Gaucelm Faidit

I.

Chant e deport, ioy, domney e solatz,

essenhamen, larguez’e cortezia,

honor e pretz e lyal drudairia

an si baissat enjans e malvestatz,

qu’a pauc d’ira no·m suy dezesperatz,

quar entre cent domnas ni preyadors

no·n vei una ni un, que be·s captenha

en ben amar, c’az autra part no·s feigna

ni sapcha dir qu’es devengud’amors:

gardatz cum es abayssada valors!

II.

Mas drutz hi a e domnas, si·n parlatz,

que·s fenheran e diran tota via

qu’il son leyal et amon ses bauzia

e chascus d’els es cubertz e celatz,

e tricharan say e lay vas totz latz;

e las domnas, on pus an d’amadors,

et plus cuian qu’om a pretz lur o tenha,

mas aitals bes cum cove lur en venha,

qu’a quascuna es ant’e dezonors,

pus sofr’un drut, que pueys desrey’alhors.

III.

Aissi cum es miels en dona beutatz,

gens aculhirs et avinens cunhdia

e genz parlars, pretz e doussa paria,

aissi deu miels gardar sas voluntatz;

que res no val cor de doas mitatz

ni non es fis, pus i vaira colors:

c’una sola amors tanh la destrenha!

Non dic ieu ges qu’a domna descovenha

s’om la preya ni a entendedors,

mas non deu ges en dos luecs far secors.

IV.

Tan quan renhet leyalmen amistaz,

fo·l segles bos e senes vilania;

e pus amors tornet en leujairia,

fo ioys cazutz e iovens abaissatz,

si qu’ieu meteys, si dir vuelh la vertatz,

ai tant apres dels fals drutz trichadors

que non es dregz que iamais en revenha,

car leis on pretz e senz e beutatz renha,

cum si m’agues mal faiz, fugi de cors,

quan m’ac levat et enansat e sors.

V.

E si·l plagues que·l bels plazers honratz,

que·m retengues en leyal senhoria,

s’afranques tan, pus en als s’umilia,

que·m perdones, aisi for’afinatz

ves lieys, cum l’aurs s’afin’en la fornatz,

e no·m nogues paragges ni ricors;

que, s’elha·m tol de mal ni far o denha,

aissi·l serai fis ses fals’entressenha,

cum lo leos a·n Golfier de Las Tors,

quan l’ac estort de sos guerriers peiors.

VI.

E s’aquest tortz, dona, ·m fos perdonatz,

passad’agra la mar part Lombardia;

mas non cuich far leialmen romavia,

si no m’era vas vos adreichuratz:

sol per aisso degratz voler la patz,

e car merces es ab vos e honors.

An ma chansos – que res no la retenha! –

preyar vos lai, franchamen, que·us sovenha

qu’a gentil cors tanh franquez’e doussors,

e Dieus perdon’als bos perdonadors.

T.

Na Maria, tant es vostra valors,

q’en vos estai, bona dompna, e reigna,

q’ie·m meravill que nuills cors lo sosteigna;

e chascun iorn creissetz als trobadors

avinens faitz, don crescan las lauzors.