Guiraut Riquier

Lo segon vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXIIII.

Be·m volgra d’amor partir,

endreg midons dezirar,

pus nulh secors no·m vol far,

mas no puesc. Per que m’albir?

Que folhs es qui s’abandona

a dezirar nulla re,

ses esperansa de be

aver, e·l bes sia tals

que totz temps sia vidals.

Quar hom no viu ses dezir,

ni pot son cor desviar

de lai on fort vol anar.

Per que deuria chauzir

tal dezir, don sa persona

agues honor, e per que?

Quar honors ab bona fe

es fons dels bes temporals

e portz dels esperitals.

En honor pot avenir

qui sap son dever guardar

en far, en dir, en pessar

ez en semblan perseguir;

no·m cal qu’estiers o espona,

qu’entendre·m pot hom de se;

mas cobetatz vey que te

tant lo mon entr’un ez als,

per que·l perils es mortals.

Cobetatz fai abelhir

al pus aver ajustar,

e manda enjan menar

e liautat relenquir;

aisso nueg e jorn sermona

e fa son dan qui la cre,

quar no pot aver ab se

compliment, ans viu sers fals,

guerriers de pretz, ab totz mals.

Qui pot a bon pretz falhir?

Quar elh ja fa tant honrar

selh que·s sap gent capdellar,

que per tot lo fa grazir.

Dieus als conoyssens lo dona

quar hom conoyssens mante

pretz e tot so que·l cove,

don vius e mortz es lials:

aitals dezirs es cabals!

Ses conoyssensa seguir,

lunhs hom no pot gazanhar

veray pretz, ni governar,

quar qui ben sap elegir

ez al contrari s’adona,

sa conoyssensa mescre

e ses son pro au e ve

qu’a dobla mort va venals,

don es sos viures mal sals.

Donc ieu pes de mi delir

ab dezir que·m fa tremblar,

qu’amors fa mon cor estar

en liey, don no·m pot venir

bes; pero mos sens tensona

ab totz, e nul pro no·m te,

que·l cor a seguir m’ave:

per que no·m cal dire quals

es mos viures terrenals.

Tal dezir amors me dona,

don ja no auray nulh be,

ni puesc far a mon cor fre

ab que·l vir: tant m’es corals

qu’a penas puesc pessar d’als.

L’onrat senhor de Narbona

n’Amalric, que pretz mante,

prec que·l guar si quo·s cove,

e viura plazens, lials,

estranhatz de totz ditz mals.