Rialto

248.77 =272.1 = 403.1 =319.7a

 

Guiraut Riquier  ·  Jordan  ·  Raimon Izarn  ·  Paulet de Marseilla

 

 

 

 

Senh’en Jorda, sie·us manda Livernos

[Guiraut]

a si venir e Lautresc en un dia

sol per vezer, a cal atendretz vos?

E que sapchan d’ambas partz vostra via.

5

Et a·n R[aymon] Yzarn en eyssa guia

na Marqueza e na Sayssa la pros;

et a·n Paulet lo valen rey n’Anfos

e sel que ten Polha en sa baylia

per cor de dar; [e] quecx prena la tria.

 

10

Anc no·m partic dejusta Livernos,

[Jordan]

Guiraut Riquier, ans lo vey on que sia,

per que·m tenrai drech a Lautrec cochos

per vezer lieys, on joy ab pretz se lia;

que vuelh vezer, car, si tost no vezia

15

son gentil cors e sas plazens faissos,

no·m tenria per adreg amoros,

car ab bels ditz lia gent e deslia

et ensenha, qui ja res no sabia.

 

Guiraut Riquier, anc Guiraudet lo Ros

[R. Izarn]

20

no fon destretz per sidons en tal guia

coma yeu soy per la genser c’anc fos,

e res no·n sap, si non s’o conoisia;

e Marqueza, si vezer la podia

salvan s’onor, veyria volontos;

25

que na Saisa, si tot s’a bel respos

ni·s parla gen, no·m play tant ni·m plairia

com Marqueza, qu’es ses par de cundia.

 

Guiraut Riquier, ges no soy cossiros

[Paulet]

de penre tost en aquesta partia;

30

e vuelh vezer l’onrat rey cabalos

de Polha, que met jos falsa clersia,

c’auzit ai dir qu’el val ses maystria;

c’autra vetz ay vist selh que bon’anc fos,

lo valen rey a cuy s’apen Leos.

35

Et autra vetz partetz me joc que sia

de fag d’amors, non jes de joglaria.

 

Senh’en Jordan, pres avetz a ma guia,

[Guiraut]

pero R[aimon] Yzarn ditz ad estros

aquo que ditz; e si es amoros

40

si co yeu soi, en Pauletz, greu no·l sia

s’ieu l’ay partitz joc que per mi volria.

 

 

 

Testo: Betti 1998 (VI). – Rialto 10.iv.2002.


Ms.: R 76r.

Edizioni critiche: Émile Levy, «Le troubadour Paulet de Marseille», Revue des langues romanes, 21, 1882, pp. 261-289, a p. 284; Isabel de Riquer, «Las poesías del trovador Paulet de Marselha», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 38, 1979-1982, pp. 133-205, a p. 178; Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 103.

Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 233; Vincenzo de Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, p. 188 (coblas I e IV); Carlos Alvar, La poesía trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, p. 170 (coblas I e IV); Isabel de Riquer, «Sobre un tornejamen provenzal (BdT 319.7a)», Anuario de Filología, 9, 1983, p. 335; ead., Paulet de Marselha: un provençal a la cort del Reis d’Aragó, Barcelona 1996 (La flor inversa, 2), p. 113

Metrica: a10 b10’ a10 b10’ b10’ a10 a10 b10’ b10’ (Frank 297:4). Torneyamen composto da quattro coblas unissonans di nove versi e da una tornada di cinque.

Note: Databile c. 1264 (comunque ante 1266, anno in cui Jourdan parte per l’Italia al seguito di Carlo d’Angiò), questo testo rappresenta il primo dei due casi di discussione a quattro voci che ci sono giunti (l’altro è il torneyamen De so don yeu soy doptos [BdT 226.1 = 248.25 = 140.1a = 296.1], n. 6 dell’ed. di Saverio Guida, «Jocs» poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena 1983 [Subsidia al Corpus des Troubadours, 8], p. 207, proposto da Guilhem de Mur). – Il tema principale, individualizzato per ogni partecipante, è di scegliere da chi andare: la forma particolare di questo torneo (una sola cobla riservata ad ognuno dei partecipanti, più una tornada conclusiva dello sfidante Guiraut Riquier), unito alla proposta iniziale, già formulata in modo da non prevedere un dialogo tra i vari personaggi, lo rende molto simile ad uno scambio di coblas a quattro. – Il primo personaggio chiamato in causa è Jordan IV, signore dell’Isle-Jourdain (1240-88), presso il quale Guiraut risiedeva nel 1264: con buona probabilità, è nella sua corte che si svolge il dibattito; il secondo è Raimon Izarn, signore di Launac e cugino germano di Jordan IV; l’ultimo è Paulet de Marseilla di cui, oltre alla tenso in esame, ci sono giunti altri otto testi. 

[MPB]


BdT    Guiraut Riquier    Jordan    Raimon Izarn    Paulet de Marselha