Gaucelm Faidit
|
||
I. |
||
Fortz cauza es que tot lo maior dan |
||
e·l maior dol – las! –, qu’ieu anc mais agues, |
||
e so don dei totztemps plaigner ploran |
||
m’aven a dir en chantan e retraire: |
||
5 |
car selh qu’era de valor caps e paire, |
|
lo rics valens Richartz, reys dels engles, |
||
es mortz. Ai Dieus! quals perd’e quals dans es, |
||
quan estrang mot, quan salvatge a auzir! |
||
Ben a dur cor totz hom c’o pot suffrir. |
||
|
||
II. |
||
10 |
Mortz es lo reys, e son passat mil an |
|
qu’anc tan pros hom no fo, ni no·l vi res, |
||
ni iamais hom non er del sieu semblan, |
||
tan larcs, tan pros, tan arditz, tals donaire. |
||
Qu’Alichandres, lo reys qui venquet Daire, |
||
15 |
no cre que tan dones ni tan mezes, |
|
ni anc Charles ni Artus tan valgues, |
||
qu’a tot lo mon se fes, qui vol ver dir, |
||
als us duptar et als autres grazir. |
||
|
||
III. |
||
Meravil me del fals secgle truan, |
||
20 |
co·i pot estar savis hom ni cortes, |
|
pus ren no·i val belh dich ni faich prezan. |
||
E donc, per que s’esfors’om pauc ni guayre? |
||
Qu’era nos a mostrat mortz que pot faire, |
||
qu’a un sol colp a lo mielhs del mon pres, |
||
25 |
tota l’onor, totz los gaugz, totz los bes. |
|
E pus vezem que res no·i pot guandir, |
||
ben deuri’om meins duptar a murir. |
||
|
||
IV. |
||
A! Senher reys valens, e que faran |
||
hueimais armas ni fort tornei espes |
||
30 |
ni ricas cortz ni belh don aut ni gran, |
|
pus vos no·i etz qui n’eratz capdelaire? |
||
Ni que faran li liurat a mal traire, |
||
silh qui s’eran en vostre servir mes, |
||
qu’atendion que·l guazardos vengues? |
||
35 |
Ni que faran cilh que·s degran aucir, |
|
qu’aviatz faitz en gran ricor venir? |
||
|
||
V. |
||
Longua ira e avol vida auran, |
||
e tostemps dol, qu’enaissi lor es pres! |
||
E Sarrazi, Turc, Payan e Persan, |
||
40 |
que·us duptavon mais qu’ome nat de maire, |
|
creisseran tan d’erguelh e[n] lur afaire |
||
que plus tart n’er lo Sepulcres conques. |
||
Mas Dieus o vol, que s’El non o volgues |
||
e vos, senher, visquessetz, ses falhir |
||
45 |
de Suria los avengr’a fugir. |
|
|
||
VI. |
||
Hueimais non ai esperansa que·i an |
||
reis ni princeps, qui cobrar lo saubes. |
||
Pero tug silh qu’en vostre loc seran |
||
devon gardar cum fos de pretz amaire |
||
50 |
ni qual foron vostre dui valen fraire: |
|
lo Ioves Reys e·l cortes coms Gaufres; |
||
e qui en loc remanra de vos tres |
||
ben deu aver fin cor e ferm cossir |
||
de totz bos fachz començar e fenir. |
||
|
||
T. |
||
55 |
Ai segner reis, Deus, qu’es vers perdonaire, |
|
vera vida, vers hom, vera merces, |
||
vos fassa cel perdo que coiços es, |
||
si que·l pecat oblida e·l falhir, |
||
e·l menbre zo en que saupes servir. |
Testo: Giorgio Barachini, Rialto 15.ix.2016.