248.79 |
Guiraut Riquier
|
||
Lo XIII [= 12°] vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXXX, en decembre. |
||
|
||
S’ieu ja trobat non agues, |
||
tantas de bonas razos |
||
auch en cort del rey n’Anfos, |
||
qu’er saubra trobar, so·m pes. |
||
5 |
Donc, pus sabers me n’es guitz, |
|
si tot chans non es grazitz |
||
ni socors non ai d’amor, |
||
al bon rey tanh tan d’onor |
||
que dey, si puesc, bon vers far. |
||
|
||
10 |
El bon rey a tans de bes, |
|
que grazitz es sos ressos |
||
e·l laus tan grans e tan bos, |
||
que·l mielhs del mon l’a perpres; |
||
quar tant l’es pretz abelhitz, |
||
15 |
que saber e faitz e ditz |
|
e cor e sen e ricor |
||
a tot donat a valor, |
||
e si vers es, assatz par. |
||
|
||
Qu’er aug qu’elh e·l rey frances, |
||
20 |
don cuiav’esser tensos, |
|
veyrem acordar amdos; |
||
que·l princeps, que senhers es |
||
dels Proensals, n’es auzitz, |
||
e crey que n’er obezitz; |
||
25 |
quar dreytz e patz l’an sabor, |
|
e par qu’ab Nostre Senhor, |
||
o pot tot leu endressar. |
||
|
||
Plazer deu al rey engles |
||
lurs acortz, quar sospeyssos |
||
30 |
non l’an, e plagra·m que·y fos |
|
elh e·l reys aragones, |
||
qu’ab valor s’es enantitz; |
||
q’usquecx deu esser aizitz |
||
de voler l’acort de lhor, |
||
35 |
e·l reys n’Anfos per vigor |
|
poira·n Granada levar. |
||
|
||
Be·m play quar l’onratz marques |
||
de Monferrat cabalos, |
||
al rey fa prezent joyos; |
||
40 |
mas ans, de luy tal lo pres, |
|
que·s n’es d’onor enantitz |
||
e de poder afortitz; |
||
don devon aver temor |
||
sey enemic qu’ab dolor |
||
45 |
los fassa breument estar. |
|
|
||
Tug aquist fag me son guitz |
||
d’est vers far, tant vey aizitz |
||
cristïas del salvador |
||
servir, sol van per s’amor |
||
50 |
la sancta terra cobrar. |
|
|
||
Bos reys n’Anfos, mout auzitz |
||
es vostres laus, mas cumplitz |
||
no fon per lunh lauzador, |
||
ans, prendon tug mais d’onor |
||
55 |
que vos el vostre lauzar. |
|
|
Testo: Longobardi (con modifiche) 1982-83 (XII). – Rialto 16.xii.2002.
Mss.: C 300r, R 107r.
Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 85.
Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 50 (XXXIV); Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma, 1931, vol. II, p. 283.
Metrica: a10 b10 b10 a10 c5 c5 c1 d7 d7 (Frank 589:12). Cinque coblas unissonans (capfinidas str. I-II bon-bon), di nove settenari e due tornadas. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 255.
Melodia (R): Gennrich, n. 234; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 39; Fernández de la Cuesta, p. 685.
Ed. 1982-83: 48 cristias.
Note: Omissione concorde del XII vers. – Nel vers si allude all’accordo finale che regolò, il 26 novembre 1280, il problema dell’usurpazione di Sancho, dopo la morte del primogenito di Alfonso X, ai danni dei figli di Ferdinando de la Cerda. Alfonso aveva finito per avallare il fatto compiuto. Il re di Francia, Filippo l’Ardito, fratello della madre, prese le parti dei nipoti, ma vi sono nominati anche tutti gli altri reali interessati all’esito dell’accordo. Alla politica matrimoniale tra i rampolli della casa di Alfonso X e del marchese di Monferrato si fa allusione ai vv. 39-40 (Cfr. Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux-Paris, 1905, pp. 165-167 e Michel André Bossy, «Cours méditerranéens et politique d’empire dans le chansonnier de Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 42, 1996, 67-78, alle pp. 70-72).
[ML]