Rialto

154.2a = 248.38

 

Folquet de Lunel  · Guiraut Riquier

 

 

 

 

Guiraut, pus em ab senhor cuy agensa

joy e solatz, e·l play que fassam tensa,

respondetz mi segon vostr’en[ten]densa

4

d’un cavayer, c’amet lonja sazo

dona que·l plac mais que res, ses falhensa,

tan que·l colquet ab si tot a bando:

de cal dec aver may bona sabensa,

8

cant si colquet o cant levatz en fo?

 

Folquet, qui a razon e conoissensa

sap que plazers es magers en prezensa,

per que conois que·l colcars de plazensa

12

dec bo saber al cavayer, e no

ges lo levars, s’amors ni bevolensa

lo y amenet; ans fetz gran falhizo,

si del levar ac plazer, car parvensa

16

fes qu’el jazers se tengues a prezo.

 

Mal avetz pres, Guiraut, al mieu vejaire,

d’est partimen, cossi pogues retraire

que mais deia plazer so qu’es a faire,

20

que cant hom a complit son dos dezir.

May val fis joys, cant es pres a gran aire

de so c’om vol may que res possezir,

que no fai sel de c’om se pot estraire:

24

per que·l levar dec may l’amans grazir.

 

D’aquel plazer sos espers fa maltraire

e·l penr’es gaug, c’om maior non sap gaire,

mas pus es pres, nulhs homs no·l pot atraire

28

ab bon saber mas cant del sovenir,

Folquetz, e vos no semblatz fis amayre,

cant del levar mandatz l’amans jauzir,

que·l dec esser pus greu que mort de paire:

32

mal razonatz, e pieitz saupes partir.

 

Guiraut, vers es que sofre malanansa

sel c’aten joy tro que·l pren ses duptansa,

per c’al levar dec aver alegransa

36

lo cavayers mays que cant l’ac colcat

sidons ab si, et es mielh de semblansa

c’ap lieys agues son plazer acabat

que can si mes; et aves ses esmansa

40

pres e cauzit, si c’om vo·n te per fat.

 

Endreg d’amor razonatz gran erransa,

Folquet, don par c’anc no·us tenc en balansa,

car joys d’amors non a nulh’acabansa

44

ni·s pot complir per ren mas per desgrat.

Mas si·l vostre pec razonars s’avansa,

dona non deu far mais aman paguat,

car l’amans dec de colcar gran pezansa

48

aver, si·l plac lo levar, per vertat.

 

Per lo comte de Cumenge, qu’enansa

fina valor, vuelh que sia jutjat,

Guiraut, qu’el saup que fon lial amansa,

52

mas paor ay que·l sia oblidat.

 

Folquetz, no·m fay lo jutjamen doptansa,

qu’ieu razoni ver e sera proat,

que·l coms a de tot cant saup membransa,

56

e non dira per ren mas la vertat.

 

 

 

Testo: Betti 1998 (XV). – Rialto 10.iv.2002.


Ms.: R 77v.

Edizione critica: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 176.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 253.

Metrica: a10’ a10’ a10’ b10 a10’ b10 a10’ b10 (Frank 57:4). Partimen composto da sei coblas doblas di otto versi e da due tornadas di quattro.

Nota: Come già per il partimen Guirautz, don’ap beutatz granda, Anglade parla di «realisme choquant [...] Le goût des troubadours pour le réalisme qui existait depuis l’origine (qu’on se rappelle Guillaume d’Aquitaine) reparaissait à la fin» (Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Paris 1905, p. 217 e nota). Lo stesso argomento era stato posto, intorno al 1186, dal Conte di Bretagna a Gaucelm Faidit in un curioso partimen bilingue (il conte utilizza la lingua d’oïl, Gaucelm la lingua d’oc), Jauseme, quel vos est semblan (BdT 178.1; cfr. Jean Mouzat, Les poèmes de Gaucelm Faidit, Paris 1965, p. 385); nei primi decenni del sec. XIII è ripreso da Gui d’Ussel in un partimen di appena quattro coblas con Rainaut VI d’Albusso, Segner Rainaut, vos qu·us faitz amoros (BdT 194.18a; cfr. Jean Audiau, Les poésies des quatre troubadours d’Ussel, Paris 1922, p. 64) e, più o meno nello stesso giro di anni, ben due coppie di trovatori discutono se l’amore sia più forte prima o dopo averne goduto i frutti. Si tratta dei jeux-partis BdT 366.10, Dalfi, sabriatz me vos, in cui Peirol chiede a Dalfin d’Alvernha se l’amante «am plus ab cor verai» la dama «quan lo ha fait ho denan» (cfr. ed. Stanley Aston, Peirol Troubadour of Auvergne, Cambridge 1953, pp. 145-147 e 184), e BdT 372.6a, «Segner Blacatz, pos d’amor», nel quale Peirol, rivolgendosi a Blacatz, pone la questione (vv. 5-7) «s’om a sidons porta [plus] fin’amanza / anz c’om la bais ni n’ai’autre plazer, / o pois, pos n’a tot zo qe·n vol aver» (cfr. ed. Erich Niestroy, Der Trobador Pistoleta, Halle 1914, p. 70). Il conte di Comminges, nominato giudice della disputa, è Bernardo VI, suocero di Enrico II di Rodez e privilegiato frequentatore della sua corte (Camille Chabaneau, «Cinq tensons de Guiraut Riquier», Revue des langues romanes, 32, 1888, pp. 109-127, a p. 122, e Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier, p. 176 e nota). Per la vicinanza tematica con l’altro partimen di Guiraut e Folquet, si può ipotizzare che il periodo di composizione sia lo stesso, e che, in particolare (per il riferimento al «senhor cuy agensa joy e solatz» dei versi di apertura), questo sia stato disputato proprio alla corte di Rodez durante il primo soggiorno ivi trascorso dal trovatore narbonese (c. 1265).

[MPB]


BdT    Guiraut Riquier    Folquet de Lunel    Ed. Tavani