Rialto

248.62

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo XIIII [= 13°]vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXXXIII, en novembre.

 

Per proar si pro privatz

m’es mos sabers mentaugutz,

vuelh valen vers far viatz

obratz d’obra, don ja brutz

5

no crey que·n cresca cabals,

don dans m’a dat desconort,

tant vey trobar trist a tort.

 

Trop tart er trobars trobatz,

que·l mons de mundar mogutz,

10

gaire gays guide, don gratz

lans son don lauzan a lutz;

quar faitz vol qu’om fassa fals

e·ls bos e·ls bes bayssa fort,

tant que·l mielhs e·l mays son mort.

 

15

Mal m’es quar mals es montatz

e bes bayssan abatutz,

volven ver en vanitatz,

escassan bes quays cazutz;

qu’enguans d’enguanar engals

20

a sols sotzmes a sa sort

lo mon lag, luenh de bon port.

 

Larcs es le laitz, eslayssatz,

non braus, abrivatz, batutz

camis croys, on corr cochatz

25

totz lo mons tortz, entendutz

en far vils faitz yfernals,

don l’aduch en desacort

sos senhers ses san conort.

 

Si sens de saber sazatz

30

agues guaire guitz avutz,

Dieus, a dar dos adonatz,

bos, benestans, bels saubutz,

nos pascr’ab patz, passatz sals;

mas notz non lo nos, que·ns mort

35

e·ns ro ros, ras del bon ort.

 

Reys ricx regnans los reyals,

faitz nos far fach de deport

final, qu’a fin fis nos port.

 

Filhs e fraires an fach tort

40

per pro: ses pro planc mot fort.

 

Per pretz planc mon Belh Deport.

 

 

 

Testo: Longobardi 1982-83 (XIII). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 300v, R 107v.

Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 90.

Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 53 (XXXVI); Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona, 1972, p. 248.

Metrica: a7 b7 a7 b7 c7 d7 d7 (Frank 418:2). Cinque coblas unissonans di sette settenari e tre tornadas. Capfinidas secondo tautogramma, cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a pp. 249 e 252; p. 255.

Melodia (R): Gennrich, n. 225; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 69; Fernández de la Cuesta, p. 667.

Note: Versi a struttura tautogrammatica. L’ultimo tautogramma si riallaccia alle ripetizioni di suono del primo verso. Figure solidali: paronomasia, equivoco. – Allusione a fatti storici: 39-40 Filhs e fraires: la cospirazione ordita da Aimerico (V per Anglade, IV per Bossy), figlio di Amalrico IV, per sottrarre Narbona all’influenza francese, denunziata dal fratello, aveva portato il primo in prigione (1282-1284). La scarcerazione è celebrata nel vers XVIII (Cfr. Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux-Paris, 1905, pp. 186-187. Per Michel André Bossy («Cours méditerranéens et politique d’empire dans le chansonnier de Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 42, 1996, 67-78) «l’allusion vise la Castille en même temps que Narbonne: Alphonse X a été trahi non seulement par ses frères Frédéric et Henri… mais encore par son fils Sanche» (pp. 73-74).Senhal: 41 pianto sul Belh Deport terreno, punto di trapasso per la svolta a lo divino della donna idealizzata (cfr. vers XV, XIX, XXIII e XXV).

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers