248.68 |
Guiraut Riquier
|
||
Lo X vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCXXVI, en setembre. |
||
|
||
Qui·m disses, non a dos ans, |
||
que·l laus me fos desgrazitz |
||
del rey n’Anfos, de pretz guitz, |
||
mot me fora greus afans; |
||
5 |
qu’er es tant vil tengutz sa |
|
e blasmatz, que sol parlar |
||
non aus de luy ad honor, |
||
don ai al cor tal dolor, |
||
qu’ab pauc chant non desampar. |
||
|
||
10 |
A moutz homes l’aug blasmar |
|
que li foran valedor, |
||
si guerra l’agues sabor |
||
tant quon a cor de donar. |
||
Mas ieu, las, suy en esmay, |
||
15 |
qu’om me sol lauzar mos chans |
|
per elh que m’es abelhitz |
||
tant, qu’ieu serai sebelhitz, |
||
ans que dreg alhors los lans. |
||
|
||
Mala veyra sos efans, |
||
20 |
si·l pus de la gent ver ditz |
|
que vius n’er despostaditz! |
||
E Dieus don me mort enans, |
||
quar ja gran joy non aurai |
||
tro per ver auia comtar |
||
25 |
que·l sieu enemic maior |
|
aian ab luy tal amor, |
||
que d’elhs no·l calha gardar. |
||
|
||
Ab dreg a volgut renhar |
||
ez ab pretz ez ab valor, |
||
30 |
creyssen de terr’ab lauzor |
|
le reys n’Anfos, que Dieus gar; |
||
ez aras deu mielhs e may |
||
voler dreg e patz dos tans, |
||
sol que non si’escarnitz, |
||
35 |
per que de Dieu si’aizitz, |
|
e sos pretz no·s desenans. |
||
|
||
Mos ditz sera pro bastans, |
||
sol que per luy si’auzitz; |
||
qu’ieu parli tot esferzitz |
||
40 |
e si m’enten non l’er dans. |
|
Pero aitant li diray |
||
que reys deu amicx amar, |
||
mas de l’als dir ai temor: |
||
elh chauzisca son melhor, |
||
45 |
per son dreg dever a far. |
|
|
||
Jamais no m’esforsarai |
||
del rey castellan lauzar, |
||
ni d’autre, si en error |
||
ven sos pretz, qu’a deshonor |
||
50 |
me pogues ab dan tornar. |
|
|
||
No suy astrucx de senhor |
||
que·m vuelha de cor amar. |
Testo: Longobardi 1982-83 (X). – Rialto 16.xii.2002.
Mss.: C 299r, R 107r.
Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 75.
Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 46 (XXXI); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona 1975, p. 1621.
Metrica: a7 b7 b7 a7 c7 d7 e7 e7 d7 (Frank 652:1). Cinque coblas alterne capcaudadas di nove settenari e due tornadas. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 255.
Melodia (R): Gennrich, n. 230; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 63; Fernández de la Cuesta, p. 677.
Nota: Allusione alla usurpazione dei diritti di successione spettanti ai figli del primogenito di Alfonso X, Ferdinando de la Cerda (morto nell’agosto 1275), ad opera del figlio minore, Don Sancho (cfr. vers XIII).
[ML]