154.2a = 248.38 |
|
|
Folquet de Lunel · Guiraut Riquier
|
Guiraut, pus em ab senhor cuy agensa |
||
joy e solatz, e·l play que fassam tensa, |
||
respondetz mi segon vostr’en[ten]densa |
||
4 |
d’un cavayer, c’amet lonja sazo |
|
dona que·l plac mais que res, ses falhensa, |
||
tan que·l colquet ab si tot a bando: |
||
de cal dec aver may bona sabensa, |
||
8 |
cant si colquet o cant levatz en fo? |
|
|
||
Folquet, qui a razon e conoissensa |
||
sap que plazers es magers en prezensa, |
||
per que conois que·l colcars de plazensa |
||
12 |
dec bo saber al cavayer, e no |
|
ges lo levars, s’amors ni bevolensa |
||
lo y amenet; ans fetz gran falhizo, |
||
si del levar ac plazer, car parvensa |
||
16 |
fes qu’el jazers se tengues a prezo. |
|
|
||
Mal avetz pres, Guiraut, al mieu vejaire, |
||
d’est partimen, cossi pogues retraire |
||
que mais deia plazer so qu’es a faire, |
||
20 |
que cant hom a complit son dos dezir. |
|
May val fis joys, cant es pres a gran aire |
||
de so c’om vol may que res possezir, |
||
que no fai sel de c’om se pot estraire: |
||
24 |
per que·l levar dec may l’amans grazir. |
|
|
||
D’aquel plazer sos espers fa maltraire |
||
e·l penr’es gaug, c’om maior non sap gaire, |
||
mas pus es pres, nulhs homs no·l pot atraire |
||
28 |
ab bon saber mas cant del sovenir, |
|
Folquetz, e vos no semblatz fis amayre, |
||
cant del levar mandatz l’amans jauzir, |
||
que·l dec esser pus greu que mort de paire: |
||
32 |
mal razonatz, e pieitz saupes partir. |
|
|
||
Guiraut, vers es que sofre malanansa |
||
sel c’aten joy tro que·l pren ses duptansa, |
||
per c’al levar dec aver alegransa |
||
36 |
lo cavayers mays que cant l’ac colcat |
|
sidons ab si, et es mielh de semblansa |
||
c’ap lieys agues son plazer acabat |
||
que can si mes; et aves ses esmansa |
||
40 |
pres e cauzit, si c’om vo·n te per fat. |
|
|
||
Endreg d’amor razonatz gran erransa, |
||
Folquet, don par c’anc no·us tenc en balansa, |
||
car joys d’amors non a nulh’acabansa |
||
44 |
ni·s pot complir per ren mas per desgrat. |
|
Mas si·l vostre pec razonars s’avansa, |
||
dona non deu far mais aman paguat, |
||
car l’amans dec de colcar gran pezansa |
||
48 |
aver, si·l plac lo levar, per vertat. |
|
|
||
Per lo comte de Cumenge, qu’enansa |
||
fina valor, vuelh que sia jutjat, |
||
Guiraut, qu’el saup que fon lial amansa, |
||
52 |
mas paor ay que·l sia oblidat. |
|
|
||
Folquetz, no·m fay lo jutjamen doptansa, |
||
qu’ieu razoni ver e sera proat, |
||
que·l coms a de tot cant saup membransa, |
||
56 |
e non dira per ren mas la vertat. |
MPB]
Testo: Betti 1998 (XV). – Rialto 10.iv.2002.
Ms.: R 77v.
Edizione critica: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 176.
Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 253.
Metrica: a10’ a10’ a10’ b10 a10’ b10 a10’ b10 (Frank 57:4). Partimen composto da sei coblas doblas di otto versi e da due tornadas di quattro.
Nota: Come già per il partimen Guirautz, don’ap beutatz granda, Anglade parla di «realisme choquant [...] Le goût des troubadours pour le réalisme qui existait depuis l’origine (qu’on se rappelle Guillaume d’Aquitaine) reparaissait à la fin» (Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Paris 1905, p. 217 e nota). Lo stesso argomento era stato posto, intorno al 1186, dal Conte di Bretagna a Gaucelm Faidit in un curioso partimen bilingue (il conte utilizza la lingua d’oïl, Gaucelm la lingua d’oc), Jauseme, quel vos est semblan (BdT 178.1; cfr. Jean Mouzat, Les poèmes de Gaucelm Faidit, Paris 1965, p. 385); nei primi decenni del sec. XIII è ripreso da Gui d’Ussel in un partimen di appena quattro coblas con Rainaut VI d’Albusso, Segner Rainaut, vos qu·us faitz amoros (BdT 194.18a; cfr. Jean Audiau, Les poésies des quatre troubadours d’Ussel, Paris 1922, p. 64) e, più o meno nello stesso giro di anni, ben due coppie di trovatori discutono se l’amore sia più forte prima o dopo averne goduto i frutti. Si tratta dei jeux-partis BdT 366.10, Dalfi, sabriatz me vos, in cui Peirol chiede a Dalfin d’Alvernha se l’amante «am plus ab cor verai» la dama «quan lo ha fait ho denan» (cfr. ed. Stanley Aston, Peirol Troubadour of Auvergne, Cambridge 1953, pp. 145-147 e 184), e BdT 372.6a, «Segner Blacatz, pos d’amor», nel quale Peirol, rivolgendosi a Blacatz, pone la questione (vv. 5-7) «s’om a sidons porta [plus] fin’amanza / anz c’om la bais ni n’ai’autre plazer, / o pois, pos n’a tot zo qe·n vol aver» (cfr. ed. Erich Niestroy, Der Trobador Pistoleta, Halle 1914, p. 70). Il conte di Comminges, nominato giudice della disputa, è Bernardo VI, suocero di Enrico II di Rodez e privilegiato frequentatore della sua corte (Camille Chabaneau, «Cinq tensons de Guiraut Riquier», Revue des langues romanes, 32, 1888, pp. 109-127, a p. 122, e Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier, p. 176 e nota). Per la vicinanza tematica con l’altro partimen di Guiraut e Folquet, si può ipotizzare che il periodo di composizione sia lo stesso, e che, in particolare (per il riferimento al «senhor cuy agensa joy e solatz» dei versi di apertura), questo sia stato disputato proprio alla corte di Rodez durante il primo soggiorno ivi trascorso dal trovatore narbonese (c. 1265).
[