242.1 |
Guiraut de Bornelh
|
||
A be chantar |
||
conven amars |
||
e locs e grazirs e sazos; |
||
mas, s’eu agues dels catre·ls dos, |
||
5 |
no cut ja·ls altres esperes. |
|
Que·l locs me dona joi ades |
||
e la sazos, desqu’eu sui gais, |
||
que ges lo tems, can l’erba nais, |
||
si be se gensa folh’e flors, |
||
10 |
tan no m’aiud’en mo chantar |
|
com precs e grazirs de senhors. |
||
|
||
E per amar |
||
fo ja chantars |
||
grazitz e pretz prezatz pels pros |
||
15 |
e fo que sola sospeissos, |
|
ses altre plus c’om i cudes, |
||
ensenhava com s’enanses |
||
vas totz sos benestars d’eslais |
||
e, que·s mezes en mans assais, |
||
20 |
com li cregues pretz e valors |
|
e que·s chauzis de meschabar |
||
e·lh fos vils senhorils onors. |
||
|
||
Era no par |
||
que chastiars |
||
25 |
me valgues ni clams ni tensos? |
|
Pero no cre c’anc Amors fos |
||
plus fina, s’amadors trobes; |
||
que qui per drech la razones, |
||
ades se melhur’e val mais? |
||
30 |
C’aissi com par fin’als verais, |
|
sembla trefan’als trichadors |
||
e lor engan fa·l nom chamjar; |
||
que, pos falh, non es fin’amors. |
||
|
||
De chastiar |
||
35 |
me sui tan pars; |
|
que pro vetz n’estauc consiros, |
||
car vei c’ab ponher d’esperos |
||
no posc tan far que joi cobres. |
||
Pero, si sos dichs averes |
||
40 |
Mos Bels-Senher, l’ir’e l’esmais |
|
qu’eu n’ai sofert, me fora jais |
||
e fors’e valors e socors |
||
e deuria s’en plus cochar, |
||
c’al no deman ni·n volh d’alhors. |
||
|
||
45 |
E s’eu d’afar |
|
li fos avars |
||
don m’agues mandat ni somos, |
||
assatz l’aportera razos |
||
que ja convens no m’atendes; |
||
50 |
mas s’eu li sui verais, penses |
|
si·s tanh que·s volva ni·s biais! |
||
Que la bona speransa·m pais |
||
e m’acompanh’ab chantadors |
||
e m’a dat solatz en trobar, |
||
55 |
don m’era toltz, cobrar de cors. |
|
|
||
E ges d’avar |
||
no·m par afars, |
||
desque trebalhs ni messios |
||
no·m tol qu’eu no sia joios; |
||
60 |
c’anc no·m parec que ben anes |
|
celui cui jois non agrades |
||
c’anc sens ni poders que joi bais |
||
no m’agradet ni no m’atrais |
||
cobeitatz n’irada ricors. |
||
65 |
E qui que s’apel trop pensar |
|
saber, eu dic c’ans es folors. |
||
|
||
A mercear |
||
tanh mercears |
||
e franquez’als francs amoros |
||
70 |
e contr’als sobrers orgolhos |
|
orgolhs e mals, que, si·s gardes |
||
domn’al traspas, ans que·l passes, |
||
ja vils ni sobrers ni savais |
||
no·lh plagra; car no·lh tanh s’apais |
||
75 |
en tal obra don dezonors |
|
li remazes, s’a razonar |
||
la n’aven, entre·ls amadors. |
||
|
||
Senher Sobre-Totz, de colors |
||
son li drap, e qui·ls sap triar, |
||
80 |
falh, si compra los sordeiors. |
Ed. Adolf Kolsen, Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh, 2 voll., Halle, Niemeyer, 1910-35, vol. I, p. 66 (XIV). – Rialto 13.xii.2002.
Mss.: A 11, B 6, C 7, D 6, I 22, K 11, M 1, N 164, Q 99, R 83, O 28, Sg 65, T 234, U 7, c 3, ca; str. 1 in e 212, incipit in N2 4.
Edizione critica: Ruth Verity Sharman, The «Cansos» and «Sirventes» of the Troubadour Guiraut de Borneil: A Critical Edition, Cambridge, Cambridge University Press, 1989, p. 120 (XVIII).
Metrica: a4 b4 c8 c8 d8 d8 e8 e8 f8 a8 f8 (Frank 826:1, unicum). Sette coblas unissonans di undici versi e una tornada di tre versi; le prime sei strofe presentano, a due a due, un sistema di mots-refrain derivativi incrociati: i rimanti dei primi due versi tornano, in posizione inversa e con differente flessione, nella strofa successiva (str. 1 chantar / amars, str. 2 amar / chantars; str. 3 par / chastiars, str. 4 chastiar / pars; str. 5 afar / avars, str. 6 avar / afars
Note: L’edizione Kolsen, di spirito lachmanniano, è basata sul gruppo CDMOQRSgT, «besonders M Sg»; in realtà il ‘ramo veneto’ ABIKN non presenta grosse differenze sul piano testuale; l’edizione Sharman, basata sul criterio del ‘miglior manoscritto’, è fondata su Sg, ma presenta un testo sostanzialmente analogo a quello di Kolsen. Si noti soltanto che secondo Sharman la lezione anes del v. 60 è erronea, poiché non si trova in alcun testimone (soltanto annes in c): la lezione quasi unanimamente tradita sarebbe ames. – Le uniche possibilità di datazione risiedono nell’individuazione dei personaggi celati sotto i senhals di Mos Bels-Senhers (v. 40) e Senher Sobre-Totz (v. 78). Il primo, quello della donna amata, che torna più volte nel canzoniere di Guiraut de Borneill, è utilizzato anche da Bertran de Born e secondo Stroński (La légende amoureuse de Bertran de Born, Paris 1914, pp. 94-98) si tratterebbe della maggiore delle figlie del visconte Raimondo II di Turenna; il secondo è identificato dalla razo di 242.73 (tradita da N2) con Ramon Bernart de Rovinha (discussione delle possibilità di identificazione dei senhals in Sharman, pp. 6-8).
[sc]