173.1a |
Gausbert de Poicibot
|
||
Era, quan l’ivernz nos laissa | ||
e par la fuoill’en la vaissa, | ||
e ill auzellet chanton, c’uns non s’en laissa, | ||
fas sirventes ses biaissa, | ||
5 | mas uns malastrucs m’afaissa | |
quar ab joves no·s ten (Dieus li don aissa!): | ||
mais pretz una vieilla saissa | ||
que non a ni carn ni craissa. | ||
Mal ai’er el os e daval la madaissa! | ||
10 | Que la genta, covinenta, on bos pretz s’eslaissa, | |
fina, franca, fresca, blanca, don jois no·s biaissa, | ||
mais la vuoill, si gen m’acuoill ni josta se m’acaissa, | ||
que la rota que·m des tota Limoges e Aissa. | ||
Per Crist, fort mal s’aconseilla | ||
15 | drutz qu’ab vieilla s’apareilla: | |
assatz ve menz que selh que no·s reveilla; | ||
son drap nou camja per peilla | ||
e son caval per oveilla | ||
e laissa vin e beu aiga de seilla. | ||
20 | Qu’eu fatz de lor ma correilla | |
e tenc m’o a meraveilla | ||
de la color que·s fan blanca e vermeilla | ||
ab l’englut d’un ou batut, que·s met viron l’aureilla, | ||
del blanquet, que puois si met et essug’e soleilla, | ||
25 | del tifingon, del mentiron, entro sobre l’aisseilla. | |
Puissas par, apres pissar, c’adescz veingna de vieilla. | ||
Ai las, tan mal s’i barata | ||
drutz qu’ab vieilla s’acoata! | ||
Eu no l’en planc, que sel s’ausi e·s mata. | ||
30 | Que vieill’es de mal escata | |
e drutz que lonc si s’aplata | ||
el eis si·l coill lo ram ab c’om lo bata. | ||
Quar, se·s viest jen ni s’afaita, | ||
ni·l drap son nou d’escarlata, | ||
35 | dejos non a nien mas la pel legata. | |
Mais vuoill dar e baratar, entro a la sabata, | ||
per la bella sotz gonella, que no·s desbarata, | ||
ni aver tot lo poder del rei de Damiata; | ||
qu’eu ja don per sec talon jenoill grais, cueissa plata. | ||
40 | Ben a de sen gran sofracha | |
drutz que de vieilla s’enpacha; | ||
que mout son feras qui ben las aguacha. | ||
Mil sols metri’ ad estracha | ||
que domna joves ben facha | ||
45 | val cinq cenz vieillas neis s’era contracha | |
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . | ||
En Bertranz men coma gacha, | ||
e volria n’agues la testa fracha, | ||
puois parlar l’aug del manjar ni de bon’osta·l tracha. | ||
50 | Al jazer compra·l ben ser tot lo porc e la vacha, | |
quar s’embarga en la pel larga, que es molla e flacha. | ||
Semblanz es, quant hom l’ades, qu’anc no·n trais sa garnacha. | ||
Eu tenc ben drut per fachura | ||
que ama aital penchura: | ||
55 | ren als no·i a mas quan la vestidura. | |
E tenc m’a gran desmesura | ||
que puois domna desfegura | ||
quar ja i fai muzel ni armadura. | ||
Mas prezes de si tal cura | ||
60 | per que l’arm’estes segura, | |
que·l cors desvai a totz jornz e pejura. | ||
Eu lor dic aquest prezic per gran bonaventura. | ||
En Bertran vei a lor dan, e par que per fraichura | ||
cad’aver, las, i esper e soffre et abdura. | ||
65 | Mi que·n cal s’a leis va mal, quant estauc latz la dura? |
Testo: Latella 1988-9. – Rialto 11.xi.2002.
Mss.: D 132v; I 190r; K 175v.
Edizioni critiche: William P. Shepard, «A Provençal débat on Youth and Age in Women», Modern Philology, 29, 1931, pp. 149-161, a p. 156; Gérard Gouiran, «Le cycle de la bataille des jeunes et des vieilles», in Per Robert Lafont: estudis ofèrts à Robert Lafont per sos collègas e amics, Montpelhièr-Nîmes 1990, pp. 109-133, a p. 121; Fortunata Latella, «Un indiscusso caso di intertestualità trobadorica», Pluteus, 6-7, 1988-9, pp. 45-65, a p. 62; John H. Marshall, «Les jeunes femmes et les vieilles: une tenso (PC 88.2 = 173.5) et un échange de sirventes (PC 173.1 + 88.1)», in Il miglior fabbro. Mélanges de langue et littérature occitanes en hommage à Pierre Bec, par ses amis, ses collègues, ses élèves, Poitiers 1991, pp. 325-338, a p. 330.
Metrica: a7’ a7’ a10’ a7’ a7’ a10’ a7’ a7’ a10’ a13’ a13’ a13’ a13’ (Frank 12:2, con le riserve segnalate nella Premessa). Cinque coblas singulars di tredici versi.
Note: il v. 25 è ipermetro.
[FL]
Premessa al dibattito sulle donne vecchie e giovani Gausbert de Poicibot