Rialto

167.43

 

Gaucelm Faidit

 

 

 

 

No m’alegra chans ni critz

d’auzels mon fel cor engres,

ni no sai per que·m chantes

ni·m perdes

5

mos ditz, quar be los perdria

s’ieu dizia

que·m valgues

ab Midons precs ni merces,

que no·s tanh ges

10

que per me ylh sia queritz

perdos, tan li suy falitz.

 

Doncs, per qu’er mos chans auzitz

pus no·s tanh que·m perdones?

Per que? Per so que·l pregues

15

que·s venges

de me, quar anc m’avenc dia

que bauzia

ni non fes

ni pregars d’autra·m plagues,

20

tan que·m tolgues

lieys, don tanh qu’ieu si’aunitz,

quar l’ai mal sos dos grazitz.

 

E car un’enguanairitz,

on beutatz mala nasques,

25

me fetz falir, taing q’ades

mi pendes

silh que de nien m’avia

mes en via

de totz bes;

30

pero, qui totz selhs agues

mortz qu’an mespres,

que no·i fos capdels e guitz

merces, maynhs n’agr’om delitz.

 

Mas tot serai tan arditz

35

c’umils, mas iunchas, cofes,

l’irai preyar a sos pes

que·m dones

don que·m perdo o m’aucia;

be·m plairia

40

m’aucizes,

mas ieu no cre qu’ilh fezes

re qu’ieu volgues,

ans sai qu’er sieus lo chauzitz

qu’ieu mueir’o viva marritz.

 

45

Pero no sui tan partitz

de ioy ni d’ira tan pres

qu’ieu no sofris e celes

si·m mostres

so sen e sa cortezia,

50

com m’auria

sobrepres

si·l seus humils cors cortes,

francs, ben apres,

de ioy e d’amor noiritz,

55

m’era del perdon aizitz.

 

Qu’ab aitan for’ieu gueritz:

s’elha tan s’umilies

qu’en veniamen n’entendes,

pueis apres

60

vis quo mos dans me castia,

si·lh plazia

qu’aissi es;

e quar anc fi re que·lh pes,

m’es tan mal pres

65

qu’en lieys ai manhs bes complitz

perdutz, e sai son trahitz.

 

 

Al seignor cui Peitieus es

man que no·il pes

s’es per mi us nons auzitz

70

que val cent hocs afortitz.

 

 

 

Testo: Vatteroni 1998 (LVIII). – Rialto 23. xi. 2002.


Mss.: A (72v), C (72v), (D 31v), E (12), G (30r), I (35v), K (23v), N (116v), P (38r), Q (51r), R (43v), U (52v), V (36v), a (142), b (5v; cobla I), W (202; cobla I trascritta in Mouzat 1965, p. 399, cfr. Manfred Raupach - Margret Raupach, Französierte Trobadorlyrik. Zur Überlieferung provenzalischer Lieder in französischen Handschriften, Tübingen 1979, p. 137). Citazioni: N2 (v. 1), x (cfr. Vincenzo De Bartholomaeis, Le carte di Giovanni Maria Barbieri nell’Archiginnasio di Bologna, Bologna 1927, p. 107); β1 (Raimon Vidal de Besalú, So fo e·l tems, vv. 1328-31, in Obra poètica, 2 voll., ed. a cura di Hugh Field, Barcelona 1991, vol. II, p. 146).

Edizioni critiche: Jean Mouzat, Les poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle, Paris 1965, XLVIII; Sergio Vatteroni, «Per lo studio dei Liederbücher trobadorici: I. Peire Cardenal; II. Gaucelm Faidit», Cultura neolatina, LVIII, 1998, pp. 7-89.

Metrica: a7 b7 b7 b3 c7’ c3’ d3 d7 d4 a7 a7 (Frank 663:1). Sei coblas unissonans più una tornada di quattro versi.

[SV]


Discussione critica, apparati, traduzione

BdT    Gaucelm Faidit