Rialto

210.8a

 

Guillem de Berguedan

 

 

 

 

Cantarey mentre m’estau
chantaret bon e leiau
que xanton macips de Pau,
del fals veill coronat bisbau
5 e d’En Folcalquer lo barrau:
can re·ls sofrain dinz lur ostau
van sojornar en cort reiau.
Puis van xantan liridunvau,
balan, notan gent e suau.
  
10 Ges al rey no deu pesar
si·ls faz’en sa cort estar
ses prometre e ses dar,
c’axi·s tenria un joglar,
que als no queron mas manjar;
15 mas eu los hi farey peccar
si·n cort van per estalviar.
Puys van xantan liridunvar,
balan, notan autet e clar.
  
Per ço l’apel Folcalquer,
20 car traic son cavalier,
mon Sabata de Cauder,
can l’ac covidat el Soler
e·l fetz manjar ab sa muyler.
E gart nos Deus e San Leider
25 de pebrada d’aital morter.
Puis van xantan liridunver,
balan, notan, que mal non m’er.
  
Per ço l’apel Folc Ramon,
car non ha en tot lo mon
30 de traicio tan fagon;
e·N Peyre de Berga·l segon.
Per qu’eu en chant e·n bon e·n gron,
et bais cascu la mul’el con
si a traicio no respon.
35 Puis van xantan liridonvon,
balan, notan, q’aiço·ls coffon.
  
Mon chantar volvv en biaix
e met l’a·N Folc el caraix
e valgra li mais us laix;
40 e pes del joy de que engraix,
que·m ten joyos e·m vest e·m paix,
e no son chuflas de Roaix,
c’ans es jois novels c’ades naix.
Puis van xantan liridunvaix,
45 balan, notan autet e baix.
 
Dona, no·us cugetz qu’eu m’en laix
mentr’aia una dent el caix.

 

 

 

Testo: Riquer 1996 (V). – Rialto 30.vii.2003.


Ms.: Sg 124r.

Edizioni critiche: Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 63; Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 126 (riprende senza variazioni il testo dell’edizione del 1971).

Altra edizione: Francesco Ugolini, «Poesie di Guilhem de Berguedà in un codice catalano», Archivum Romanicum, 23, 1939, pp. 22-51, a p. 38.

Metrica: a7 a7 a7 a8 a8 a8 a8 a8 a8 (Frank 6:6); cinque coblas singulars seguite da una tornada di due versi; ogni cobla si chiude con un distico in guisa di refrain, identico nella struttura ma variato nella rima. Il sirventese di Pujol BdT 386.3 ha identico schema metrico e rimico, così come le due coblas dello stesso trovatore BdT 386.1 (questa volta però in coblas unissonans).

Note: Poesia definita chantaret (v. 2) a dichiarato carattere popolare e infantile (v. 3); in effetti il distico variato ma sempre identico nella struttura che chiude ogni strofa, caratterizzato dalla parola senza significato liridunv..., rinvia a forme popolari (Riquer, Guillem, I, p. 193 e Riquer, Les poesies, p. 129, n.). – Il bersaglio della satira è qui il conte Ramon Folc de Cardona, morto di morte violenta nel 1175 ed ucciso secondo la vida di Guillem de Berguedan proprio dal nostro trovatore (Martín de Riquer conferma questa informazione dell’antico biografo: Riquer, Guillem, I, pp. 56-58); altri nemici di Guillem sono nominati più o meno brevemente: il vescovo di Urgell (il fals veill coronat bisbau del v. 4) e Pere de Berga (v. 31). Ramon Folc de Cardona viene fatto oggetto di scherno attraverso giochi di parole sul suo nome, secondo una modalità piuttosto comune nei trovatori: Fol-c’al-quer (‘pazzo che cerca altro’: vv. 5 e 19), Folc Ra-mon (dal verbo raire nel senso di ‘imbrogliare, spennare’: v. 28); Ugolini ha proposto anche di emendare il Foncalquer del v. 19 in Forca·l-quer ‘Forca-lo-vuole’ (Ugolini, «Poesie», p. 40). 

[sc]


BdT    Guillem de Berguedan