226.8 = 248.42 = 140.1ca

 

Guillem de Mur  ·  Guiraut Riquier

Jutje: Enric de Rodez

 

 

 

 

Guiraut Riquier, segon vostr’essien [Guillem]
digatz cal fay mielhs de dos ricx baros:
l’us fay los sieus ricx e sos companhos
4 e non ten pro a negun’autra gen;
l’autre fay ricx los estrans ses tener
nulh pro als sieus. De cal es vostr’acortz
que dey’aver may de pretz ses enjan?
8 Que cant l’us met, l’autre met atrestan.
 
Guilhem de Mur, lo mieihs d’est partimen [Guiraut]
puesc leu chauzir e mostrar mas razos,
que·l dregs devers ab sen ensenh’als bos
12 que·.ls sieus deu hom enrequir, ben fazen.
Car qui als sieus no fay be ni plazer
e·ls estranhs fay ricx a tot son esfortz
non deu esser lauzatz, al mieu semblan,
16 e sel c’als sieus fay be a pretz prezan.
 
Guiraut, menr’es huey que yer vostre sen: [Guillem]
car sel es mays de bon pretz enveyos
que pus luenh fay auzir sos bos ressos,
20 e per bon laus son prezat li valen;
car de sel que a pretz dins son poder
vos dic per sert qu’es malvada la sortz
que vos e mil y anaretz claman.
24 L’autr’onra·ls sieus e se, pretz conquistan.
 
Guilhem, pauzat avetz premeyramen [Guiraut]
Que·l pretz d’aquel als sieus non es nulhs pros
(eras diretz corals ben par de vos),
28 e·ls dos que fay als estranhs folamen
cascun jorn deu mermar del sieu per ver,
on es servitz mal, car sos pretz es tortz.
E del valen que·ls sieus fay ricx donan
32 es hom cobes que·l servisca honran.
 
Guiraut, totz noms a son entendemen, [Guillem]
per qu’en honor et en pro n’enten dos;
et hom bos pren en senhor cabalos
36 honor e joy cant pren gran honramen
e·y pren anta cant no fay son dever
vas sel per qui sos pretz vengr’a bos portz:
c’om deu amar de senhor atertan
40 son pretz co·l sieu pro, dreehura gardan.
 
De la honor e del dever hom pren [Guiraut]
de bo senhor c’als sieus es amoros,
Guilhem, honor. Er avetz dig per nos
44 que sel ses pro pren del sieu aunimen,
e sa guerra poira leu dechazer
que·l sieu n’auran gaug s’il es pres o mortz;
c’ab genh vol laus dels estrans per boban,
48 e sel es pros c’als sieus fay ben, aman.
 
Guiraut, sabers vos falh et yeu dic ver, [Guillem]
que ja del rey no say passera·ls Portz
N’Anfos sos laus pels sieus, que say s’espan.
52 E mosenhe n’Enricx jutje·ns chantan.
 
Guilhems, lo reys vol als sieus pron tener [Guiraut]
et als autres, per bon pretz; ab esfortz
vos comparatz a manieyra d’efan.
56 E·l coms joves puesca·n dir son talan.
 
Jutjamen
 
Guilhems m’a dat e Guirautz pensamen

[Enric]

de lur tenso jutjar, don m’an somos.
En razos es l’us a l’autre ginhos:
60 d’est dos baros que donan engalmen,
Guilhems mante sel c’als estrans valer
vol, non als sieus, don sa razos es fortz,
e Guirautz sel c’als sieus fa be tot l’an
64 et als estranhs non ten pro pauc ni gran.
 
E nos avem volgut cosselh aver
a dir lo dreg, e dizem que conortz
es de pretz, dars, e bos faitz, on que an,
68 mas pus fin pretz a selh qu’als sieus l’espan.

 

 

 

Ed. Saverio Guida, Jocs poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena, 1983, p. 82. – Rialto 10.xi.2002.


Ms.: R 78v.

Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, Guiraut Riquier, in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, IV, Berlin 1853, pp. 250-252; M. Milà y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861, pp. 361-363.

Metrica: (partimen) sei strofe unisonanti di otto decenari più due tornate di quattro decenari: abbacdee/cdee; (jutjamen) una cobbola di otto decenari più una tornada di quattro decenari con schema rimico identico a quello del partimen (Frank 651:4).

Note: Si è detto sopra che il testo fu verosimilmente composto prima del 1274, ma è possibile spingere ancora più indietro nel tempo la datazione del certamen tenendo in conto che dal 1271 circa, per oltre un decennio, Guiraut Riquier fu in Spagna, alla corte di Alfonso X. Per la humus socio–culturale in cui venne a maturazione il contrasto poetico rimando all’Introduzione al mio citato volume.

[SG]


Premessa

BdT    Guillem de Mur    Guiraut Riquier    Enric de Rodez