Gaucelm Faidit

 

 

 

 

   

I.

   

Fortz cauza es que tot lo maior dan

   

e·l maior dol – las! –, qu’ieu anc mais agues,

   

e so don dei totztemps plaigner ploran

   

m’aven a dir en chantan e retraire:

5  

car selh qu’era de valor caps e paire,

   

lo rics valens Richartz, reys dels engles,

   

es mortz. Ai Dieus! quals perd’e quals dans es,

   

quan estrang mot, quan salvatge a auzir!

   

Ben a dur cor totz hom c’o pot suffrir.

   

 

   

II.

10  

Mortz es lo reys, e son passat mil an

   

qu’anc tan pros hom no fo, ni no·l vi res,

   

ni iamais hom non er del sieu semblan,

   

tan larcs, tan pros, tan arditz, tals donaire.

   

Qu’Alichandres, lo reys qui venquet Daire,

15  

no cre que tan dones ni tan mezes,

   

ni anc Charles ni Artus tan valgues,

   

qu’a tot lo mon se fes, qui vol ver dir,

   

als us duptar et als autres grazir.

   

 

   

III.

   

Meravil me del fals secgle truan,

20  

co·i pot estar savis hom ni cortes,

   

pus ren no·i val belh dich ni faich prezan.

   

E donc, per que s’esfors’om pauc ni guayre?

   

Qu’era nos a mostrat mortz que pot faire,

   

qu’a un sol colp a lo mielhs del mon pres,

25  

tota l’onor, totz los gaugz, totz los bes.

   

E pus vezem que res no·i pot guandir,

   

ben deuri’om meins duptar a murir.

   

 

   

IV.

   

A! Senher reys valens, e que faran

   

hueimais armas ni fort tornei espes

30  

ni ricas cortz ni belh don aut ni gran,

   

pus vos no·i etz qui n’eratz capdelaire?

   

Ni que faran li liurat a mal traire,

   

silh qui s’eran en vostre servir mes,

   

qu’atendion que·l guazardos vengues?

35  

Ni que faran cilh que·s degran aucir,

   

qu’aviatz faitz en gran ricor venir?

   

 

   

V.

   

Longua ira e avol vida auran,

   

e tostemps dol, qu’enaissi lor es pres!

   

E Sarrazi, Turc, Payan e Persan,

40  

que·us duptavon mais qu’ome nat de maire,

   

creisseran tan d’erguelh e[n] lur afaire

   

que plus tart n’er lo Sepulcres conques.

   

Mas Dieus o vol, que s’El non o volgues

   

e vos, senher, visquessetz, ses falhir

45  

de Suria los avengr’a fugir.

   

 

   

VI.

   

Hueimais non ai esperansa que·i an

   

reis ni princeps, qui cobrar lo saubes.

   

Pero tug silh qu’en vostre loc seran

   

devon gardar cum fos de pretz amaire

50  

ni qual foron vostre dui valen fraire:

   

lo Ioves Reys e·l cortes coms Gaufres;

   

e qui en loc remanra de vos tres

   

ben deu aver fin cor e ferm cossir

   

de totz bos fachz començar e fenir.

   

 

   

T.

55  

Ai segner reis, Deus, qu’es vers perdonaire,

   

vera vida, vers hom, vera merces,

   

vos fassa cel perdo que coiços es,

   

si que·l pecat oblida e·l falhir,

   

e·l menbre zo en que saupes servir.

 

 

 

Testo: Giorgio Barachini, Rialto 15.ix.2016.