Rialto

282.20

 

Lanfranc Cigala

 

 

 

 

Quan vei far bon fag plazentier,

mi platz far chantaret plazen;

non ies de las chiflas del ven,

car ieu no voill tan vil mestier

5

qu’en faitz menutz mos sabers si dechaia;

mas los cabals es razos q’ie·us retraia,

sivals per dir als avols zo que·il pes,

e per plazer dels gais e dels cortes,

e per onrar cels qui fan faitz onratz:

10

quar qui ben fai taing q’en sia lauzaz.

 

Per que·m platz dir laus vertadier,

chantan de tot home valen;

pero no·m cal gaire soven

d’aital chant aver consirier,

15

tan trob’om paucs de cels cui valors plaia;

mas d’aquels paucs non es razos qu’om taia

sos onratz faitz, per qu’ieu non tairei ges

zo quez a faig l’onratz reis dels Frances,

car s’es primers per far secors crozatz

20

al saint regne, on Dieus fu mortz e natz.

 

Lau e pres et honor en mier

lo reis del bon començamen;

pero dels meillors si n’aten,

q’om li fara lau plus entier.

25

Doncs so c’a gent començat a cap traia,

car en la fin chant’om lauzor veraia;

e pas de cors la mar, qe granz ops es,

que de lai son crestian mort e pres

e·l sepulcres fondutz e derocatz,

30

on Dieus pauzet can fon de crotz levatz.

 

E sai son crestian guerrier

entr’els et aqo mortalmen,

e non an dol ni marrimen

d’est’anta ni d’est emcombrier.

35

Pero si sai la guerra no s’apaia,

crestiantatz greu sera qe non chaia.

Sabes per que? Car el mon non es res

miels puosc’aucir autrui con el metes.

Pero, si chai, dir puosc eu que·m desplatz;

40

mas no·n puosc mais, car poders no·m n’es datz.

 

Eu non teing ies per cavallier

qui non socor de bon talen

o de son poder francamen

Dieu, pos el n’a tan gran mestier.

45

Lo rei frances lau qui par que cor n’aia;

e los malvatz baros, cui qe desplaia,

repren qu’a Dieu faillon zo q’an promes.

Mas ies per nom no·ls voill aver repres;

quar s’ieu degues blasmar totz los malvatz,

50

tart finera lo chantaretz qu’eu fatz.

 

Hom demanda tot iorn e quier

a Dieu conseill e garrimen

et el voluntiers nos enten;

mas ara, cant el nos requier,

55

non es auzitz, de qe mos cors s’esmaia.

Malvatz baron, cuidatz c’aiso s’eschaia

que Dieus vos vaill’e vos non l’aiudes?

Ja sabetz vos q’en crotz fon per vos mes:

no·us sai plus dir; mas s’ara no·us crozatz,

60

pos pretz perdretz, qe la vida perdatz!

 

Si no·us valetz, Seingnor Deu, vos metes,

dels crois barons secors non esperes.

Pero si mortz pren los barons malvatz,

secors n’aurez, car pois regnara patz.

 

 

 

Testo: Branciforti 1954 (XXII). – Rialto 30.iv.2003.


Mss.: I 94r, K 77v, a1 395, d 296, ρ 21v.

Edizioni critiche: Giulio Bertoni, I trovatori d’Italia, Modena 1915, p. 355; Francesco Branciforti, Il canzoniere di Lanfranco Cigala,  Firenze 1954, (Biblioteca dell’Archivum romanicum: s. I vol. 37), p. 209.

Altre edizioni: H.P. de Rochegude, Le parnasse occitanien, ou choix de poésies originales des troubadours, tirées des manuscrits nationaux, Toulouse 1819, p. 159 (sulla base di K);  Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol.  III, p. 128 (vv. 1-40) e p. 380 (vv. 41-64).

Metrica: a8 b8 b8 a8 c10’ c10’ d10 d10 e10 e10 (Frank 592:13); cinque coblas unissonans e una tornada di quattro versi; identico schema metrico ed uguali timbri rimici  presenta il partimen di Gaucelm e Peire de Mont Albert BdT 350.1 = 165.3. Poiché  la canzone di crociata e  il partimen possono avere tanto uno schema metrico originale quanto derivato e l’identità degli autori di BdT 350.1 = 165.3 è incerta, non è possibile indicare quale sia il modello e quale il contrafactum.

Note: canzone di incitamento alla crociata definita chantaret al v. 2 – Il chiaro riferimento alla prossima partenza per la Crociata del re di Francia (v. 45), permette di datare con buona certezza il componimento al 1247-48.

[sc]


BdT    Lanfranc Cigala    Translations and notes

Canzoni sulle crociate