248.1 |
Guiraut Riquier
|
||
Lo primier vers de Gr. Riquier, l’an MCCLXI. |
||
|
||
Ab lo temps agradiu gai |
||
le cors nueus blons, de bon grat, |
||
qu’ieu am, a mon cor comes |
||
de far vers adrechurat; |
||
5 |
e far l’ai de mascles motz, |
|
ab tot lo nombre de set |
||
ez ab belh chan plazentier. |
||
|
||
Al comensar del vers ai |
||
lo nombre e l’als gardat, |
||
10 |
quar hom deu gardar, so·m pes, |
|
ans que comens fag honrat, |
||
si·n pot estar sus o sotz; |
||
per qu’ieu ab mon cor secreth |
||
n’ai avut cosselh plenier. |
||
|
||
15 |
Lo cosselh tenc per verai, |
|
mas mon Belh Deport amat |
||
dey sopleyar, qu’elh m’a mes |
||
captal on ai gazanhat |
||
saber, don giet brancx e brotz; |
||
20 |
d’als no·m valc ni·s ne penet, |
|
per que·m muer de dezirier. |
||
|
||
Si·n muer, blasmes no·l n’eschai, |
||
quar, s’ieu l’am, no·m n’a forsat. |
||
Qui·n dey blasmar, si dans m’es? |
||
25 |
Non mas mon cor leugier fat, |
|
que fon del mieu turmen glotz; |
||
pero en tal luec [me] trieth, |
||
que m’a fag de frag entier. |
||
|
||
Tant suy entiers, que·n murray |
||
30 |
aman; ez ai m’acordat |
|
que no·m vir, quar aunitz bes |
||
no val tant de dan honrat. |
||
Per que seray vielhs e rotz |
||
d’aquest sen, tro n’aja veth |
||
35 |
forsat del badalh derrier. |
|
|
||
Pueys a blasmar no·m faray, |
||
mas si·l Deportz qu’ay celat, |
||
lo qual el mon non a tres |
||
que·l sapchan, non a camjat |
||
40 |
son atur, sert er a totz, |
|
que·l sieus durs cors aizinet |
||
com moric Guirautz Riquier. |
||
|
||
Vers, quant seras apres, vay |
||
al pro Amalric prezat, |
||
45 |
vescomte de Narbones, |
|
qu’elh a bon pretz gazanhat |
||
e·l mante entier ses notz, |
||
don tug sey amic son leth |
||
e·ls autre ab cossirier. |
||
|
||
50 |
Solatz e chans de bon grat |
|
e conortz cazon en potz |
||
a mos ops, se·m breu no·m reth |
||
mos Belhs Deportz alegrier. |
Testo: Longobardi 1982-83 (I). – Rialto 16.xii.2002.
Mss.: C 291r, R 104v.
Edizioni critiche: Francesco Filippo Minetti, Il «libre» di Guiraut Riquier secondo il codice 22543 della Nazionale di Parigi con la varia lectio dell’856 (C), prima parte, Torino 1980, p. 90; Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, p. 27.
Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 12 (IX).
Metrica: a7 b7 c7 b7 d7 e7 f7 (Frank 799:1). Sette coblas unissonans di sette settenari e una tornada. Le strofe II-III, III-IV, IV-V sono capfinidas (II-III cosselh-cosselh; III-IV muer-muer; IV-V entier-entiers + [anomalo, ma speculare] I, 6-II, 9 nombre). Unicum. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 254.
Melodia (R): Gennrich, n. 193; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, p. 39. Fernández de la Cuesta, p. 605.
Nota: Il primo vers è fondato espressamente sul numero sette (v. 6 ab tot lo nombre de set) e sulla rima maschile (v. 5 de mascles motz); sembra una nota d’eccellenza (v. 4 vers adrechurat), corroborata dall’autocitazione (v. 42) esclusiva nella compagine dei generi lirici maggiori.
[ML]