Rialto

173.1a

 

Gausbert de Poicibot

 

 

 

 

Era, quan l’ivernz nos laissa
e par la fuoill’en la vaissa,
e ill auzellet chanton, c’uns non s’en laissa,
fas sirventes ses biaissa,
5 mas uns malastrucs m’afaissa
quar ab joves no·s ten (Dieus li don aissa!):
mais pretz una vieilla saissa
que non a ni carn ni craissa.
Mal ai’er el os e daval la madaissa!
10 Que la genta,   covinenta,   on bos pretz s’eslaissa,
fina, franca,   fresca, blanca,   don jois no·s biaissa,
mais la vuoill,   si gen m’acuoill   ni josta se m’acaissa,
que la rota   que·m des tota   Limoges e Aissa.
 
Per Crist, fort mal s’aconseilla
15 drutz qu’ab vieilla s’apareilla:
assatz ve menz que selh que no·s reveilla;
son drap nou camja per peilla
e son caval per oveilla
e laissa vin e beu aiga de seilla.
20 Qu’eu fatz de lor ma correilla
e tenc m’o a meraveilla
de la color que·s fan blanca e vermeilla
ab l’englut   d’un ou batut,   que·s met viron l’aureilla,
del blanquet,   que puois si met   et essug’e soleilla,
25 del tifingon,   del mentiron,   entro sobre l’aisseilla.
Puissas par,   apres pissar,   c’adescz veingna de vieilla.
 
Ai las, tan mal s’i barata
drutz qu’ab vieilla s’acoata!
Eu no l’en planc, que sel s’ausi e·s mata.
30 Que vieill’es de mal escata
e drutz que lonc si s’aplata
el eis si·l coill lo ram ab c’om lo bata.
Quar, se·s viest jen ni s’afaita,
ni·l drap son nou d’escarlata,
35 dejos non a nien mas la pel legata.
Mais vuoill dar   e baratar,   entro a la sabata,
per la bella   sotz gonella,   que no·s desbarata,
ni aver   tot lo poder   del rei de Damiata;
qu’eu ja don   per sec talon   jenoill grais, cueissa plata.
 
40 Ben a de sen gran sofracha
drutz que de vieilla s’enpacha;
que mout son feras qui ben las aguacha.
Mil sols metri’ ad estracha
que domna joves ben facha
45 val cinq cenz vieillas neis s’era contracha
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
En Bertranz men coma gacha,
e volria n’agues la testa fracha,
puois parlar   l’aug del manjar   ni de bon’osta·l tracha.
50 Al jazer   compra·l ben ser   tot lo porc e la vacha,
quar s’embarga   en la pel larga,   que es molla e flacha.
Semblanz es,   quant hom l’ades,   qu’anc no·n trais sa garnacha.
 
Eu tenc ben drut per fachura
que ama aital penchura:
55 ren als no·i a mas quan la vestidura.
E tenc m’a gran desmesura
que puois domna desfegura
quar ja i fai muzel ni armadura.
Mas prezes de si tal cura
60 per que l’arm’estes segura,
que·l cors desvai a totz jornz e pejura.
Eu lor dic   aquest prezic   per gran bonaventura.
En Bertran   vei a lor dan,   e par que per fraichura
cad’aver,   las, i esper   e soffre et abdura.
65 Mi que·n cal   s’a leis va mal,   quant estauc latz la dura?

 

 

 

Testo: Latella 1988-9. – Rialto 11.xi.2002.


Mss.: D 132v; I 190r; K 175v.

Edizioni critiche: William P. Shepard, «A Provençal débat on Youth and Age in Women», Modern Philology, 29, 1931, pp. 149-161, a p. 156; Gérard Gouiran, «Le cycle de la bataille des jeunes et des vieilles», in Per Robert Lafont: estudis ofèrts à Robert Lafont per sos collègas e amics, Montpelhièr-Nîmes 1990, pp. 109-133, a p. 121; Fortunata Latella, «Un indiscusso caso di intertestualità trobadorica», Pluteus, 6-7, 1988-9, pp. 45-65, a p. 62; John H. Marshall, «Les jeunes femmes et les vieilles: une tenso (PC 88.2 = 173.5) et un échange de sirventes (PC 173.1 + 88.1)», in Il miglior fabbro. Mélanges de langue et littérature occitanes en hommage à Pierre Bec, par ses amis, ses collègues, ses élèves, Poitiers 1991, pp. 325-338, a p. 330.

Metrica: a7’ a7’ a10’ a7’ a7’ a10’ a7’ a7’ a10’ a13’ a13’ a13’ a13’ (Frank 12:2, con le riserve segnalate nella Premessa). Cinque coblas singulars di tredici versi.

Note: il v. 25 è ipermetro.

[FL]


Premessa al dibattito sulle donne vecchie e giovani

BdT    Gausbert de Poicibot