Rialto

248.76 = 140.2 = 18.1

 

Guiraut Riquier  ·  Enric de Rodez  ·  Peire Pelet, senher d’Alest

 

 

 

 

Senhe n’Enric, us reys un ric avar [Guiraut]
forsa de dos far e de messio,
aitan can vieu grevian tota sazo;
et un autre que sap pretz guazanhar
5 destrenh que res no fassa c’a pretz tanha,
tenen lo sieu; et autre que s’es totz
datz a servir sel que fo mes en crotz
forsa c’al mon servisca e remanha.
Cascus d’aquest vieu contra son plazer.
10 Vos e·l senher d’Alest digatz lo ver:
lo cal tratz pieitz? Mas hom lur dan non planha.
 
Guiraut Riquier, pieitz tratz, segon que·m par, [Enric]
selh c’a en Dieu tota s’entensio
si contra ley fay ren que ja perdo
15 per negun temps mais non cuja trobar.
Que s’il prezatz, forssatz, de pretz s’estranha,
de son senhor s’albira qu’es la votz,
per que·l blasme non preza una notz.
E de l’avar es semblans que·s refranha
20 el ben que fay, forsatz, de son aver.
E mos fraire puesca·n dir son voler,
que sel qu’ieu dic mais d’afans l’acompanha.
 
Guiraut, pietz tray, so·m sembla, selh que dar [Peire]
non pot del sieu e·l coven a maizo
25 son gran aver gardar ab cor felo
e non auza res c’a pretz tanha far.
Aital vida crey que pus lo guavanha
que no fay sel que dizetz que s’es rotz
de servir Dieu, car segon carn es glotz
30 totz homs, car Dieus nos fes d’aital limanha.
E·l ricx malvatz a calque bon saber,
car lauzengier li dizon que valer
sap entre·ls pros, qu’en aquel laus se banha.
 
Senher, mal trai hom forsatz de peccar [Guiraut]
35 car soven n’a s’arma contrictio,
pero soven fay que sap al cor bo;
mas sos maltraitz no·s fay a comparar
ab sel del croy, que·l par que·l cor li franha
can met lo seu, don la forsa l’escotz
40 c’als pus paubres cuja venir desotz,
e dezira mort o Dieus que·l contranha.
E·l valens pot son afan sostener
c’om sap qu’el fes entrauzit son dever.
E·l dons d’Alest cujatz c’al peytz s’afranha.
 
45 Guiraut, per ren no·m podetz far cujar [Enric]
que calque gaug l’avars els dos no·s do
can au dire que hom lo ten per pro.
E·l pros deu si de s’ira refrenar
car es forsatz e cor non cre·l sofranha.
50 E·l datz a Dieu volria en un potz
esser negatz, car pus enflatz que botz
e pieitz vieu que·ls Serrazis d’Espanha;
car nulhs conortz no·l dona bon esper
de selh de Dieu forsatz, c’a nonchaler
55 met si meteys e plazer non guazanha.
 
Guiraut Riquier, mielhs se deu conortar [Peire]
sel que donan lo sieu cuja resso
aver, si tot non dona per razo
c’az el plassa; que·l don lo fan lauzar
60 a selhs que son de Frans’e d’Alamanha,
que non sabon son cor. E si greus motz
lo datz a Dieu ditz contra Luy, la dotz,
pensa trobar la merce qu’em la fanha
esta forsatz. E·l pros pert son poder,
65 c’om lo forsa de far son nondever,
per que tratz pieytz c’Artus, selh de Bretanha.
 
Senher, l’avars en totz vils faitz se banha [Guiraut]
per ajustar aver, don es tan glotz
que·n desconoys Dieu e sos amix totz;
70 doncx lo forsa del dar que·l cor li franha.
Pero·l forsatz de Dieu ten bon esper
e·l pros destretz conort! E diga·n ver
l’onrables coms d’Astarac, si co·l tanha.
 
Guiraut Riquier, mens a en que·s refranha [Enric]
75 sel c’ofen Dieus albiran qu’en la crotz
fo mes per nos: de joy es al desotz,
car dols de cors e d’arma l’acompanha;
e l’autri duy an de cors desplazer,
ses pus. E·l coms puesca·n dir son dever:
80 lo qual d’aquels tres a mielhs de que·s planha?
 
Guiraut, pieitz tratz lo pros qu’ins en la fanha [Peire]
tomba son pretz – don au tot jorn la votz
c’om no·l preza lo valen d’una notz –
que·l ricx malvatz, car alcun laus guazanha
85 per los londas; e l’autre a plazer,
segon la carn, peccan en son voler.
E diga·l coms cal vid’es pus estranha.

 

 

 

Testo: Guida 1983. – Rialto 10.ix.2002.


Ms.: R 77r.

Edizione critica: Saverio Guida, Jocs poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena, 1983, p. 180.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, Guiraut Riquier, in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, IV, Berlin 1853, pp. 248-250.

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ d10 d10 c10’ e10 e10 c10’ (Frank 636:1). Sei strofe unisonanti di undici versi più tre tornadas di sette versi.

Nota: Secondo Jospeh Anglade (Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Paris 1905, p. 178-181) il torneyamen si sarebbe svolto intorno al 1280-81: esso sarebbe «d’avant 1282, date de la mort de Pierre Pelet, seigneur d’Alais» e posteriore sia al 1274, «le comte [de Rodez] n’y étant plus qualifié de coms joves», sia al 1279, suggerito come anno del ritorno di Guiraut Riquier dalla Castiglia. Ma i presupposti da cui parte tale tentativo di datazione si rivelano incerti e mal fondati, primo perché, in realtà, Peire Pelet non morì nel 1282, come credeva l’Anglade, bensì nel 1303, e secondo perché Enrico II appare, nelle cobbole a lui rivolte, investito semplicemente del titolo di «senher» – ben diverso da quello di «conte» – che pertanto non esclude affatto la possibilità di uno svolgimento della discussione prima del 1274. L’esame delle vicende a noi note della vita dei tenzonanti (su cui si veda l’Introduzione al mio sopra citato libro) e delle proposizioni da loro scambiate non consente, d’altronde, di trovare a rimpiazzo sicuri punti d’appoggio per ancorare nel tempo, entro limiti ristretti, il testo pervenuto; l’unico elemento passibile d’essere sfruttato ai fini di una sia pur approssimativa definizione dell’epoca in cui si tenne il torneyamen è costituito dal riferimento all’onrable comte d’Astarac, concordemente invocato (vv. 73, 79, 87) come giudice della disputa dai tre contendenti. Bernardo IV d’Astarac (1249-1291) risulta chiamato a pronunziarsi sulla querelle poetica primariamente da Guiraut Riquier e l’invito è poi ripreso di buon grado e portato avanti dai suoi interlocutori. Ora, poiché gli altri componimenti più o meno direttamente indirizzati al conte d’Astarac dal trovatore di Narbona appartengono tutti agli anni 1281-1284, sembra ragionevole supporre che l’idea di coinvolgere nel torneyamen Bernardo IV come giudice sia venuta a Guiraut Riquier nello stesso torno di tempo, allorché egli cercava in tutti i modi di ingraziarsi il munifico signore nella speranza di ricevere da lui adeguate ricompense ed elargizioni.

[SG]


Premessa

BdT    Guiraut Riquier    Enric de Rodez    Peire Pelet, senher d’Alest