Gaucelm Faidit
|
||
I. |
||
Chascus hom deu conoisser et entendre |
||
que riquesa ni sens ni cortesia |
||
que sia el mon no·ns pot de mort defendre, |
||
c’al iorn c’om nais comenssa a morir |
||
5 |
e qui mais viu plus poigna de fenir; |
|
doncs ben es fols cel qu’en sa vida·s fia, |
||
si be·s penssa de prion sa folia, |
||
car nos es tost lo gentils cors faillitz |
||
d’una valen comtessa Biatritz. |
||
|
||
II. |
||
10 |
Donc negus hom no pot per dreich contendre |
|
oimais, en tan con Dieus ten en baillia, |
||
non puosca mais sa part de valor rendre, |
||
d’enseignamen ni d’aut cor, don dei dir; |
||
e puois Dieus, se de mort non volc garir |
||
15 |
cui totz los bes del mon complitz avia, |
|
ia non fara als autres seignoria, |
||
que tuich morrem e qui mais er grazitz |
||
ni plus ama·l segle mais n’er trahitz. |
||
|
||
III. |
||
Con ausam donc aquesta mort atendre |
||
20 |
can adobat trobam a chascun dia |
|
que nostra mort podem en vida rendre? |
||
Car Dieus nos ditz que l’anem lai servir |
||
on El fo mortz per nos dampnatz garir; |
||
e qui morir per lui vengar volria, |
||
25 |
cobran son dreich qu’a perdut en Suria, |
|
ab gran razon venria gen garnitz |
||
al iutgamen lai on er Iesu Cristz. |
||
|
||
IV. |
||
Qui per Dieu vai l’aver e·l cors despendre |
||
de paradis l’er uberta la via |
||
30 |
e qui no·i vai deu baissar e dissendre |
|
de tot’honor, car tem que Dieus l’azir |
||
qui reman sai ni pot anar garnir, |
||
qu’ie·n sai de tals c’avers e manentia |
||
e diables e pechatz e bauzia |
||
35 |
·ls a retengutz con fals avars aunitz, |
|
guerriers de Dieu e de totz bes partitz. |
||
|
||
V. |
||
Ben se cuiden en las terras estendre |
||
e far conquistz, mas autramen cuich sia, |
||
car Dieus lo reis sap s’arbalesta tendre |
||
40 |
e trai carrels trenchans per ben ferir |
|
e negus hom del colp no·is pot gandir |
||
can El s’irais e ve c’om no·s chastia; |
||
mas, qui·l dopta ni vas Lui s’omilia, |
||
aquel aura chapdel Sains Esperitz, |
||
45 |
e, qui no·l fai, er en enfern punitz. |
|
|
||
VI. |
||
A totz degra de dolor lo cors fendre |
||
del deseret del fill sainta Maria, |
||
mas, co·l laire qui ve los autres pendre, |
||
s’esforssa plus del mal ses repentir |
||
50 |
lo mal segle, don Dieus nos lais issir |
|
a salvamen, si con ops nos seria, |
||
e Mon Thesaur – que lais en Lombardia – |
||
don Dieus salut, car de totz nos es guitz, |
||
e dels crozatz los cors e·ls esperitz. |
Testo: Walter Meliga, Rialto 21.i.2015.