|
|
Joan de Castelnou
|
|
|
I. |
|
|
Tot claramen vol e mostra
natura, |
|
|
cossen razos, et eu vey
qu’enaixi |
|
|
es acordans la veraya
Scriptura, |
4 |
|
c’om deu seguir ab cor
leyal e fi, |
|
|
no regardan aspreza de
cami, |
|
|
son bon seynor e tota sa
ventura |
|
|
e am luy far comensamen e
fi |
8 |
|
e·ls dans sofrir e·ls bes
pendr’atresi. |
|
|
|
|
|
II. |
|
|
Le naturals ditz causa trop
veraya |
|
|
del creat cors naut senes
sentimen: |
|
|
que non es tems ni ponx
q’avan no·s traya, |
12 |
|
lo primer cel en aviro
siguen, |
|
|
q’aitan can pot se mou lai
d’Orien |
|
|
sus per mitg jorn, e no
creatz s’estraya |
|
|
de far son cors tro lay en
Occiden |
16 |
|
– aiço vezem que·s fa
naturalmen. |
|
|
|
|
|
III. |
|
|
Enquer ditz mais: c’una
frevols meynada |
|
|
d’abeylas fay a si rey e
seynor |
|
|
et a lor Dieus aytal
sciensa dada |
20 |
|
que·l sego leu e·l fan trop
gran honor, |
|
|
e portan lo quant es las de
vigor |
|
|
a la mayso que·l an
hedificada |
|
|
primeyramen en mig loch
entre lor |
24 |
|
– tot aiço fan per natural
amor. |
|
|
|
|
|
IV. |
|
|
Declinamen natural se deu
fayre |
|
|
que sega dretg e be tota
sazo |
|
|
lo cors formatz razonals,
ses cor vayre, |
28 |
|
la cauza qu’es sobre tota
razo , |
|
|
qu’es verais Dieus. E doncs
ses falizo |
|
|
natura vol quez om no·s deu
estraire |
|
|
de seguir Deu, car vezem a
bando |
32 |
|
que fe grans fatgs per
nostra guarizo. |
|
|
|
|
|
V. |
|
|
Primeramen se vestich la
gonela |
|
|
de nostra carn perque
s’afreolis |
|
|
vera vertutz e que popes
mamela |
36 |
|
cel que desus las estelas
regis; |
|
|
pas agues fam, fons set,
lums s’adormis, |
|
|
camis lasses la via,
vertatz bela |
|
|
se rescondes ab falsia,
peris |
40 |
|
le verays dretgs per
falsaris mesquis, |
|
|
|
|
|
VI. |
|
|
e que jutges a vil mort e
aunida |
|
|
jutges mortals jutge de
vius e mortz; |
|
|
ab vergas fo disciplina
ferida, |
44 |
|
e de puynens spines grans e
fortz |
|
|
fo coronatz Deus, e pendutz
e mortz, |
|
|
le fundamens en fust moris,
la vida |
|
|
nafrada fo salutz – aytals
deportz |
48 |
|
hac Jhesucrist per delir
nostres tortz! |
|
|
|
|
|
VII. |
|
|
En mos bels ditgs te razos
dretxa via |
|
|
de cossentir, e dirai vos
per que: |
|
|
car per aiço caschus vol
conpanhia |
52 |
|
en aquest mon, car d’anar
nos rete |
|
|
en un sendier de vertut e
de fe |
|
|
hon hom tot sols a si no
bastaria; |
|
|
e que castich cascus son
par en be |
56 |
|
vol conpainhos e resemblans
de se. |
|
|
|
|
|
VIII. |
|
|
E qu’entre lor aver puschan
valensa |
|
|
e viur’en patz an mester
que denan |
|
|
ajan bo rey e de nobla
semensa |
60 |
|
– car figurat es clar en
l’Escriut San |
|
|
quez Irael, ab istansa mot
gran, |
|
|
demandech rey a Samuel que
tensa |
|
|
moges per lor, prenden
colps e donan, |
64 |
|
e que fazes de trastotz son
coman. |
|
|
|
|
|
IX. |
|
|
Proat ai clar, ab razo
vertateira, |
|
|
per l’Escrit San e per digs
naturals, |
|
|
que tota res deu seguir la
sendeyra |
68 |
|
de son major, e perque fo
carnals |
|
|
Deus Jhesucrist vos ha dit.
