Rialto

248.68

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo X vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCXXVI, en setembre.

 

Qui·m disses, non a dos ans,

que·l laus me fos desgrazitz

del rey n’Anfos, de pretz guitz,

mot me fora greus afans;

5

qu’er es tant vil tengutz sa

e blasmatz, que sol parlar

non aus de luy ad honor,

don ai al cor tal dolor,

qu’ab pauc chant non desampar.

 

10

A moutz homes l’aug blasmar

que li foran valedor,

si guerra l’agues sabor

tant quon a cor de donar.

Mas ieu, las, suy en esmay,

15

qu’om me sol lauzar mos chans

per elh que m’es abelhitz

tant, qu’ieu serai sebelhitz,

ans que dreg alhors los lans.

 

Mala veyra sos efans,

20

si·l pus de la gent ver ditz

que vius n’er despostaditz!

E Dieus don me mort enans,

quar ja gran joy non aurai

tro per ver auia comtar

25

que·l sieu enemic maior

aian ab luy tal amor,

que d’elhs no·l calha gardar.

 

Ab dreg a volgut renhar

ez ab pretz ez ab valor,

30

creyssen de terr’ab lauzor

le reys n’Anfos, que Dieus gar;

ez aras deu mielhs e may

voler dreg e patz dos tans,

sol que non si’escarnitz,

35

per que de Dieu si’aizitz,

e sos pretz no·s desenans.

 

Mos ditz sera pro bastans,

sol que per luy si’auzitz;

qu’ieu parli tot esferzitz

40

e si m’enten non l’er dans.

Pero aitant li diray

que reys deu amicx amar,

mas de l’als dir ai temor:

elh chauzisca son melhor,

45

per son dreg dever a far.

 

Jamais no m’esforsarai

del rey castellan lauzar,

ni d’autre, si en error

ven sos pretz, qu’a deshonor

50

me pogues ab dan tornar.

 

No suy astrucx de senhor

que·m vuelha de cor amar.

 

 

 

Testo: Longobardi 1982-83 (X). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 299r, R 107r.

Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 75.

Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 46 (XXXI); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona 1975, p. 1621.

Metrica: a7 b7 b7 a7 c7 d7 e7 e7 d7 (Frank 652:1). Cinque coblas alterne capcaudadas di nove settenari e due tornadas. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 255.

Melodia (R): Gennrich, n. 230; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 63; Fernández de la Cuesta, p. 677.

Nota: Allusione alla usurpazione dei diritti di successione spettanti ai figli del primogenito di Alfonso X, Ferdinando de la Cerda (morto nell’agosto 1275), ad opera del figlio minore, Don Sancho (cfr. vers XIII).

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers