Rialto

154.2b = 248.43

 

Folquet de Lunel  ·  Guiraut Riquier

 

 

 

 

Guirautz, don’ap beutatz granda

tota sola jatz

en un lieg, e selh que·l platz

4

jatz n’en autre ses demanda

que l’us a l’autre no fay,

et amo·s de cor verai:

si·l cavaiers se leu ab lieys jazer,

8

o ilh ab luy, cal li deu mai plazer?

 

S’ieu laissava per pueg landa

semblaria fatz,

Folquetz, e soy m’acordatz,

12

pus entr’els amors s’abranda

e demans no si eschai,

c’al aiman deu plazer may

qu’elh an vas lieys, et ela que·l n’esper,

16

que s’ilh a luy vay ses s’amor querer.

 

En Guiraut, dretz es que blanda

la dona l’amatz

amicx; pero pus assatz

20

li deu plazer, s’Amor manda

la dona, que se·n a‹n› lay

o sos fis amans se jay;

car Amors pren en totas res poder,

24

non la·n deu hom blasmar si·l vay vezer.

 

Folquetz, fin’amors comanda

c’amans afinatz,

pus s’es a don’autreyatz,

28

li port tot onor sens ganda;

et yeu que conosc e say

que non tanh fassa qu’il play

ela, ni el non o deu pas voler,

32

ans seretz vos blasmatz del mantener.

 

En Guiraut, de temor branda

·l fis enamoratz,

que non auza far sos gratz

36

tant que s’an colcar arranda

de sidons; e s’ilh mal trai

per s’amor, s’ela s’en vay

al cavayer no fay so non-dever,

40

pus que conoys qu’ilh n’estay per temer.

 

Vostra razos es truanda,

Folquetz, car mandatz

temer l’aman, pus l’es datz

44

locx on sos jauzirs s’espanda;

sembla que del joy s’esmay,

e dizetz, de que·m desplay,

que·l dona·s va·n a luy per son dever:

48

vos et ilh duy devetz vergonh’aver.

 

Be[ls] senhers, c’a pretz veray,

de Canpendut, s’a luy play,

jutg’, en Guiraut, si deu melhor saber

52

al cavayer s’il vay sidons vezer.

 

Folquetz, son dig ne vuelh may

que d’autre, car bon dreg vay,

qu’el sap d’amors e d’als far son dever,

56

e sabra·n grat et honor conquerer.

 

 

 

Testo: Betti 1998 (VII). – Rialto 10.iv.2002.


Ms.: R 76r.

Edizione critica: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 111.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 234.

Metrica: a7’ b5 b7 a7’ c7 c7 d10 d10 (Frank 577:298). Partimen composto da sei coblas unissonas di otto versi e da due tornadas di quattro.

Nota: Il partimen, proposto a Guiraut da Folquet (probabilmente de Lunel), è incentrato su un tema amoroso di insolito realismo: la vicinanza con il partimen Guiraut, pus em ab senhor cuy agensa (BdT 154.2a), disputato con lo stesso partner, induce a fissarne l’epoca di composizione intorno al 1265, e comunque prima del 1269, anno in cui il poeta originario di Lunel (a pochi chilometri a nord-est di Montpellier) si trasferisce in Spagna. Giudice del partimen è il signore di Capendu, località languedociana ad est di Carcassonne: probabilmente si tratta di Guiraut de Capendu, potente vassallo dell’epoca che, nel 1270, prese parte alla crociata di Luigi IX con quindici cavalieri. Sua figlia Simone divenne nuora di Guilhem d’Anduze (Camille Chabaneau, «Cinq tensons de Guiraut Riquier», Revue des langues romanes, 32, 1888, pp. 109-127, a p. 125), il signore cui Guiraut Riquier dedicherà la canzone XII, Anc non aiguj nulh temps de far chanso (Guiraut Riquier, Las Cansos: Kritisches Test und Kommentar, a cura di Ulrich Mölk, Heidelberg 1962, p. 66, vv. 43-45).

[MPB]


BdT    Folquet de Lunel    Guiraut Riquier    Ed. Tavani