E doncs als |
|
|
no·ns fal mas reys que·ns
mostre la careyra |
|
|
hon dretg anem per far
torneys campals |
72 |
|
ab sarrazis, nostres
guerriers mortals. |
|
|
|
|
|
X. |
|
|
E per aquo fait ha del sant
passatge |
|
|
le Payres Sans guiador e
cabdeyl |
|
|
lo rey frances, car ha
forç’e coratge |
76 |
|
mais qu’autres reys – e
degus no·s n’apel. |
|
|
Per que·l devem, no playnen
carn ni pel, |
|
|
trastug seguir per aver
l’eretatge |
|
|
que s’apertayn a nos, ses
tot apel, |
80 |
|
mas que façam d’acier
nostre libel. |
|
|
|
|
|
XI. |
|
|
Mon Fin Dezir, tot jorn fau
planx noel |
|
|
del partimen ta mal e tan
salvatge |
|
|
que·m mandech far le reys
ab son cartel |
84 |
|
del vostre cors amoros, car
e bel. |
English translation [LP]
I. Nature wishes and teaches very clearly
– reason concurs, and I also see that this is in accordance with the true
Scripture – that a man should follow his good lord and all his deeds with a
loyal and pure heart, without regard to the roughness of the road, and be with
him from start to finish, and suffer the hurts and obtain the good things in the
same way.
II. The natural philosopher says a most true thing concerning the celestial
body: that there is no moment or point at which it does not advance, as it
orbits the first heaven (the primum mobile), for as much as it can it moves from
the Orient up to the zenith, and do not believe that it deviates from its course
until it reaches the Occident – this we see happening naturally.
III. He says more: that a fragile swarm of bees chooses its own king and
overlord, and God has given them such knowledge that they follow it
unhesitatingly and pay it great honour, and carry it, when its energy fails, to
the house they have previously constructed for it in their midst – all this they
do out of natural love.
IV. Natural inclination should behave in such a way that the body created as
rational should always, rightly and well, follow unswervingly the thing that is
above all reason, which is the true God. And so nature, without fail, wants one
not to avoid following God, for we patently see that He has performed great
deeds for our salvation.
V. Firstly, He clothed Himself with the robe of our flesh so that He weakened
His true strength and so that the One who had ruled above the stars should suck
at a breast; so bread might hunger, a fountain thirst, light go out, the road
lose its way, fair virtue hide itself with falsehood, true justice die at the
hands of petty forgers,
VI. and that a mortal judge should condemn to a base and shameful death the
judge of the living and the dead; correction (also flagellation) was
struck with rods, and God was crowned with great, powerful, piercing thorns, and
hanged and killed, the foundation (also cornerstone) died upon the Cross
(of wood), salvation was life destroyed – such delights did Jesus Christ suffer
to erase our sins!
VII. In my fine poetry reason is argued in the right way to reach concord, and
I will tell you why: everyone wants company in this world, because it helps us
to keep to a path of virtue and faith which a man on his own would not be
capable of following; and in order that each might instruct his peer in
goodness, he wants a companion and someone similar to himself.
VIII. And so that they may help each other and live in peace, it is needful that
they have over them a good king of noble birth – for it is clearly shown in the
Holy Scripture how Israel, insisting most strongly, demanded of Samuel a king
who would fight for them, taking and giving blows, and he should rule over them
all.
IX. I have clearly proved, through true reason, through the Holy Scriptures and
through natural philosophy, that every creature should follow the path of his
superior – and because he was God incarnate Jesus Christ has told you so. And so
we lack nothing but a king who will show us the right way to go and battle with
the Saracens, our mortal enemies.
X. And for this reason the Holy Father has made the French king leader and
captain of the holy crusade, since he has more strength and courage than other
kings – and let no man question this. Therefore, without fear of losing flesh or
hide, we ought all to follow in order to gain the inheritance that is our due,
provided that we make our claim with steel.
XI. My Refined Desire, every day I weep anew for the separation, so painful and
so cruel, which the king with his charter has ordered me to make from your
loving, cherished and beautiful person.
Italian translation [lb]
I. La natura vuole e insegna molto
chiaramente – e la ragione lo conferma, e vedo anche che questo è conforme alla
vera Scrittura – che un uomo dovrebbe seguire il suo buon signore e tutte le sue
opere con un cuore leale e puro, senza tener conto dell’asprezza della strada, e
stare con lui dall’inizio alla fine, e sopportare il male e godere del bene allo
stesso modo.
II. Il filosofo naturale dice una cosa molto vera circa il corpo celeste: che
non c’è un momento o un punto in cui non avanza, seguendo nella sua orbita
circolare il primo cielo (primo mobile), perché così come può si muove da
oriente fino allo zenit, e non crediate che devii dal suo corso finché non
raggiunge l’occidente – questo vediamo accadere naturalmente.
