyretz ne crezetz
que cujars fa·l savi cazer
si sens non lo declara.
 
Jamais no·m gars,    si aras no·m secors
20 sens ni agurs,    del crim don aug lo braire.
Aigua, ni mars,    ni fuecs, non es paors,
ni reteners    laironessis al laire,
contra·ls engans fenhs e cubertz
de las falsas, fenchas, ses ver,
25 qu’ades porto·ls lasses ubertz
ab que·ns prendon mati e ser,
e·l jorn, q’us no s’en gara.
 
Larcx et avars,    los pus autz e·ls menors
vey mal segurs    d’amor, don son amaire,
30 quar sos mesclars    es de motas colors;
cubertz tenhers,    don ja us non repaire
fa als pus parliers et als quetz,
tro n’a avut a son lezer
so que no vuelh e que voletz.
35 Del belh semblan que·n fe parer
non es pueys trop avara?
 
Pauc val amars    cuy escompren amors,
ni sos aturs,    ni l’honor de son paire;
desheretars    es conortz e sabors,
40 tro·l falh l’avers    que s’en cuja estraire.
Ben gieta en mar e·ls dezertz
sa semensa – don frug no ’sper –
lo pus cortes e·l mielhs apertz,
quan lo torna e noncaler
45 fals’ amistatz amara.
 
Vils es e cars    e muda trops senhors
lo cons tafurs,    deslials enganaire.
Anc lunhs azars    ab datz galiadors
ni lunhs poders    no saup tan d’aver traire,
50 quo fa aquelh per cuy falh pretz,
qui cre lieys que l’a en poder.
Amors, per que vos no vezetz
l’engan qu’elhas nos fan vezer
quan s’an pencha lur cara?
 
55 No·m dezampars    joys de totz los melhors,
que·l pus autz murs    pert son pretz ab un caire.
Quar dompneyars    falh als fis amadors,
pauc val temers,    que mais n’a us trichaire.
Donas, per semblan, tort n’avetz:
60 lonc temps a degra remaner
la foldatz que vos mantenetz,
que·ls pus ricx faitz per folhs tener,
quar joys los dezampara.
 
Jois et amors, per que fugetz
65 aselh en cuy deuratz caber?
May amatz aver, so dizetz,
que Espanhols no fa comer,
ni Abraam no fe Sara.
 
Drutz e maritz ben conoyssetz
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
70 sie·us ditz so que vos no sabetz
ja no li·n devetz pietz voler:
tart o sabretz sempr’ara!

 

 

 

Testo: Guida 1979 (VIII). – Rialto 15.xi.2002.


Mss.: C 320; R 99.

Edizione critica: Alfred Jeanroy, «Poésies du troubadour Gavaudan», Romania, 34, 1905, pp. 497-539, a p. 513; Saverio Guida, Il trovatore Gavaudan, Modena 1979 (Subsidia al Corpus des Troubadours, VI), p. 340.

Metrica: a10 b10’ a10 b10’ c8 d8 c8 d8 e6’ (cfr. Frank 837:1). Sei strofe unisonanti di nove versi  più due tornate di cinque versi. Ciascuno dei primi quattro decenari di ogni strofa potrebbe essere scisso alla cesura (sull’esempio di quanto ha fatto per ragioni classificatorie il Frank) in due insiemi sillabici autonomi e costituire due distinte entità ritmetriche (a4 b6 c4 d6’). Il primo emistichio e l’ultimo verso di ogni strofa sono collegati mediante rima derivata. Schema unico tra le poesie in lingua d’oc conosciute.

Ed. 1979: 2 a sselh.

Nota: Il componimento costituisce il ‘manifesto’ della poesia di Gavaudan, il quale si compiace del fatto che tra mille persone non se ne trovino dieci capaci di retener ciò che il suo sens ampara, si mostra contento d’essere diverso dagli autres trobadors e si dichiara pago nel constatare che la sua poesia risulta gradita e chiara solo als bos entendedors.

[SG]


Premessa

BdT    Gavaudan