Rialto

248.14 = 141.1

 

Guiraut Riquier  ·  Enveyos

 

 

 

 

Aras s’esfors, n’Eveyos, vostre sens,

car be·us er obs, si·l mielhs sabetz triar:

totas las artz que per estudiar

4

pot clercx aver sabretz fondadamens,

o·l joy d’amors vos sera tant aizitz,

que per totas donas seretz grazitz

que amaretz. Enpero la partida

8

que layssaretz perdetz a vostra vida.

 

D’est partimen, Guiraut Riquier, breumens

vos respondray, si tot m’es greu per far,

c’ap cossir m’er lo dezir a layssar

12

per Mon Cristalh vergonhos e temens.

Mays trop vuelh mays de lieis esser faizitz,

que perdre tans de bels sabers complitz,

car d’amor vei que neys la pus complida

16

sap pus d’enjan que gualiotz ni crida.

 

Enveyos, so per c’om vieu pus jauzens

m’avetz laissat, e·l mielhs per razonar;

yeu me puesc far a tal don[a] amar

20

que·m fara ric, e mos naturals sens

ab mon saber dara·m pretz qu’er auzitz,

e vos vieuretz ab las set artz marritz,

que·us torbaran la vista e l’auzida

24

co fay a motz, tant que·l sens lur n’oblida.

 

Per Dieu, Guiraut, jes no soi penedens

de so c’ay dig, car lo mielhs es, so·m par,

e puesc vos o per yssample proar,

28

c’avetz auzit de motas de las gens

que·l rey David e Samson fon traitz,

e Salomon e ‹E›ro‹d›s, segon c’om ditz,

per fol’amor fon lor valor delida.

32

Si s’er de vos, si Dieus no·us n’es gandida.

 

On mais parlat, val vostra razos mens,

n’Enveios, car no sabetz ben pauzar

c’ab fol’amor deu totz hom mescabar,

36

si·s feron tug aquilh; e·l partimen[s]

ditz c’a mi er ses tot embarc joy guitz.

Mas vos blasmatz donas com descauzit:

be·us valran pauc las artz, pus sens no·us guida,

40

car senes sens es sciensa delida.

 

Guiraut, nulh hom, si non es conoissens

e si non a sen en so que deu far,

non pret un huou ni hom no·l deu prezar;

44

mas hom savis es prezat veram‹e›ns

et en totz locx onratz et aculhitz;

e vos, Guiraut, remanret escarnit,

et er pus greu vostr’arma escarnida:

48

coverte·us donc, o non avetz gandida.

 

Enveios, Peire de Fraisse, qu’es guitz

de bel saber, vuelh jutje nostre dit,

car so qu’ieu dic es mielhs d’esta p‹a›rtida,

52

si be·us parlatz ‹c’›arma s’en de‹s›abrida.

 

Guiraut, lo dreg vuelh sia esclarzitz

per el, car es de bel sabers complitz,

car ma partz es en dreg pus afortida

56

que la vostra e par a la fenida.

 

 

 

Testo: Betti 1998 (VIII). – Rialto 10.iv.2002.


Ms.: R 76r.

Edizione critica: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 118.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 236.

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10’ d10’ (Frank 577:71). Partimen composto da sei coblas unissonans di otto versi e da due tornadas di quattro.

Note: Enveyos è, molto probabilmente, il soprannome di un giullare che purtroppo, alla pari di altri suoi colleghi di passaggio a Narbona (come il Codolet del partimen A·n Miquel de Castilho), non ci è altrimenti noto. Per Chabaneau (Camille Chabaneau, «Cinq tensons de Guiraut Riquier», Revue des langues romanes, 32, 1888, pp. 109-127, a p. 126), il giudice Peire de Fraisse è da identificarsi con il «Petrus de Fraxino jurisperitus» che figura come testimone in un omaggio reso nel 1272 al visconte di Narbona Aimeric. Anglade (Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Paris 1905, pp. 25-26) ci informa che si tratta di un personaggio autorevole della società narbonese, un rispettato uomo di legge citato in molti documenti (cfr. p. 26, n. 2) che, per un certo periodo, rivestì la carica di console della città. Quasi certamente, quindi, anche questo partimen risale al primo periodo della produzione riquieriana, precedente alla sua partenza per la Spagna (1270). – Alcuni elementi del componimento richiamano il partimen BdT 205.4 (che, per la vicinanza tematica, ricorda anche il torneyamen Senhe n’Enric, a vos don avantatje, n. 2 dell’ed. di Saverio Guida, «Jocs» poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena 1983 [Subsidia al Corpus des Troubadours, 8], p. 105), Guillem, prims iest en trobar a ma guiza, svoltosi tra Guillem Augier Novella e Guillem (Monica Calzolari, Il trovatore Guillem Augier Novella, Modena 1986 [Subsidia al Corpus des Troubadours, 11], p. 115): 1) alla pari di Enveyos, anche in questo caso l’interpellato (Guillem), di fronte alla scelta tra la ricchezza e la scienza, opta per la seconda; 2) in entrambi i casi l’alternativa rifiutata viene accusata di mutevolezza ed inganno; 3) nella terza cobla, Guiraut paragona l’amore alla ricchezza («puesc far a tal dona amar / que·m fara ric»).

[MPB]


BdT    Guiraut Riquier    Envejos