154.2b = 248.43 |
Folquet de Lunel · Guiraut Riquier
|
||
Guirautz, don’ap beutatz granda |
||
tota sola jatz |
||
en un lieg, e selh que·l platz |
||
4 |
jatz n’en autre ses demanda |
|
que l’us a l’autre no fay, |
||
et amo·s de cor verai: |
||
si·l cavaiers se leu ab lieys jazer, |
||
8 |
o ilh ab luy, cal li deu mai plazer? |
|
|
||
S’ieu laissava per pueg landa |
||
semblaria fatz, |
||
Folquetz, e soy m’acordatz, |
||
12 |
pus entr’els amors s’abranda |
|
e demans no si eschai, |
||
c’al aiman deu plazer may |
||
qu’elh an vas lieys, et ela que·l n’esper, |
||
16 |
que s’ilh a luy vay ses s’amor querer. |
|
|
||
En Guiraut, dretz es que blanda |
||
la dona l’amatz |
||
amicx; pero pus assatz |
||
20 |
li deu plazer, s’Amor manda |
|
la dona, que se·n a‹n› lay |
||
o sos fis amans se jay; |
||
car Amors pren en totas res poder, |
||
24 |
non la·n deu hom blasmar si·l vay vezer. |
|
|
||
Folquetz, fin’amors comanda |
||
c’amans afinatz, |
||
pus s’es a don’autreyatz, |
||
28 |
li port tot onor sens ganda; |
|
et yeu que conosc e say |
||
que non tanh fassa qu’il play |
||
ela, ni el non o deu pas voler, |
||
32 |
ans seretz vos blasmatz del mantener. |
|
|
||
En Guiraut, de temor branda |
||
·l fis enamoratz, |
||
que non auza far sos gratz |
||
36 |
tant que s’an colcar arranda |
|
de sidons; e s’ilh mal trai |
||
per s’amor, s’ela s’en vay |
||
al cavayer no fay so non-dever, |
||
40 |
pus que conoys qu’ilh n’estay per temer. |
|
|
||
Vostra razos es truanda, |
||
Folquetz, car mandatz |
||
temer l’aman, pus l’es datz |
||
44 |
locx on sos jauzirs s’espanda; |
|
sembla que del joy s’esmay, |
||
e dizetz, de que·m desplay, |
||
que·l dona·s va·n a luy per son dever: |
||
48 |
vos et ilh duy devetz vergonh’aver. |
|
|
||
Be[ls] senhers, c’a pretz veray, |
||
de Canpendut, s’a luy play, |
||
jutg’, en Guiraut, si deu melhor saber |
||
52 |
al cavayer s’il vay sidons vezer. |
|
|
||
Folquetz, son dig ne vuelh may |
||
que d’autre, car bon dreg vay, |
||
qu’el sap d’amors e d’als far son dever, |
||
56 |
e sabra·n grat et honor conquerer. |
Testo: Betti 1998 (VII). – Rialto 10.iv.2002.
Ms.: R 76r.
Edizione critica: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 111.
Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 234.
Metrica: a7’ b5 b7 a7’ c7 c7 d10 d10 (Frank 577:298). Partimen composto da sei coblas unissonas di otto versi e da due tornadas di quattro.
Nota: Il partimen, proposto a Guiraut da Folquet (probabilmente de Lunel), è incentrato su un tema amoroso di insolito realismo: la vicinanza con il partimen Guiraut, pus em ab senhor cuy agensa (BdT 154.2a), disputato con lo stesso partner, induce a fissarne l’epoca di composizione intorno al 1265, e comunque prima del 1269, anno in cui il poeta originario di Lunel (a pochi chilometri a nord-est di Montpellier) si trasferisce in Spagna. Giudice del partimen è il signore di Capendu, località languedociana ad est di Carcassonne: probabilmente si tratta di Guiraut de Capendu, potente vassallo dell’epoca che, nel 1270, prese parte alla crociata di Luigi IX con quindici cavalieri. Sua figlia Simone divenne nuora di Guilhem d’Anduze (Camille Chabaneau, «Cinq tensons de Guiraut Riquier», Revue des langues romanes, 32, 1888, pp. 109-127, a p. 125), il signore cui Guiraut Riquier dedicherà la canzone XII, Anc non aiguj nulh temps de far chanso (Guiraut Riquier, Las Cansos: Kritisches Test und Kommentar, a cura di Ulrich Mölk, Heidelberg 1962, p. 66, vv. 43-45).
[MPB]