Rialto

174.7

 

Gavaudan

 

 

 

 

Lo mes e·l temps e l’an deparc
e nesci sen escamp e verc
et apres restaur e conderc
de novelh e bastisc ed orc
5 vers de sen, qu’autre non orga;
qu’ops m’es qu’amas e conderga
sen que no·s escamp ni·s verga,
que ja per autre no·s jongra
locx que non tem folhs deparca.
 
10 Proez’e Sen caussic e marc
e Malvestat aplan e ’sterc;
e prendi Rainart per Domerc
e laissi Albuca per Dorc
e ydria per pauca dorca.
15 Per na Malafos Domerga
us no s’aplan ni s’esterga,
que de mal li fai tal jombra
qu’Engans lo caussic’e·l marca.
 
Vas motas partz mo sen esparc,
20 on trastot mon castier perc
que, s’ieu lauzan aus pretz ni derc,
Malvestatz lo met bas e·l gorc
e·l sabota e l’engorga:
ja no vol que s’aus ni·s derga
25 ans quier qu’om joy e pretz perga,
per que tot lo mon encombra.
Sa nebla cug que s’esparca.
 
De gran prezon mon cor alarc,
per qu ieu m’esfors torn e reverc
30 vas lo joy qu’ieu pus vuelh ni serc:
no vol castel, ciutat, ni borc,
aquest joys, ni·l truc na Borga,
mas selh que tostemps lo serca
tal mal don pieitz li reverca.
35 Ben laissa clardat per ombra
selh que vas son dan s’alarca.
 
Tostemps ey paor que·ns embarc
la freoldatz qu’Adam cuberc:
per cobezez’al punh s’ederc
40 que·l baisset tan qu’a penas sorc;
don vezem tart de mil sorga
us sols qu’a son mielh s’aserga.
No y a celat ni cuberca,
que Selh que·ns escriu e·ns nombra
45 tolh al cors don l’arm’embarca.
 
Per que·n portara major carc
selh que anc afan no suferc;
e ja no·s cug traspas ni berc
qu’als pus ricx erguelhs non emborc.
50 Que mals ben cass’ez emborca,
per que la fes franh e berca.
Selh on degr’aver suferca
n’an tout so qu’autre·y apongra,
que·n portaran major carca.
 
55 Si tot m’en gar, a pauc no m’arc
el foc don natura·n mal merc,
qu’a penas hi truep layc ni clerc
que·l dreg cami non entreforc
on sens falh et entreforca;
60 greu ni vey laica ni clerca
tant o quant que mal no merca.
Folhs non a sen pus que bongra
qu’ en yfern quier tostemps arca.
 
Grieu es castiatz per verga
65 ni crey s’a mala noverga,
mas siey gap revol e longra
tals morsels que pueis l’amarca.
 
Dieus sal lo comte e·l derga
que ses luy no vuelh Venerca
70 ni manjar congre ni congra,
rom ni passarc ni passarca.

 

 

 

Testo: Guida 1979 (VII). – Rialto 15.xi.2002.


Mss.: C 316; R 9.

Edizioni critiche: Alfred Jeanroy, «Poésies du troubadour Gavaudan», Romania, 34, 1905, pp. 497-539, a p. 521; Saverio Guida, Il trovatore Gavaudan, Modena 1979 (Subsidia al Corpus des Troubadours, VI), p. 312.

Metrica: a8 b8 b8 c8 d7’ e7 e7’ f7’ g7’ (Frank 726:1). Sette coblas unissonans di nove versi ciascuna più due tornate di quattro versi. Rims derivatius ai versi 1/9, 2/7, 3/6, 4/5 di ogni strofa. Schema unico fra i componimenti occitanici noti.

Ed. 1979: 18 caussic e; 39 s’aserc; 55 no·m arc.

Nota: Nel v. 18 è posto riparo alla mancanza fra caussic ed e dell’apostrofo sfuggito nella stampa del 1979, e nel v. 39 s’è accolta l’emenda di s’aserc in s’ederc suggerita da M. Perugi, Trovatori a Valchiusa. Un frammento della cultura provenzale del Petrarca, Padova 1985, p. 111, n. 25. Le risorse inventive e gli sforzi di Gavaudan – il quale non esita a dichiarare apertamente che gli è necessario «raggrumare e far sorgere un senso tale che non trapeli e non irrompa all’esterno» – in questo componimento sono soprattutto volti ad investire, arricchire e potenziare di nuovi contenuti semici il bagaglio linguistico ereditato, a creare una forma espressiva duttile agli sbalzi disarticolatori del suo pensiero, a ricercare a tutti i costi l’effetto, a realizzare una cifra stilistica assolutamente individuale, caratterizzata da preziosismi, virtuosismi, associazioni evocative che spingono l’enunciato oltre la gabbia costituita dalle normali linee di comunicazione ed accentuano le facoltà impressive del messaggio.

[SG]


Premessa

BdT    Gavaudan