III. Egli dice di più: che un fragile sciame di api sceglie il proprio re e
signore, e Dio ha dato loro una conoscenza tale che lo seguono senza esitazione
e gli rendono grande onore, e lo conducono, quando la sua forza viene meno, fino
alla dimora che hanno costruito in precedenza al loro centro – e tutto questo lo
fanno per amore naturale.
IV. L’inclinazione naturale dovrebbe far sì che il corpo creato come razionale
segua sempre senza esitazioni, com’è buono e giusto, l’essere che è al di sopra
di ogni ragione, che è il vero Dio. E così la natura, infallibilmente, vuole che
non si cessi di seguire Dio, perché vediamo apertamente che Egli ha fatto grandi
cose per la nostra salvezza.
V. In primo luogo, Egli stesso si è rivestito con la veste della nostra carne,
così da umiliare la sua vera potenza al punto che Colui che aveva regnato sulle
stelle ha dovuto succhiare un seno; come se il pane avesse fame, la fonte sete,
la luce si fosse oscurata, la via si fosse perduta, la chiara verità si fosse
mascherata di falsità, la vera giustizia fosse morta per mano di miseri falsari
VI. e un giudice mortale avesse condannato a una morte vile e vergognosa il
giudice dei vivi e dei morti; il flagello (la correzione?) è stato colpito con
le verghe, e Dio è stato coronato di grandi e dure spine pungenti, e appeso e
ucciso; il fondamento (la pietra angolare) è morto sulla croce (sul legno), la
vita distrutta è divenuta salvezza - tali delizie subì Gesù Cristo per
cancellare i nostri peccati!
VII. Nel mio bel poema è argomentata la retta via della concordia, e vi dirò
perché: tutti vogliono una compagnia in questo mondo, perché ci aiuta a
mantenerci su una strada di virtù e di fede che un uomo da solo non sarebbe in
grado di seguire; e perché ciascuno possa esortare un suo pari al bene, occorre
un compagno che gli somigli.
VIII. E perché possano aiutarsi a vicenda e vivere in pace, è necessario che
siano guidati da un buon re di nobile nascita – perché è chiaramente raffigurato
nella Sacra Scrittura come Israele, con grandissima insistenza, abbia chiesto a
Samuele un re che combattesse per loro, dando e prendendo colpi, e che avesse
autorità su tutti loro.
IX. Ho chiaramente dimostrato, con ottimi argomenti, attraverso le Sacre
Scritture e la filosofia naturale, che ogni creatura deve seguire la strada
indicata dal suo superiore, e Gesù Cristo (stesso) ve l’ha detto, poiché era Dio
incarnato. E quindi ci manca solo un re che ci indichi la retta via da
percorrere per combattere contro i Saraceni, i nostri mortali nemici.
X. E per questo motivo il Santo Padre ha fatto il re francese capo e condottiero
della santa crociata, dal momento che ha più forza e coraggio degli altri re, e
che nessuno lo metta in discussione. Pertanto, senza timore di perdere la carne
o la pelle, dobbiamo tutti seguirlo per ottenere l’eredità che senza alcun
dubbio ci spetta, se non volete vedere come difendiamo la nostra rivendicazione
con la spada (oppure purché difendiamo la nostra rivendicazione con la
spada).
XI. Mio Desiderio Raffinato, ogni giorno rinnovo il mio pianto per la
separazione, così dolorosa e crudele, che il re con la sua lettera mi ha
ordinato di fare dalla vostra cara, adorata, bella persona.
Catalan
translation [SM]
I. La natura vol i ensenya clarament, ho admet la raó, i veig que també hi
concorda l’Escriptura vertadera, que hom deu seguir amb cor lleial i pur, sense
pensar en la duresa del camí, el seu bon senyor i tots els seus fets, i ser amb
ell del principi al final i patir-ne els danys i també obtenir-ne els béns.
II. El filòsof natural diu una cosa molt veritable sobre el cos celest: que en
cap moment ni en cap punt no deixa de moure’s endavant, seguint circularment el
primer cel (primer mòbil), que tant com pot es mou des d’allí a l’Orient amunt
cap al zenit, i no creieu que es desviï de fer el seu curs fins allí a
l’Occident – això veiem que succeeix naturalment.
III. I afegeix, encara: que un eixam fràgil d’abelles tria rei i senyor per a
si, i Déu els ha donat tal ciència que el segueixen sense dubtar i li fan un
honor molt gran, i el duen, quan s’ha quedat sense força, a la casa que
prèviament li han construït enmig de tots ells – tot això fan per amor natural.
