Gaucelm Faidit

 

 

 

 

   

I.

   

Chascus hom deu conoisser et entendre

   

que riquesa ni sens ni cortesia

   

que sia el mon no·ns pot de mort defendre,

   

c’al iorn c’om nais comenssa a morir

5  

e qui mais viu plus poigna de fenir;

   

doncs ben es fols cel qu’en sa vida·s fia,

   

si be·s penssa de prion sa folia,

   

car nos es tost lo gentils cors faillitz

   

d’una valen comtessa Biatritz.

   

 

   

II.

10  

Donc negus hom no pot per dreich contendre

   

oimais, en tan con Dieus ten en baillia,

   

non puosca mais sa part de valor rendre,

   

d’enseignamen ni d’aut cor, don dei dir;

   

e puois Dieus, se de mort non volc garir

15  

cui totz los bes del mon complitz avia,

   

ia non fara als autres seignoria,

   

que tuich morrem e qui mais er grazitz

   

ni plus ama·l segle mais n’er trahitz.

   

 

   

III.

   

Con ausam donc aquesta mort atendre

20  

can adobat trobam a chascun dia

   

que nostra mort podem en vida rendre?

   

Car Dieus nos ditz que l’anem lai servir

   

on El fo mortz per nos dampnatz garir;

   

e qui morir per lui vengar volria,

25  

cobran son dreich qu’a perdut en Suria,

   

ab gran razon venria gen garnitz

   

al iutgamen lai on er Iesu Cristz.

   

 

   

IV.

   

Qui per Dieu vai l’aver e·l cors despendre

   

de paradis l’er uberta la via

30  

e qui no·i vai deu baissar e dissendre

   

de tot’honor, car tem que Dieus l’azir

   

qui reman sai ni pot anar garnir,

   

qu’ie·n sai de tals c’avers e manentia

   

e diables e pechatz e bauzia

35  

·ls a retengutz con fals avars aunitz,

   

guerriers de Dieu e de totz bes partitz.

   

 

   

V.

   

Ben se cuiden en las terras estendre

   

e far conquistz, mas autramen cuich sia,

   

car Dieus lo reis sap s’arbalesta tendre

40  

e trai carrels trenchans per ben ferir

   

e negus hom del colp no·is pot gandir

   

can El s’irais e ve c’om no·s chastia;

   

mas, qui·l dopta ni vas Lui s’omilia,

   

aquel aura chapdel Sains Esperitz,

45  

e, qui no·l fai, er en enfern punitz.

   

 

   

VI.

   

A totz degra de dolor lo cors fendre

   

del deseret del fill sainta Maria,

   

mas, co·l laire qui ve los autres pendre,

   

s’esforssa plus del mal ses repentir

50  

lo mal segle, don Dieus nos lais issir

   

a salvamen, si con ops nos seria,

   

e Mon Thesaur – que lais en Lombardia –

   

don Dieus salut, car de totz nos es guitz,

   

e dels crozatz los cors e·ls esperitz.

 

 

 

Testo: Walter Meliga, Rialto 21.i.2015.