Rialto

210.2

 

 

Guillem de Berguedan

 

 

 

 

Can l’ivern ni la neu ni·l frey
vey venir ni·l glatz ni·l aurei,
chantarai de las traicios
que·m fetz Mos Sogre, ·l veill tynos;
5 c’anc no m’i valc ni dret ni fei,
al bran d’acier ne clam mercei
e al ferran Matagelos.
  
E sobre tot al Glorios,
que sab mos dret e mas razos,
10 qu’esters autra dona no vey
mas Ma Sogra, a cui sopley,
qu’es la gençer e la plus pros
que sia de ça enfre nos;
e ment ne qui m’o desautrey.
  
15 E ja no s’en combat’ab mei
un cavaler ni dui ne trei,
que la gençer dona c’anc fos,
bela Sogra, e sietz vos
que sia de neguna ley;
20 et venceria·m, fe qe·us dey,
dos catalas o tres gascos.
  
Sogra, per vos estau joios,
francs e fis o homelitos;
e can ma seynera despley,
25 en batayla ni en torney,
vau del ferir encoratjos,
que, s’era leupartz o leos,
no mouria tan gran esfrey.
  
Arnaldo, en ton palafrey
30 t’en vay dir a mon seinhe·l rey
- joglar, no sies temoros,
enans sias del dir cocchos -
qu’el per fol cosseyl no·m guerrey,
que mais val qu’en sa cort plaidei
35 et qu’el ne sia poderos.
  
Qu’eu farai dret volenteros
e manament en sa mercey;
e qui m’apela de no-fey
eu non soan neire ni ros.

 

 

 

Testo: Riquer 1996 (III). – Rialto 30.vii.2003.


BdT    Guillem de Berguedan

Edizione principale