IV. La submissió natural s’ha de fer de manera que el cos creat racional sempre
segueixi dretament i correcta, sense cor canviant, la cosa que és superior a la
raó, que és Déu veritable. I així doncs la natura, sense falla, vol que hom no
s’abstingui de seguir Déu, per tal com veiem sense reserves que va fer grans
fets per a la nostra salvació.
V. En primer lloc, es va vestir amb la roba de la nostra carn per tal que
s’afeblís la virtut veritable i per tal que aquell que havia de governar per
sobre de les estrelles mamés d’un pit; que el pa passés fam, la font set, la
llum s’apagués, el camí perdés el seu curs, la bella veritat s’amagués amb
traïdoria, la veritable justícia morís a mans dels mesquins falsaris,
VI. i que un jutge mortal condemnés a una mort vil i deshonrosa el jutge dels
vius i dels morts; l’assot va ser bastonejat, i Déu va ser coronat amb grans i
poderoses espines punxegudes i penjat i mort, el fonament [de pedra] va morir a
la creu [de fusta], la salvació va ser vida destruïda – aquests delits va patir
Jesucrist per esborrar els nostres pecats!
VII. En la meva bella poesia queda argumentat el camí recte del consentiment, i
us diré per què: tothom vol sempre companyia en aquest món perquè ens ajuda a
mantenir-nos per un camí de virtut i de fe on un home tot sol no seria capaç de
seguir; i per tal que cadascú aconselli el seu igual en el bé cal un company i
que se li assembli.
VIII. I per tal que s’ajudin entre ells i puguin viure en pau necessiten tenir
al seu davant un bon rei i de noble llinatge – i així és mostra a la Santa
Escriptura com Israel va demanar insistentment a Samuel un rei que lluités per
ells, rebent i donant cops, i que manés sobre tots ells.
IX. He provat clarament, amb raó veritable, per les Santes Escriptures i amb
arguments de filosofia natural, que tota cosa ha de seguir el camí del seu
superior – i Jesucrist us ha fet entendre perquè Déu es va encarnar. I per tant
no ens manca res més que un rei que ens assenyali el camí dret per anar a fer
batalles campals amb els sarraïns, els nostres enemics mortals.
X. I per això el Sant Pare ha fet guia i cabdill de la santa croada el rei
francès, perquè té més força i valentia que altres reis – i que ningú no ho
qüestioni. Per això, sense por de perdre la carn o el pèl, l’hem de seguir tots
per tenir l’herència que ens pertany sense cap possible apel·lació, si no es vol
veure com defensem la nostra reclamació amb l’espasa.
XI. Desig Meu Refinat, cada dia renovo el meu plor a causa de la separació tan
dolorosa i tan cruel que el rei, amb la seva convocatòria, em va ordenar del
vostre cos amorós, estimat i bell.
Text: Sadurní Martí,
Rialto 26.v.2016.
Ms.:
Sg 97r (Vers lo primer que
feu en Johan de castell nou).
Critical edition:
Jaume Massó i Torrents,
«Poésies en partie inédites de Johan de Castellnou et de Raimon de Cornet
d’après le manuscrit de Barcelone», Annales du Midi, 24, 1914, pp.
449-457.
Versification:
a10’ b10 a10’ b10 b10 a10’
b10 b10 (Frank 304a). Ten eight-line coblas singulars and one four-line
tornada; unicum.
Notes:
This vers was composed between November of 1333 and the summer
of 1336, possibly in 1334. Pope John XXII appointed Philip VI of France head of
a crusade expedition on 11 November 1333 (vv. 74-75). After long preparations,
on 13 March 1336 Pope Benedict XII officially ended the crusade, and Philip VI
moved his fleet from Marseille to the Channel that summer, in final preparation
for the start of the Hundred Years War. See Chistopher J. Tyerman, «Philip VI
and the Recovery of the Holy Land», The English Historical Review, 100,
n. 394, 1985, pp. 25-52. – Line 6: sa ventura, ‘things that will come
about’ (William D. Paden, An introduction to Old Occitan, New York
1988, p. 366)’ and ‘Esdeveniment bo o dolent o sèrie d’esdeveniments bons o
dolents impossibles de preveure amb certesa’ (DCVB s. v.
ventura, 1). – Line 10: creat cors naut senes sentiment,
literally ‘created a high insensible body’ meaning generically a celestial body
(the Sun, the Moon, the stars) that has no soul and acts mechanically. – Line
11: ponx, ‘point, moment’; in a related but different sense, also in
Castellnou 6.11: seguen a ponx las leys del gay saber. – Line 12: en
aviro, ‘around’; see Ja lo n’agra portat entro son pavalho | can
l’ergulhos linatge li venc en aviro, Fierabras, ll. 4733-4734 (Der
Roman von Fierabras, provenzalisch, ed. Immanuel Bekker, Berlin 1829, p.
