Rialto

210.14

 

Guillem de Berguedan

 

 

 

 

Mais volgra chantar a plazer,
si pogues, d’autre trobador,
quar mais de plazer e d’onor
4 m’a fait, Dieu laus, Amors saber
qu’a nulh amador, so m’es vis;
e qui d’un sol mal me gueris
qu’ieu trac per lieys cuy mi suy datz,
8 fora totz mos joys esmeratz.
  
Aquest mal mi ve de temer
qu’ieu ai qu’elha·s camge alhor;
mas ieu non ai cor camjador
12 ni de camjar non ai lezer,
ans li suy tan leyals e fis
que mais la vuelh que paradis:
doncx, er ben enjans e pecatz
16 s’ieu suy per autr’aman camjatz.
  
Bona dona, sen e saber
avetz e tot’autra valor,
e Dieus don la vos ves amor
20 que·n sapchatz lo mielhs retener;
quar mielhs es qui d’azaut chauzis,
qu’azautz puej’amor e noyris,
e nulhs hom no·s te per paguatz
24 de re si no l’azaut’e·l platz.
  
Er aujatz quant a de poder
en amor, e quant hi acor
azautz: qu’om ne laissa melhor
28 que·lh faria tost son voler,
per meynhs bella, quar l’abellis
e quar mais d’azaut s’i es mis:
doncx, val mais azautz que beutatz
32 en ben amar, ni que rictatz.
  
Luec del marit volgr’ieu un ser,
e·l ser que dures de Pascor
entro la festa de Martror,
36 e·l maritz perdes lo vezer,
o sivals que ades durmis,
e que ja·l mons no·n fos devis;
e, si anc s’averet oratz,
40 Dieus, aquest me si’autreyatz!
  
Reys castellas, ans que no·us vis
m’en tornera de paradis;
s’ans del vezer lai fos intratz,
44 totz temps lai estera iratz.

 

 

 

Testo: Riquer 1996 (XXVII). – Rialto 30.vii.2003.


Mss.: C 210r, Mh2 64, e 144, α 28592 (solo la quarta strofa, vv. 25-32).

Edizioni critiche: Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 231; Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 343 (riprende senza variazioni il testo dell’edizione del 1971).

Altre edizioni: Adelbert Keller, Lieder Guillems von Berguedan, Mitau-Leipzig 1849, p. 40; Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1863, vol. I, p. 98 (diplomatica di C); Manuel Milá y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861, p. 296 (solo i vv. 1-2 e 41-44); Gabriel Azaïs, Le Breviari d’amor de Matfre Ermengaud, 2 voll., Béziers-Paris, 1862-1881, vol. II, p. 460; Reinhilt Richter, Die Troubadourzitate im Breviari d’Amor. Kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena 1976, p. 284 (edizione di α).

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 d8 (Frank 577:209); cinque coblas unissonans e una tornada. Tra i cinque altri componimenti che presentano lo stesso schema metrico, si segnala la presenza della cobla anonima, testimoniata dal solo Breviari d’amor, BdT 461.134 con identiche rime.

Nota: Canzone d’argomento amoroso, conclusa da una tornada fortemente encomiastica nei confronti del re di Castiglia, e per questo accostata da Riquer a BdT 210.13, altra poesia d’amore in cui il riferimento ad un prossimo viaggio in Castiglia del poeta è esplicito; la datazione proposta per entrambe è intorno al 1190 (Riquer, Guillem, I, pp. 117-118).

[sc]


BdT    Guillem de Berguedan