Rialto

238.1a = 291.1

 

 

 

Guionet  ·  Maenard Ros

 

 

 

 

 

 

En Maenard Ros, a saubuda

 

 

sai dos cavalers preisanz,

 

 

don largeza no·s remuda;

 

 

mas l’us a terra doz tanz

5

 

ez es ben senes raubar garniz,

 

 

l’autre es per raubaria aiziz:

 

 

chausez al qal fai grazir mais!

 

 

 

 

 

Mester vos aura ajuda,

 

 

Guionet, al meu senblanç;

10

 

ço es paraula saubuda

 

 

qe·l graz val mais e·l talanz

 

 

d’aqel qe n’es de Deu partiz,

 

 

e cel qui o tol, es faidiz,

 

 

don a soven paor e fais.

 

 

 

15

 

Maenard, cel qe s’esvertuda

 

 

de dar e no·n va clamanz

 

 

es ben rason conoguda

 

 

qe·l graz val mais e·l talanz.

 

 

Si l’autre n’a dos enriqiz,

20

 

per aqel n’a cinc cenz deliz,

 

 

ez anc de mal bos prez no·l tais.

 

 

 

 

 

Gui, de chausida tolguda .

 

 

ai vist rics mainz malananz;

 

 

es Charles n’intret en bruda

25

 

per tolre et en bobanz.

 

 

Tolre mou dels plus afortiz,

 

 

e per tolre es hom plus ardiz,

 

 

e tolent es hom druz e gais.

 

 

 

 

 

En Maenard, duncs es prez deliz,

30

 

si tolres era plus graziz

 

 

qe donars, don proeza nais.

 

 

 

 

 

Gui, Alixandres fo aisiz

 

 

per tolre e de sos conqis

 

 

fez doze reis, per qe valc mais.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 11.x.2004.


Mss.: G 95v, Q 33.

Edizioni critiche: Henry Carstens, Die Tenzone aus dem Kreise der Trobadors Gui, Eble, Elias und Peire d’Uisel, Königsberg 1914, p. 104; Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 33 (base G).

Metrica: a7’ b7 a7’ b7 c8 c8 d8 (Frank 376:11). Quattro coblas unissonans di sette versi e due tornadas di tre versi.

Note: Partimen. – Guionet è chiamato dal suo interlocutore Gui (vv. 22 e 32): per la sua identificazione con Gui de Cavaillon cfr. Carl Appel, Der Trobador Cadenet, Halle 1920, pp. 111-112; Andrea Brusoni, «Il partimen En Raïmbaut, pros domna d’aut paratge (BdT: 238.2)», in Anticomoderno 3 - La filologia, Roma 1998, pp. 227-243.

[fc, os]


BdT    Guionet    Maenard Ros