140); compare also Le Breviari d’amor de Matfre Ermengaud, ed. Peter T.
Ricketts, Leiden and London 1976, ll. 3596-3569: E per natura es movens, |
senes dubte, le fermamens | del cel, e·s vira tot entorn, | ses estancar ni nueg
ni jorn, ll. 3945-3951: trobaretz el cel estelat | mantas estelas
plantadas | que·s giro, totas vegadas, | e fan lur revironamen | ab tot esems lo
fermamen. E sabchatz que, per natura, | son de redonda figura, and the
Catalan translation of Latini’s Trésor (Llibre del tresor,
ed. Curt Wittlin, 4 voll., Barcelona 1980, vol. I, cap.
ci, p. 173): Encara sobre aquell
ayre és lo firmament, qui tots temps rodeja e environa lo món ab totes les
esteles, de orient en occident. – Line 14: mitg jorn, the firmament
is moving from the eastern to the western horizon through the zenith; see
Cerverí, Maldit bendit (Cerverí de Girona, Narrativa, ed. Joan
Coromines, Barcelona 1985, p. 43, ll. 73-76): No crey c’om me·n trastorn |
que femna, de migjorn, | vos farà llum tener, | e messonja, del ver. – Line
14: s’estraya, ‘deviate’, also in Castellnou 11.22: e que razos del
voler no s’estraya and 12.15: quez a Martror, et us no se n’estraya.
See also Paulet de Marselha BdT 139.4 (ed. Lidia Tornatore, Rialto
2014), 22-28: E puesc a la gen | dir que non etz mia, | qu’al vostre cors gen
| mi dey cuy amors m’atray, | e d’amar vos no m’estray. | Ni crezats que·m
n’estraya | per nulh mal qu’eu en traya. – Line 25: Declinamen:
‘inclination’, an unusual form present also in the Occitan Sidrac: Del
declinamen del firmamen ela si remuda la montansa d’una palma, f. 72 (cit.
LR, s. v. clinar, n. 12 ‘inclinaison’). – Line 42: we emend the
defective lection jutges of the MS to jutge. – Line 61: ab
istansa ‘insistantly’. Raynouard, LR, III, 208b ‘instance’ and PSW,
III, 305, adding examples but no translation. See also Palaytz de Savieza
(Karl Bartsch, Denkmäler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart 1856,
p. 57), ll. 1-2: Comensa le palaytz de savieza fayt a istancia | del noble
princep Guasto, compte de Foysh, and Giraut Riquier, Epistola (Maria
Grazia Capusso, L’Exposition di Guiraut Riquier sulla canzone di Guiraut de
Calanson «Celeis cui am de cor e de saber», Pisa 1989), ll. 56-61: per
qu’ieu, pessieus e quetz, | ab lo saber petit | que m’a Dieu amarvit, | ad
istansa de luy | vuelh mon engenh ses brui | ar assubtiliar. – Lines 68-69:
it is unclear how these lines should be translated. – Line 71: we emend with
anem the defective reading auem of the MS. –
Line 76: no·s n’apel ‘does not appeal against this, question this’. See
LR III 208b ‘dénoncer, accuser’ and DCVB, s. v. apellar «refl.
Recórrer a un jutge o tribunal superior perquè revoqui, anul·li o modifiqui una
sentència d’un jutge o tribunal inferior. Nos nos apellam de la vostra
sentencia... a nostre Senyor ver Deus, Muntaner Cròn. 104». See also
Reina de Mallorques (Rao 92.1, ll. 46) (Anna Alberni, «El poemet de la reina de
Mallorca: assaig de restauració textual i mètrica», Medioevo romanzo, 33,
2009, p. 17 (cited adding our own emendations in l. 5): E suy senyora e
capdelh, | e sell qu’eu am no se’n apel | car sus totes suy mils aman and
Paire de Raimon de Cornet, Sirventes ll. 65-68: May trobaretz mest
nos, si m’avetz prestat re, | Que s’o voletz cobrar lo libel no·s cove, | Ez
aprop la sentensa pueys apelaray me: | Enayssi·us o tolray a mo vol per jasse.
– Line 80: Cf. Aicart del Fossat, in Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie
provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. II, p.
246, ses libel dat ni pres, ‘senza scambio di libelli (= non già per
giudizi di tribunali, ma con le armi)’.
[SM, lb]

BdT
Joan
de Castelnou
Songs
referring to the crusades
|