Rialto

248.30

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo XVIIII [= 18°] vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXXXV, lo jorn de Sant Bres.

 

Fortz guerra fai tot lo mun guerreiar

e destruir, per que tost er destrutz,

qu’ab totz esfortz vey las gens esforsar

4

de dechazer us autres, dechazutz

de drechura, qu’us non es drechuriers,

ans es ab tort qui pot, pus torturiers,

tant que temors de Dieu no·y fa temensa,

8

e qui conoys mescre sa conoyssensa.

 

Per que·l mons es estranhatz de mundar,

quar hom no cre autre ni es crezutz,

ni es amatz per ren ni pot amar

12

ni ben voler, ans es totz mals volgutz;

qu’om dona dreg, dat per Dieu, per deniers

e per aver avera·ls messongiers.

Per que Dieus fa ses pro far penedensa

16

als crestïas crestatz de pacïensa.

 

Q’us ab son par no·s pot apariar

ses decebre, don quecx es deceubutz

e galiatz, tan vol quecx galiar

20

creyssen lo sieu; don mals es tant cregutz

qu’om no vol far ben e fa volentiers

mal, per que patz nos fug, que·l vers paziers

par que nos falh per la nostra falhensa,

24

e no nos val quar nos no·l faym valensa.

 

Mas qui fes totz los bes que pogra far,

e que·s tengues dels mals on es tengutz,

ez oblides so que deu oblidar,

28

e decores de cor so qu’es salutz,

e volgues dreg, quar dreitz es dreitz semdiers,

qu’aissi viven viu hom e non estiers,

ez obezis so qu’es d’obedïensa,

32

de belh saber agra belha sabensa.

 

Vers paires Dieus, don no·ns podem pairar,

vera via, vertatz e vera lutz,

vers salvamens per que·ns devem salvar,

36

vera bontatz, don totz bes es vengutz,

amaires vers als amadors entiers,

defendemens defendens d’aversiers,

faitz nos obrar tals obras ab crezensa,

40

qu’entre·ls gueritz trobem ab vos guirensa.

 

Amples camis ab trops de caminiers,

leus per saber e per tener leugiers

es selh de mort, e mortals ab temensa

44

selh de vida, per qu’a paucx vius agensa.

 

Si be·m falhic, no crey que y fes falhensa

mos Belhs Deportz: deport truep e guirensa.

 

 

 

Testo: Longobardi (con modifiche) 1982-83 (XVIII). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 302v, R 108r.

Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 118.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 63 (XLII).

Metrica: a10 b10 a10 b10 c10 c10 d10’ d10’ (Frank 382:19). Cinque coblas unissonans di otto decasillabi e due tornadas. Artificio sistematico: figura di richiamo semantico (figura etimologica, polyptoton, paronomasia) tra emistichi dello stesso verso. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, schede a p. 249 e p. 256.

Melodia (R): Gennrich, n. 210; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 75; Fernández de la Cuesta, p. 639.

Ed. 1982-83: 16 crestias, 45 que fes.

Note: La rubrica di R reca in più il mese: en novenbre. – Ai vv. 45-46, dopo la morte del Belh Deport terreno e la sua assunzione al cielo (XIV, 41 e XV, 69-70), Riquier esprime qui la sua consolazione nel trovare un nuovo e ben più alto deport, quello spirituale.

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers