Rialto

210.16

 

Guillem de Berguedan

 

 

 

 

Qan vei lo temps camjar e refrezir,
e non auch chans d’auzels, voutas ni lais
que fassant bosc ni conbas retintir,
4 ni fuoilla vertz no·i par ni flors no·i nais,
per q’alz mendics trobadors e savais
camja lor votz per l’invern qe·ls tayna;
mas eu sui cel que no·m volv ni·m biais,
8 tant ai de joi per freich ni per calina.
  
Amors mi saup plan a sos ops chausir
qe·m trames joi al cor, per q’ieu sui gais,
e saup c’amar sabria e gauzir
12 e gen parlar don midonz valgues mais,
e comenssar ardidamen asais,
so q’ad amor es veraia mezina;
e parec ben qan la bella·m de·l bais,
16 don non envei duchessa ni reina.
  
Ab entresseins qe·m fetz, qu’eu non aus dir,
mi fetz plus gauch que qi·m dones Roais;
mas non per tant q’ieu no·il aus descobrir,
20 que mandat m’a que no’m hiesca del cais
mas en chantan, et d’aisso no m’eslais;
que cen chantars n’ai faitz en tremolina,
e tals mil motz q’enqer un non retrais,
24 ni no·m sove co·is mou ni cum s’afina.
  
E vos, dompna, c’avetz faich obezir
vostre ric pretz als pros et als savais,
pensatz de mi, e no·m laissetz morir,
28 e sostenetz una branca del fais;
c’amars ses pro non es fruitz que engrais,
c’al plus cortes fai magrezir l’esquina.
E pois vos plac q’az amar vos m’atrais,
32 be·m degratz dar de vos luoc et aizina.
  
E per so prec celliei qe·m fai languir
qe·m fassa tant que ma dolor m’abais,
dond pert maint jorn lo manjar e·l dormir,
36 alqes per joi et alqes per esmais,
e non per tant c’anc no·m menti ni·m trais:
tant tem l’amor qe·m ten en disciplina!
E s’il tant fai que d’amar mi se lais,
40 l’arma·is n’ira vergoignosa et enclina.
  
Canssoneta, si·us saupesses formir
d’intrar en cort o offrir en palais
et a parlar ab midonz, cui desir,
44 pregera vos, que coita m’es et ais,
a la bella, cui soi fis e verais,
m’anassetz dir, puois tanta gens l’aclina,
qe·il mieiller es del mon e que val mais:
48 meraveil me cum mon cor non devina.

 

 

Testo: Riquer 1996 (XXVI). – Rialto 30.vii.2003.


Mss.: A 202r, C 211v (con ordine delle strofe diverso, come R), D 86v, F 103 (solo vv. 25-32), G 78r, I 194r, K 180r, M 23v (riporta i vv. 39-40 in coda, a guisa di tornada), Mh2 63r, R 28v (con ordine delle strofe diverso, come C), T 168r, a1 431 (con ordine delle strofe diverso, non molto dissimile da quello di CR), e 140 142, ω 65 60. I due versi incipitari aprono la Passio amoris secundum Ovidium di Jordi de Sant Jordi.

Edizioni critiche: Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 219 (base A); Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 329 (riprende senza variazioni rilevanti il testo dell’edizione del 1971).

Altre edizioni: Adelbert Keller, Lieder Guillems von Berguedan, Mitau-Leipzig 1849, p. 42; Manuel Milá y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861, p. 266; Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. I, p. 99 (diplomatica di I) e vol. III, p. 228 (diplomatica di R); Giulio Bertoni, Il canzoniere di Bernart Amoros, Fribourg 1905, p. 247 (diplomatica di a1).

Metrica: a10 b10 a10 b10 b10 c10’ b10 c10’ (Frank 323:3); sei coblas unissonans. Di questa poesia sono conservati due contrafacta, identici nello schema metrico e nelle rime: le due tenzoni (di cui la seconda fittizia) BdT 82.13 e 441.1 = 51.1.

Note: Canzone (o meglio cansoneta, come specifica l’ultima strofa di invio, v. 41) d’argomento amoroso, assolutamente priva di riferimenti d’occasione e quindi indatabile. – Si tratta della poesia con maggior numero di testimoni (ben 14) all’interno del corpus di Guillem de Berguedan, che presenta inoltre una tradizione leggermente anomala e, evidentemente, almeno in parte indipendente rispetto alle altre; unica poesia del nostro trovatore tràdita da F e G (ed anche, sostanzialmente, da M, in cui però compare anche BdT 10.19 = 210.10 nella sezione delle tenzoni), isolata in D (mentre il grosso del corpus tradito si trova ad una quarantina di fogli di distanza), in fine di sezione in IK, in principio di sezione in Mh2a1e; Riquer segnala una tradizione complessa anche a livello testuale, caratterizzata da contaminazioni diffuse (Riquer, Guillem, II, pp. 23-25). 

[sc]


BdT    Guillem de Berguedan