Rialto

231.4

 

Guilhem Rainol d’At

 

 

 

 

 
Quant aug chantar lo gal sus el erbos

Man

e·l pic e·l jai e·l merl’e·l coaros,  
e·l rossignols se languis el perier,  
farai un vers ces prec e ses somos.  
5 Ma dompn’es tan bel’e cortez’e pros  
qe·m fai loirar plus que falco lanier.  
   
Seingner, tan m’es mals e contrarios

Woman

cen vez ai cor qe mi parta de vos:  
mais anc non vi home tan plasentier!  
10 Mas d’una ren es ben aventuros:  
cant cent venir esterles orgoillos,  
ades m’escont en granj’o en sellier.  
   
Dompna, tostemps vos ai mon cor celat

Man

per qe n’aves de mi lauzor e grat  
15 cant non amest cusson ni fatonier,  
  anz lo fugist—com eu tornei rengat,  
c’anc no·i foi pueis pos m’o aguest vedat:  
mais am flauzons e sopas en sabrier!  
   
Seingner, tostemps vos aurai prezicat

Woman

20 que vendesem so maior porc faissat,  
e vestissem Miqel, so berbeguier:  
fezessem li blizaut fendut trepat.  
Tant a gen cors e bella magestat,  
cent vez er pres a lei de cavalier!  
   
25 Dompna, Miqels volria fos penduz,

Man

qe tant l’amas qu’ie·n son per fols tengutz—  
so bacalar tracher mesoneguier—  
que ar vos jur encontra sans vertuz  
que ja Miqels ni sos aver lanuz  
30 non estara ab nos un an entier.  
   
Seingner, caises a cel coma tonduz,

Woman

uns grenons loncs ab esperons aguz  
encor pennatz a lei de cavalier;  
tant me mandet amistaz e saluz  
35 e·m grazis mais qe si fos bous cornuz  
car dei un pol a son tersol lanier.  

 

 

 

Text: Linda Paterson, Rialto 3.xii.2011.


Mss.: Da 170v, H 44r-v, I 143r-v, K 129r.

Diplomatic editions: Wilhelm Grüzmacher, report in «Sitzungen der Berliner Gesellschaft für das Studium der neueren Sprachen», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literatur, 34, 1863, pp. 137-202 (on pp. 141-202) and 368-438, pp. 402-403 (= H); Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours, in provenzalischer Sprache, 4 vols., Berlin 1856-1873, no. 955 (= I); Louis Gauchat and Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studi di filologia romanza, 5, 1891, pp. 341-568, no. 146 (= H).

Critical editions: Adolf Kolsen, Dichtungen der Trobadors auf Grund altprovenzalischer Handschriften, 3 vols., Halle 1916-1919, p. 61 (on I and without K; German translation; French translation by Arno Krispin, «La tradition manuscrite des trobairitz: le chansonnier H», Atti del secondo Congresso internazionale della AIEO (Torino, 31 agosto - 5 settembre 1987), ed. Giuliano Gasca Queirazza, 2 vols., Turin 1993, pp. 231-242 (on p. 234);  Rossella Bonaugurio, in Rialto (2003); Linda Paterson, Lecturae tropatorum, 3, 2010, pp. 24.

Other editions: Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 vols., Barcelona 1975, vol. III, p. 1240 (on Kolsen; Spanish translation); Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus, Tübingen 1991, pp. 341-348 (on Kolsen; German translation).

Versification: a10 a10 b10 a10 a10 b10 (Frank 91:3). Six coblas doblas.

Note: Attribution and dating. The text cannot be precisely dated, though Guillem Rainol was active at the time of the Albigensian Crusade, his sirventes BdT 231.1a having been composed in 1216 just after Simon de Montfort raised the siege of Beaucaire (see Martin Aurell, La Vielle et l’épée. Troubadours et politique en Provence au XIIIe siècle, Paris 1989, p. 47.

[LP]


Foreword

BdT    Guilhem Rainol d’At