Rialto

210.17a

 

Guillem de Berguedan

 

 

 

 

Sirventes ab razon bona, 

de prim fil ab bon escoil, 

farai, qe chant e despona 

Olivier lai on ieu voil, 

5

del vescomte de Cardona, 

q’a fag cauzar ab orgoil, 

qe del rei de Barcelona 

ha per forza cobrat Broil, 

et Guillem Raimon d’Auzona 

10

reman ab la buesch’en l’oill. 

  

E se·l reis lo·i perdona 

no·l teing qe sia qom soil, 

ni·m clam s’om mal lo razona 

lai on vesta ni·s despoill; 

15

e si d’En Guilliem si dona 

paor, ni unta l’acoill, 

ben temsera Buf d’Antona 

o·l pros Guion de l’Antoil, 

o N’Aimeric de Narbona, 

20

a cui Charles det capdoil. 

  

Poestatz qi en sa terra 

laissa far honta ni tort, 

no·il teing per tan bon de guerra 

qom cel qi clama Guizort; 

25

qe Broils non es pueigz ni serra, 

ni bon borg ni ciutat fort, 

qe se·l reis l’enclau ni·l serra 

ab sos engienz qe·i aport, 

s’el no·l pren e non l’aterra, 

30

de Valentia·s conort. 

  

E si mos senz no·i erra, 

non cuig q’il sia deport, 

qe, si passa·l pont de Berra 

nostres reis de sai vei mort 

35

se·l vescomz viu non sosterra 

o no·l pend ab un retort, 

e no·i gard corneil’esqerra, 

ni corbs dreit, agur ni sort, 

qe si·l prend e·l rig e·l ferra, 

40

ab qe·l lais genz n’es estort. 

  

Mon Cabril, qi tai Gelida 

e la tor de Cervillon, 

n’aura tort se li oblida 

l’engan e la tracion 

45

qe pres per sa gen marrida, 

per avol cosseil qe·i fon; 

per qe·l tenon a Lerida 

per malastruc en preizon. 

Pos la lebres n’es fugida, 

50

pauc val cosseils q’om en don. 

  

Oliver, a la fenida 

del sirventes te somon 

qe lo·m portz a l’esernida 

de cui homs serai e son 

55

et hai estat ses faillida, 

q’anc no·i gardei mession. 

Trista gent vos ha chauzida 

per la genzor sotz lo tron, 

e no·m partrai a ma vida 

60

per cosseil qe hom m’en don. 

 

 

Testo: Riquer 1996 (XX). – Rialto 30.vii.2003.


Ms.: a1 434.

Edizioni critiche: Giulio Bertoni «Rime provenzali inedite», Studi di filologia romanza, 8, 1901, pp. 421-484, a p. 432; Martín de Riquer, «El trovador Guilhem de Berguedán y las luchas feudales de su tiempo», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 29, 1953, pp. 247-271, a p. 253;  Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 173; Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 272 (riprende con minime variazioni il testo dell’edizione del 1971).

Altra edizione: Giulio Bertoni, Il canzoniere di Bernart Amoros, Fribourg 1911, p. 249.

Metrica: a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 (Frank 228:1); sei coblas doblas. La canzone di Peire Ramon de Toloza BdT 355.12 presenta delle analogie metriche con questo componimento, poiché è composta di sette coblas unissonans di sei versi che alternano, come questi, eptasillabi femminili e maschili, i cui primi quattro versi presentano, come qui nelle prime due strofe, le rime -ona -oill. L’analogia formale è rilevata sia da Riquer che da Marshall, che ne danno però interpretazioni differenti: secondo Riquer (Guillem, I, pp. 207 e 214; confermato in Riquer, Les poesies, pp. 272-273) Peire Ramon de Toloza imita Guillem de Berguedan, mentre secondo Marshall la derivazione è inversa (John H. Marshall, «Pour l’étude des contrafacta dans la poésie des troubadours», Romania, 101, 1980, pp. 289-335, alle pp. 297-300).

Nota: Riquer data questa poesia al 1187-1190 per l’allusione a Guizort (v. 25), secondo lui identificabile con Gisors, cittadina della Normandia contesa tra Riccardo Cuor di Leone e Luigi Filippo, più volte citata da Bertran de Born; secondo Riquer proprio la notorietà dei componimenti di Bertran de Born (che parla di Gisors in BdT 80.2, 80.29, 80.31 e 80.45, tutte databili agli anni 1187-1190) avrebbe permesso al trovatore catalano di riferirsi a battaglie così lontane dalla Catalogna (Riquer, Guillem, I, pp. 128-129); a Bertran de Born (Trista v. 57) è poi dedicato il componimento. Per gli altri luoghi e personaggi menzionati, cf. Riquer, Guillem, I, pp. 128-131.

[sc]


BdT    Guillem de Berguedan