248.62 |
Guiraut Riquier
|
||
Lo XIIII [= 13°]vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXXXIII, en novembre. |
||
|
||
Per proar si pro privatz |
||
m’es mos sabers mentaugutz, |
||
vuelh valen vers far viatz |
||
obratz d’obra, don ja brutz |
||
5 |
no crey que·n cresca cabals, |
|
don dans m’a dat desconort, |
||
tant vey trobar trist a tort. |
||
|
||
Trop tart er trobars trobatz, |
||
que·l mons de mundar mogutz, |
||
10 |
gaire gays guide, don gratz |
|
lans son don lauzan a lutz; |
||
quar faitz vol qu’om fassa fals |
||
e·ls bos e·ls bes bayssa fort, |
||
tant que·l mielhs e·l mays son mort. |
||
|
||
15 |
Mal m’es quar mals es montatz |
|
e bes bayssan abatutz, |
||
volven ver en vanitatz, |
||
escassan bes quays cazutz; |
||
qu’enguans d’enguanar engals |
||
20 |
a sols sotzmes a sa sort |
|
lo mon lag, luenh de bon port. |
||
|
||
Larcs es le laitz, eslayssatz, |
||
non braus, abrivatz, batutz |
||
camis croys, on corr cochatz |
||
25 |
totz lo mons tortz, entendutz |
|
en far vils faitz yfernals, |
||
don l’aduch en desacort |
||
sos senhers ses san conort. |
||
|
||
Si sens de saber sazatz |
||
30 |
agues guaire guitz avutz, |
|
Dieus, a dar dos adonatz, |
||
bos, benestans, bels saubutz, |
||
nos pascr’ab patz, passatz sals; |
||
mas notz non lo nos, que·ns mort |
||
35 |
e·ns ro ros, ras del bon ort. |
|
|
||
Reys ricx regnans los reyals, |
||
faitz nos far fach de deport |
||
final, qu’a fin fis nos port. |
||
|
||
Filhs e fraires an fach tort |
||
40 |
per pro: ses pro planc mot fort. |
|
|
||
Per pretz planc mon Belh Deport. |
Testo: Longobardi 1982-83 (XIII). – Rialto 16.xii.2002.
Mss.: C 300v, R 107v.
Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 90.
Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 53 (XXXVI); Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona, 1972, p. 248.
Metrica: a7 b7 a7 b7 c7 d7 d7 (Frank 418:2). Cinque coblas unissonans di sette settenari e tre tornadas. Capfinidas secondo tautogramma, cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a pp. 249 e 252; p. 255.
Melodia (R): Gennrich, n. 225; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 69; Fernández de la Cuesta, p. 667.
Note: Versi a struttura tautogrammatica. L’ultimo tautogramma si riallaccia alle ripetizioni di suono del primo verso. Figure solidali: paronomasia, equivoco. – Allusione a fatti storici: 39-40 Filhs e fraires: la cospirazione ordita da Aimerico (V per Anglade, IV per Bossy), figlio di Amalrico IV, per sottrarre Narbona all’influenza francese, denunziata dal fratello, aveva portato il primo in prigione (1282-1284). La scarcerazione è celebrata nel vers XVIII (Cfr. Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux-Paris, 1905, pp. 186-187. Per Michel André Bossy («Cours méditerranéens et politique d’empire dans le chansonnier de Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 42, 1996, 67-78) «l’allusion vise la Castille en même temps que Narbonne: Alphonse X a été trahi non seulement par ses frères Frédéric et Henri… mais encore par son fils Sanche» (pp. 73-74). – Senhal: 41 pianto sul Belh Deport terreno, punto di trapasso per la svolta a lo divino della donna idealizzata (cfr. vers XV, XIX, XXIII e XXV).
[ML]