Rialto

248.45

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo XXI [= 20°] vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXXXVI, en novembre.

 

Jamais non er hom en est mon grazitz

per ben trobar belhs digz e plazens sos

ni per esser de bon grat enveyos,

4

tant es le muns avengutz deschauzitz,

quar so que sol dar pretz, grat e lauzor

aug repenre per folhia maior,

e so qu’om sol repenre e blasmar,

8

vey mantener ez aug per tot lauzar.

 

De tolre vey los poderos arditz

e·ls vey volpilhs de condutz e de dos,

e de dir ver tardius e vergonhos,

12

e de mentir frontiers ez yssernitz,

e lialtat no servan ni amor,

ans ab enjan s’aziran entre lhor,

ez a merce no·s volon regardar

16

e son cobe d’aizina de peccar.

 

Ab tot ditz hom que·l mun[s] es corregitz

e pus que mais no fo es valoros,

e pareys be de conoyssensa blos

20

qui so pessa, e trop pus qui o ditz,

qu’anc el mon mais tant no foron trachor,

ni falsari sufert, que·l gran senhor

fan de gran tort, ab elh[s], bon dreg semblar,

24

ez es volgutz mais qui·n sap pus obrar.

 

Perparan dreg, es tortz tant enantiz,

que·l mons es ples de platz e de tensos,

qu’om sec apelhs, assizas volontos,

28

meten lo sieu tro n’es empaubrezitz;

e caritatz no troba valedor,

don vey camjar totz jorns mal per peior,

e pot quascus en si meteys trobar

32

que vertatz es, si so sap cossirar.

Ab aquelh mal qu’es dels autres razitz

ez ab erguelh, em tug contrarïos

a tot dever, qu’entre mil non a dos

36

que·s conoscan, car bos sens no·ns es guitz

ni temem mort ni pena ni dolor

ni vergonha, ez auiatz gran folhor:

qu’apres la mort mandam so acabar

40

per nos, que viu no sabem comensar.

 

E tuch avem los mandaments auzitz

que nos a faitz Dieus, qu’es totz poderos

e totz savis, drechuriers e totz bos,

44

ples de merce; mas pauc n’es obezitz

e sol qu’aman, luy honran ab temor,

e l’us l’autre visquessem ses rancor,

fazen lo ben que pogram, ses mal far,

48

crey certamen qu’elh nos volgra salvar.

 

Sanctz paires Dieus, sanctz filhs, sanctz esperitz,

qu’etz caritatz, misericordïos,

e tot quant es, es nïens senes vos,

52

Senher, tot so de que vos etz servitz

nos faitz obrar a la vostra honor,

e de tot l’als, per la vostra doussor,

faitz nos partir e·ns o faitz azirar,

56

e·ns datz guida que ·ns sapcha dreg guidar.

 

De far l’obra son trop li dictador

de drechura e pauc li fazedor:

l’un trop escur e li autre pro clar,

60

mas tant sofre Dieus que·ns deu temor far.

 

Anc pus perdei l’onrat rey plen d’onor

de Castella n’Anfos, non ayc senhor

que·m conogues, ni·m saubes tant honrar,

64

que me ·n pogues de vergonha sessar.

 

Greu me sera si ·m coven ablasmar

un senhor mieu que solia lauzar.

 

 

 

Testo: Longobardi (con modifiche) 1982-83 (XX). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 303v, R 108v.

Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 127.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76,vol. IV (1853), p. 70 (XLV).

Metrica: a10 b10 b10a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:25). Cinque coblas unissonans di otto decasillabi e tre tornadas. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 256.

Melodia (R): Gennrich, n. 214; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 78; Fernández de la Cuesta, p. 645.

Ed. 1982-83: 14  mas, 40 saber, 44 merces, 61 amor.

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers