210.20 |
Guillem de Berguedan
|
||
Un sirventes ai en cor a bastir |
||
que trametrai a·N Sanchon en Espaigna, |
||
c’ab mon seignor me cuich desavenir |
||
4 |
car no m’acuoill en sa bona compaigna; |
|
e non per tort ni per colpa q’ieu aia, |
||
mas car el cre q’al arcivesque plaia; |
||
e puois li platz q’ieu m’en an a cubert, |
||
8 |
a seguir m’er la via d’En Robert, |
|
|
||
astivamen, q’ieu non puosc remanir |
||
ni aus estar en plan ni en montaigna, |
||
ni ai amic c’ab si m’aus retenir, |
||
12 |
coms ni vescoms ni comtors que re·m taigna; |
|
per que mos cors es marritz e s’esmaia. |
||
E pois lo reis cre de mi gen savaia, |
||
vau m’en als turcs, e no·ill er mais sofert, |
||
16 |
e non aura a son dan plus espert. |
|
|
||
E si non fos la bella cui desir, |
||
que chascun jorn conquier pretz e gazaigna |
||
e·ls bels semblans qe·m fai - qand la remir |
||
20 |
vejaire m’es ja mais jois no·m sofraigna - , |
|
cinc anz aura a la calenda maia |
||
que m’agra·l reis que ten Bordels e Blaia, |
||
malgrat d’aicels qe·m volont mal cubert, |
||
24 |
dels tres seignors e d’En Dalmaz de Biert. |
|
|
||
A mon seignor puosc ben gabar e dir |
||
que no·il reman el comtat de Sardaigna |
||
mieiller vassals; e cel qe·m fai partir |
||
28 |
de s’amistat Dampnidieus lo contraigna. |
|
E vos, dompna, reina pros e gaia, |
||
emperairitz, non cuietz q’ieu m’estraia |
||
de vos amar, anz dic en descobert |
||
32 |
que vostr’om sui en plan et en desert. |
|
|
||
Reis castellans, vas vos mi volv e·m vir, |
||
car so dauratz c’autra poestatz stagna, |
||
e pot vos hom per lo meillor chausir |
||
36 |
q’es dal Peiron tro sus en Alamaigna; |
|
car lai etz pros on autre reis s’esmaia |
||
e valetz mais on hom plus vos assaia, |
||
c’a tot lo mon tenetz donar ubert, |
||
40 |
e qui mais val, mais de bes l’en revert. |
|
|
||
A Mon Tristan, que ben a e mieils aia, |
||
tramet mon chan, e si·l guizerdon pert, |
||
seguit aurai lo trayn del lazert. |
||
|
||
44 |
Ha, Castelbon!, Deus vos don re qe·us plaia, |
|
e membre vos dels quatre filz N’Albert, |
||
q’om non es pros qui ses colps tera pert. |
Testo: Riquer 1996 (XXI). – Rialto 30.vii.2003.
Mss.: A 199v , D 127r, Dc 259v (solo la quinta strofa e la seconda tornada), H 60r, I 192v, K 178r, ω 56 45 56b. Solo DcH contengono la seconda tornada.
Edizioni critiche: Martín de Riquer, «El trovador Guilhem de Berguedán y las luchas feudales de su tiempo», Boletín de la sociedad castellonense de cultura, 29, 1953, pp. 218-271, a p. 247; Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 183 (base A); Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 285 (riprende con alcune variazioni il testo dell’edizione del 1971).
Altre edizioni: Adelbert Keller, Lieder Guillems von Berguedan, Mitau-Leipzig 1849, p. 51 (testo di I); Manuel Milá y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861, p. 300 (testo di H combinato con quello di Keller); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona 1975, p. 538 (testo del 1971).
Metrica: a10 b10’ a10 b10’ c10’ c10’ d10 d10 (Frank 382:43); cinque coblas unissonans seguite da una tornada (ADIKω) o da due (H, parzialmente confermato da Dc). Tre poesie hanno preso a modello questo componimento, imitandone oltre allo schema metrico anche le rime: i sirventesi responsivi di Federico di Sicilia e del Coms d’Empuria (BdT 160.1 e 180.1) e la tenzone fittizia del Coms de Proensa col suo cavallo BdT 184.2.
Note: Sirventese (come dichiarato al v. 1) a carattere personale e politico, dedicato a Bertran de Born (Mon Tristan, v. 41) e a Arnau de Castelbon (v. 44), scritto nell’aprile 1190 (Riquer, Guillem, I, pp. 131-136). – Secondo Alvar il Sanchon en Espaigna cui è inviato il sirventese (v. 2) è Sancio VI di Navarra, che fino al settembre 1190 ebbe un’intesa con Alfonso VIII di Castiglia contro Alfonso di Aragona (Carlos Alvar, La poesia trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, pp. 57-59 e 83-85). – Il testo tràdito dai codici, piuttosto omogeneo e corretto, non richiede grandi interventi editoriali; si segnala soltanto che per il v. 7 esistono due varianti: m’en an a cubert (HIK) e m’en an pas cubert (AD); soltanto l’ultima edizione Riquer preferisce la prima, poiché l’espressione avverbiale pas cubert non è attestata, mentre le edizioni del 1953 e del 1971 privilegiavano la seconda, stemmaticamente più solida e apparentemente difficilior.
[sc]