Rialto

242.1

 

Guiraut de Bornelh

 

 

 

 

A be chantar

conven amars

e locs e grazirs e sazos;

mas, s’eu agues dels catre·ls dos,

5

no cut ja·ls altres esperes.

Que·l locs me dona joi ades

e la sazos, desqu’eu sui gais,

que ges lo tems, can l’erba nais,

si be se gensa folh’e flors,

10

tan no m’aiud’en mo chantar

com precs e grazirs de senhors.

 

E per amar

fo ja chantars

grazitz e pretz prezatz pels pros

15

e fo que sola sospeissos,

ses altre plus c’om i cudes,

ensenhava com s’enanses

vas totz sos benestars d’eslais

e, que·s mezes en mans assais,

20

com li cregues pretz e valors

e que·s chauzis de meschabar

e·lh fos vils senhorils onors.

 

Era no par

que chastiars

25

me valgues ni clams ni tensos?

Pero no cre c’anc Amors fos

plus fina, s’amadors trobes;

que qui per drech la razones,

ades se melhur’e val mais?

30

C’aissi com par fin’als verais,

sembla trefan’als trichadors

e lor engan fa·l nom chamjar;

que, pos falh, non es fin’amors.

 

De chastiar

35

me sui tan pars;

que pro vetz n’estauc consiros,

car vei c’ab ponher d’esperos

no posc tan far que joi cobres.

Pero, si sos dichs averes

40

Mos Bels-Senher, l’ir’e l’esmais

qu’eu n’ai sofert, me fora jais

e fors’e valors e socors

e deuria s’en plus cochar,

c’al no deman ni·n volh d’alhors.

 

45

E s’eu d’afar

li fos avars

don m’agues mandat ni somos,

assatz l’aportera razos

que ja convens no m’atendes;

50

mas s’eu li sui verais, penses

si·s tanh que·s volva ni·s biais!

Que la bona speransa·m pais

e m’acompanh’ab chantadors

e m’a dat solatz en trobar,

55

don m’era toltz, cobrar de cors.

 

E ges d’avar

no·m par afars,

desque trebalhs ni messios

no·m tol qu’eu no sia joios;

60

c’anc no·m parec que ben anes

celui cui jois non agrades

c’anc sens ni poders que joi bais

no m’agradet ni no m’atrais

cobeitatz n’irada ricors.

65

E qui que s’apel trop pensar

saber, eu dic c’ans es folors.

 

A mercear

tanh mercears

e franquez’als francs amoros

70

e contr’als sobrers orgolhos

orgolhs e mals, que, si·s gardes

domn’al traspas, ans que·l passes,

ja vils ni sobrers ni savais

no·lh plagra; car no·lh tanh s’apais

75

en tal obra don dezonors

li remazes, s’a razonar

la n’aven, entre·ls amadors.

 

Senher Sobre-Totz, de colors

son li drap, e qui·ls sap triar,

80

falh, si compra los sordeiors.

 

 

 

Ed. Adolf Kolsen, Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh, 2 voll., Halle, Niemeyer, 1910-35, vol. I, p. 66 (XIV). – Rialto 13.xii.2002.


Mss.: A 11, B 6, C 7, D 6, I 22, K 11, M 1, N 164, Q 99, R 83, O 28, Sg 65, T 234, U 7, c 3, ca; str. 1 in e 212, incipit in N2 4.

Edizione critica: Ruth Verity Sharman, The «Cansos» and «Sirventes» of the Troubadour Guiraut de Borneil: A Critical Edition, Cambridge, Cambridge University Press, 1989, p. 120 (XVIII).

Metrica: a4 b4 c8 c8 d8 d8 e8 e8 f8 a8 f8 (Frank 826:1, unicum). Sette coblas unissonans di undici versi e una tornada di tre versi; le prime sei strofe presentano, a due a due, un sistema di mots-refrain derivativi incrociati: i rimanti dei primi due versi tornano, in posizione inversa e con differente flessione, nella strofa successiva (str. 1 chantar / amars, str. 2 amar / chantars; str. 3 par / chastiars, str. 4 chastiar / pars; str. 5 afar / avars, str. 6 avar / afars   

Note: L’edizione Kolsen, di spirito lachmanniano, è basata sul gruppo CDMOQRSgT, «besonders M Sg»; in realtà il ‘ramo veneto’ ABIKN non presenta grosse differenze sul piano testuale; l’edizione Sharman, basata sul criterio del ‘miglior manoscritto’, è fondata su Sg, ma presenta un testo sostanzialmente analogo a quello di Kolsen. Si noti soltanto che secondo Sharman la lezione anes del v. 60 è erronea, poiché non si trova in alcun testimone (soltanto annes in c): la lezione quasi unanimamente tradita sarebbe ames. – Le uniche possibilità di datazione risiedono nell’individuazione dei personaggi celati sotto i senhals di Mos Bels-Senhers (v. 40) e Senher Sobre-Totz (v. 78). Il primo, quello della donna amata, che torna più volte nel canzoniere di Guiraut de Borneill, è utilizzato anche da Bertran de Born e secondo Stroński (La légende amoureuse de Bertran de Born, Paris 1914, pp. 94-98) si tratterebbe della maggiore delle figlie del visconte Raimondo II di Turenna; il secondo è identificato dalla razo di 242.73 (tradita da N2) con Ramon Bernart de Rovinha (discussione delle possibilità di identificazione dei senhals in Sharman, pp. 6-8).

[sc]


BdT    Guiraut de Borneilh