Rialto

248.52

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo XVII [= 16°] vers d’en Gr. Riquier, fach en l’an MCCLXXXIIII, el mes de martz.

 

Lo mons par enchantatz,

quar voutz ez enchantatz

es, e pres de chazer,

que tant vey dechazer

5

los faitz adordenatz

e·ls desazordenatz

enantir ses dever,

que tortz es amparatz

e dreitz desamparatz,

10

qu’om no· y cura dever.

 

Per que n’a desplazer

Dieus, que volc per plazer

cristïas enantir,

qu’er vol desenantir;

15

e par quar per aver,

don devem dol aver,

nos propcham de perir,

tant q’us non a poder

que razos l’apoder

20

quan degram resperir.

 

Qu’om degra faitz chauzir

ses son par deschauzir,

on dreitz ren no perdes,

25

e d’als que s’esperdes

don tortz pogues issir;

mas dels bes desissir

non es hom leu cofes

ni las, quant que s’azir,

ni temors de sazir

30

no·l fa leu ver cofes.

 

Qui dels mals se gardes

e·ls bes ben esgardes

grans, que Dieus nos a faitz,

35

don nos troba desfaitz,

clergues, nobles de pes

de ginols e de pes,

se·n fora quecx retraitz,

per que quant nos clames,

Dieus de nos no·s clames
40

ab terribles retraitz.

 

E quascus fora saitz

de Dieu, per bos assaitz,

a luy deutes pagatz

don elh fora pagatz;

45

e quar le bes es traitz

de nos, Dieus s’es estraitz

d’amar, no·s prenden patz,

qu’avem sos comans fraitz,

e quar nos troba fraitz

50

ans, relinquitz ses patz.

 

D’emperis es empaitz,

de regnes, de dugatz

Dieus, el mun, per forfaitz,

mas nos a tal forfaitz,

55

qu’a vos sals nos dugatz.

 

Lo coms s’es esforsatz

d’Astarac ab mals traitz

de pretz, don l’es atraitz

laus de grat non forsatz.

 

60

Coms de Rodes, bos plaiz

es per vos melhuiratz.

 

 

 

Testo: Longobardi (con modifiche) 1982-83 (XVI). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 301v, R 108r.

Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 108.

Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 60 (XL).

Metrica: a6 a6 b6 b6 a6 a6 b6 a6 a6 b6 (Frank 134:1). Cinque coblas capcaudadas e tre tornadas. Contestabile la definizione di singulars, data la permanenza di una rima da una cobla all’altra. L’ultima rima è identica alla prima. Unicum. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 251-252 e p. 256, scheda.

Melodia (R): Gennrich, n. 217; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 73; Fernández de la Cuesta, p. 651.

Ed. 1982-1983: Rubrica: MCCLXXXIII, 13 cristias.

Note: Notazione musicale della prima strofa in R. –  Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux-Paris, 1905, pp. 182-183 : «D’ailleurs, de 1280 à 1285, il n’avait pas constamment séjourné à Rodez. Il avait continué, malgré sa répugnance souvent exprimée, à suivre les cours du Midi; et on le trouve pendant cet intervalle chez le comte d’Astarac et à Narbonne» – Coppie di rime equivoche, e. contraffatte, derivative. Rime: I: -atz, -er; II: -er, -ir; III: -ir, -es; IV: -es, -aitz; V: -aitz, -atz.

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers