Rialto

248.1

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo primier vers de Gr. Riquier, l’an MCCLXI.

 

Ab lo temps agradiu gai

le cors nueus blons, de bon grat,

qu’ieu am, a mon cor comes

de far vers adrechurat;

5

e far l’ai de mascles motz,

ab tot lo nombre de set

ez ab belh chan plazentier.

 

Al comensar del vers ai

lo nombre e l’als gardat,

10

quar hom deu gardar, so·m pes,

ans que comens fag honrat,

si·n pot estar sus o sotz;

per qu’ieu ab mon cor secreth

n’ai avut cosselh plenier.

 

15

Lo cosselh tenc per verai,

mas mon Belh Deport amat

dey sopleyar, qu’elh m’a mes

captal on ai gazanhat

saber, don giet brancx e brotz;

20

d’als no·m valc ni·s ne penet,

per que·m muer de dezirier.

 

Si·n muer, blasmes no·l n’eschai,

quar, s’ieu l’am, no·m n’a forsat.

Qui·n dey blasmar, si dans m’es?

25

Non mas mon cor leugier fat,

que fon del mieu turmen glotz;

pero en tal luec [me] trieth,

que m’a fag de frag entier.

 

Tant suy entiers, que·n murray

30

aman; ez ai m’acordat

que no·m vir, quar aunitz bes

no val tant de dan honrat.

Per que seray vielhs e rotz

d’aquest sen, tro n’aja veth

35

forsat del badalh derrier.

 

Pueys a blasmar no·m faray,

mas si·l Deportz qu’ay celat,

lo qual el mon non a tres

que·l sapchan, non a camjat

40

son atur, sert er a totz,

que·l sieus durs cors aizinet

com moric Guirautz Riquier.

 

Vers, quant seras apres, vay

al pro Amalric prezat,

45

vescomte de Narbones,

qu’elh a bon pretz gazanhat

e·l mante entier ses notz,

don tug sey amic son leth

e·ls autre ab cossirier.

 

50

Solatz e chans de bon grat

e conortz cazon en potz

a mos ops, se·m breu no·m reth

mos Belhs Deportz alegrier.

 

 

 

Testo: Longobardi 1982-83 (I). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 291r, R 104v.

Edizioni critiche: Francesco Filippo Minetti, Il «libre» di Guiraut Riquier secondo il codice 22543 della Nazionale di Parigi con la varia lectio dell’856 (C), prima parte, Torino 1980, p. 90; Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, p. 27.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 12 (IX).

Metrica: a7 b7 c7 b7 d7 e7 f7 (Frank 799:1). Sette coblas unissonans di sette settenari e una tornada. Le strofe II-III, III-IV, IV-V sono capfinidas (II-III cosselh-cosselh; III-IV muer-muer; IV-V entier-entiers + [anomalo, ma speculare] I, 6-II, 9 nombre). Unicum. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 254.

Melodia (R): Gennrich, n. 193; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, p. 39. Fernández de la Cuesta, p. 605.

Nota: Il primo vers è fondato espressamente sul numero sette (v. 6 ab tot lo nombre de set) e sulla rima maschile (v. 5 de mascles motz); sembra una nota d’eccellenza (v. 4 vers adrechurat), corroborata dall’autocitazione (v. 42) esclusiva nella compagine dei generi lirici maggiori.

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers